Quin balanç es fa de la Copa Amèrica: d'"ens han venut fum" a "hem superat les expectatives"

Després de dos mesos de competició que han coronat el Team New Zealand, la Copa Amèrica plega veles. La propera edició se celebrarà el 2028, però encara no se sap on. La històrica regata busca seu i la gran incògnita és si Barcelona tornarà a optar-hi. La decisió depèn del país de l'equip guanyador, Nova Zelanda, i de les institucions.

Els equips fan una valoració positiva de l'organització d'aquesta edició i alguns, fins i tot, han demanat que Barcelona es converteixi en seu permanent. El president de la competició, Grant Dalton, també ha expressat l'interès per tornar a celebrar la regata a Barcelona i ja ha confirmat converses perquè la capital catalana repeteixi d'aquí a quatre anys.

Les institucions també consideren que la Copa Amèrica ha estat un èxit, sobretot com a aparador de la ciutat al món. Però des de l'Ajuntament no han confirmat si volen tornar a acollir la competició i diuen que ara cal estudiar si ho demanen.

"Ho hem de valorar i hem de tenir una conversa amb l'organitzador", ha recalcat el quart tinent d'alcalde i regidor d'Economia i Hisenda de Barcelona, Jordi Valls, que afegeix:

"Hem de fer una valoració com a ciutat si tenim propòsits suficients per tornar a acollir la competició el 2026. I això ho haurem de decidir els pròxims dies."

L'oposició frontal de moviments ciutadans i veïnals és un element important a tenir en compte en el debat sobre la continuïtat de la Copa Amèrica a Barcelona.

Un debat en què l'aportació de recursos públics i els efectes que l'esdeveniment té per als veïns i el comerç de la ciutat en són elements troncals.
 

Les xifres de despesa pública

Un dels aspectes més controvertits de la celebració de la Copa Amèrica ha estat l'aportació de diners públics i els incentius fiscals que ha rebut l'organització.

Jordi Valls ha assegurat al 3/24 que s'ha fet bé: "No hi ha cap problema des del punt de vista econòmic". Però promet que es farà un rendiment de comptes.

"Hem de fer una 'accountability', un rendiment de comptes. El farem. No ens preocupa. Ho hem fet bé."

Valls considera que a nivells de visitants ha estat un èxit. L'Associació de Veïns de l'Òstia, però, ho posa en dubte. "Si passejaves et comptabilitzaven com que eres un visitant per a la Copa Amèrica, i simplement érem veïns que passejàvem", diu Lourdes López.

Valls nega que hi hagi hagut una "gran oposició veïnal" a la Copa Amèrica.

Pel que fa a la inversió final de les administracions públiques, la xifra en 54 milions. Seria, però, inversió directa, perquè l'Ajuntament ha reconegut que despeses extra com la seguretat i la neteja s'han assumit via pressupost municipal.

Els més crítics amb aquestes xifres són la Plataforma No a la Copa Amèrica. Albert València eleva la despesa pública als 80 milions d'euros i també destaca les exempcions fiscals a les empreses que participen en la Copa Amèrica.

Aquests beneficis són entre d'altres, en l'impost de successions i l'IVA, i rebaixes a l'IRPF, segons publicava el BOE.

La plataforma No a la Copa Amèrica ha presentat una denúncia a l'Oficina Antifrau perquè investigui els recursos públics destinats a l'esdeveniment.
 

Què hi diuen veïns i comerciants?

A peu de barri, els que han viscut la Copa Amèrica més de prop són els veïns de la Barceloneta. Això inclou l'associació de comerciants i de veïns.

Les queixes són clares: lloguers més alts i menys clientela. La part positiva, asseguren, ha estat la neteja que s'ha fet al barri, que reclamen que es mantingui un cop passada aquesta edició.

Montse Valladares, de l'Associació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta, és clara: "Les expectatives que ens havien venut, d'una gent que és de poder adquisitiu alt... gent que no ve aquí a pixar-se per les cantonades... i al final aquesta gent nosaltres no l'hem vist".

Els van vendre la Copa Amèrica com una oportunitat de fer calaix. I no només no ha estat així, sinó que ha espantat els clients habituals. Saray Paredes és propietària del bar Electricitat: "El que ens havien dit que no es podria entrar al barri no s'ha complert en cap moment. Ens han acabat trucant preguntant si podien entrar a la Barceloneta i hem perdut bastanta clientela amb aquest tema".

Lourdes López, representant de l'Associació de Veïns de l'Òstia, apunta que tot plegat "ha estat fer el paperot".

"Ens han venut molt de fum amb això de la Copa Amèrica."

López denuncia l'efecte que ha tingut sobre els lloguers: "Normalment, feien contractes d'un any, però ara amb això de la Copa Amèrica, només donen contractes de nou mesos. Volen lloguers molt més elevats. Pisos de 30 metres quadrats els estan llogant entre 800 i 1.300 euros".

Els veïns reconeixen que han passat un estiu més tranquil, amb més vigilància policial i més neteja. Però tenen dubtes sobre el futur. "No sabem si quan acabi la Copa Amèrica tornarem a la situació d'abans", diu Adrián Almanza, veí. "Les papereres no se les emportaran, suposo que ens les deixaran", reclama Pepi Piñana.

L'altra cara de la moneda són els visitants que han vingut a Barcelona com a públic de les regates.

El Phillip i la Leslie són seguidors de l'equip de Nova Zelanda. Ella es declara encantada que es faci a Barcelona, però el seu argument dona munició als contraris a l'esdeveniment: "Crec que és millor aquí que a Nova Zelanda. Tenim problemes de pressupost. Som un país petit i hi ha altres coses com la salut i l'educació per destinar-hi els diners".

Podeu trobar els testimonis d'entitats i veïns en aquest vídeo:

Les candidates a la propera Copa Amèrica

Es preveu que en els propers sis mesos es decideixi quina serà la seu de la 38a Copa Amèrica. Barcelona és, sens dubte, una de les més ben posicionades, però no és l'única candidata.

Auckland, que va precedir Barcelona com a organitzadora de l'esdeveniment, torna a sonar per tornar a acollir la regata. Arguments a favor: té la infraestructura per fer-ho, compta amb molts aficionats a aquest esport i és el país de l'equip vencedor, que podria optar per defensar títol a casa. En contra, la gran despesa que suposa per a un país petit com Nova Zelanda, que es preveu que no podria assumir la mateixa inversió pública que ara fa tres anys.

Una altra opció que ha sonat és Jiddah, a l'Aràbia Saudita. Seria un cop de timó per part de l'organització que, això sí, podria comptar amb una important injecció econòmica. La ciutat de la costa del mar Roig ja va acollir una de les tres regates preliminars d'aquesta edició, l'única que es va fer fora de Catalunya.