Quin balanç es fa de la Copa Amèrica: de "ens han venut fum" a "hem superat les expectatives"

La victòria del Team New Zealand aquest dissabte ha posat punt final a la competició esportiva de la Copa Amèrica de vela. Però perviu el debat sobre l'impacte que ha tingut econòmicament i socialment.

L'Ajuntament de Barcelona en fa un balanç positiu, a falta de concretar les dades. Entitats i veïns del barri de la Barceloneta són menys optimistes i diuen que no ha suposat un impuls per als seus negocis.

Ajuntament i organitzadors

Jordi Valls, quart tinent d'alcalde i regidor d'Economia i Hisenda de Barcelona, ha explicat en una entrevista al canal 3/24 que la Copa Amèrica ha complert "les expectatives".

Què hi ha guanyat la ciutat? Segons el consistori: "Reconeixement internacional, reconnexió de la ciutat amb el mar i impuls de l'economia blava".

"El balanç és extraordinàriament positiu, sense voler ser cofoista."

Per Albert Batlle, tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat i regidor de Ciutat Vella, l'esdeveniment ha permès "conèixer la ciutat de Barcelona, conèixer el seu front marítim; ha sigut un bon aparador de què és Barcelona".

Una altra de les veus favorables és la dels organitzadors. Grant Dalton, director general de la Copa Amèrica, estava eufòric després de la final: "Barcelona ha superat totes les expectatives, hem tingut un excel·lent suport del govern espanyol, de la Generalitat, la ciutat, el Port, la gent... Al final, és el més important".

Què hi diuen els afectats?

A peu de barri els que han viscut la Copa Amèrica més de prop són els veïns de la Barceloneta. Això inclou l'associació de comerciants i de veïns.

Les queixes són clares: lloguers més alts i menys clientela. La part positiva, asseguren, ha estat la neteja que s'ha fet al barri, que reclamen que es mantingui un cop passada aquesta edició.

Montse Valladares, de l'Associació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta, és clara: "Les expectatives que ens havien venut, d'una gent que és de poder adquisitiu alt... gent que no ve aquí a pixar-se per les cantonades... i al final aquesta gent nosaltres no l'hem vist".

Els van vendre la Copa Amèrica com una oportunitat de fer calaix. I no només no ha estat així, sinó que els ha espantat els clients habituals. Saray Paredes és propietària del bar Electricitat: "El que ens havien dit que no es podria entrar al barri no s'ha complert en cap moment. Ens han acabat trucant preguntant si podien entrar a la Barceloneta i hem perdut bastanta clientela amb aquest tema".

Lourdes López, representant de l'Associació de Veïns de l'Òstia, apunta que tot plegat "ha estat fer el paperot".

"Ens han venut molt de fum amb això de la Copa Amèrica."

López denuncia l'efecte que ha tingut sobre els lloguers: "Normalment, feien contractes d'un any, però ara amb això de la Copa Amèrica, només donen contractes de nou mesos. Volen lloguers molt més elevats. Pisos de 30 metres quadrats els estan llogant entre 800 i 1.300 euros".

Els veïns reconeixen que han passat un estiu més tranquil, amb més vigilància policial i més neteja. Però tenen dubtes sobre el futur. "No sabem si quan acabi la Copa Amèrica tornarem a la situació d'abans", diu Adrián Almanza, veí. "Les papereres no se les emportaran, suposo que ens les deixaran", reclama Pepi Piñana.

Al barri també hi ha presència del públic de la Copa Amèrica. El Phillip i la Leslie són seguidors de l'equip de Nova Zelanda. Ella es declara encantada que es faci a Barcelona, però el seu argument dona munició als contraris a l'esdeveniment: "Crec que és millor aquí que a Nova Zelanda. Tenim problemes de pressupost. Som un país petit i hi ha altres coses com la salut i l'educació per destinar-hi els diners".

Podeu trobar els testimonis d'entitats i veïns en aquest vídeo:

Les xifres de l'ajuntament

Un dels aspectes més controvertits de la celebració de la Copa Amèrica ha estat l'aportació de diners públics i els incentius fiscals que ha rebut l'organització.

Jordi Valls ha assegurat al 3/24 que s'ha fet bé: "No hi ha cap problema des del punt de vista econòmic". Però promet que es farà un rendiment de comptes.

"Hem de fer una 'accountability', un rendiment de comptes. El farem. No ens preocupa. Ho hem fet bé."

Valls considera que a nivells de visitants ha estat un èxit. L'Associació de Veïns de l'Òstia, però, ho posa en dubte. "Si passejaves et comptabilitzaven com que eres un visitant per a la Copa Amèrica, i simplement érem veïns que passejàvem", diu Lourdes López.

Valls nega que hi hagi hagut una "gran oposició veïnal" a la Copa Amèrica.

Pel que fa a la inversió final de les administracions públiques, la xifra en 54 milions. Seria, però, inversió directa, perquè l'Ajuntament ha reconegut que despeses extra com la seguretat i la neteja s'han assumit via pressupost municipal.

Els més crítics amb aquestes xifres són la Plataforma No a la Copa Amèrica. Albert València eleva la despesa pública als 80 milions d'euros i també destaca les exempcions fiscals a les empreses que participen en la Copa Amèrica.

Aquests beneficis són entre d'altres, en l'impost de successions i l'IVA, i rebaixes a l'IRPF, segons publicava el BOE.

La plataforma No a la Copa Amèrica ha presentat una denúncia a l'Oficina Antifrau perquè investigui els recursos públics destinats a l'esdeveniment.

Barcelona repetirà?

Un dels grans interrogants que deixa la competició és saber si Barcelona tornarà a ser la seu de la pròxima edició. La decisió depèn del país de l'equip guanyador --que n'és l'organitzador-- i les institucions.

De moment, l'Ajuntament de Barcelona ha dit que estudiaran si demanen que la Copa segueixi a la ciutat. "Ho hem de valorar i hem de tenir una conversa amb l'organitzador", ha recalcat el quart tinent d'alcalde i regidor d'Economia i Hisenda de Barcelona.

"Hem de fer una valoració com a ciutat si tenim propòsits suficients per tornar a acollir la competició el 2026. I això ho haurem de decidir els pròxims dies."

Alguns equips han demanat, fins i tot, que Barcelona es converteixi en seu permanent.