Quin és el risc de brot a Lleida i Barcelona, pendents de la fase 3

Amb la decisió de la Generalitat de demanar demà que les regions de Barcelona i Lleida passin a fase 3 -que ha de validar el Ministeri de Sanitat-, ja tot Catalunya se situarà en la fase més avançada de la desescalada, pas previ a l'anomenada nova normalitat.

Durant l'últim mes, tant la regió sanitària de Barcelona com la de Lleida han estat les que han acumulat indicadors més alts entre els elements que es tenen en compte a l'hora de mesurar el risc de brot. Barcelona, de fet, ha estat una de les regions en què més casos s'han produït des que va començar l'epidèmia, i Lleida, que va anar més avançada en la desescalada, va haver d'aturar la progressió després de detectar un brot.

Analitzem, doncs, quin és el risc de brot existent ara mateix amb les dades de contagis publicades pel Portal de la Transparència de la Generalitat.
 

Lleida torna a valors de fa un mes

Cal tenir present que les dades dels últims dies poden patir variacions a l'alça, però a hores d'ara la corba de l'índex de brot de Lleida és ben gràfica i se situa ja en valors de just fa un mes, el 14 de maig.

Pel camí, la regió sanitària de Lleida ha viscut un brot i un endarreriment en el procés de desescalada que havia començat al mateix ritme que Girona i la Catalunya Central.

Tenint present que les dades dels últims dies encara poden ser provisionals, a Lleida les últimes dues setmanes s'han comptabilitzat uns 266 contagis.

No obstant això, la taxa de reproduccció, és a dir, el nombre de persones que s'infecten d'un mateix cas, ha anat caient i s'ha situat per sota de l'1 o molt poc per sobre, quan tres setmanes enrere estava per sobre del 2.
 

Alhora, la incidència acumulada per cada 100.000 habitants també ha seguit una tendència decreixent, si bé encara ofereix el valor més alt entre totes les regions sanitàries, amb 73 casos per cada 100.000 ciutadans en aquestes dues setmanes.

Caldrà confirmar que l'evolució segueix sent aquesta, si bé en el cas de Lleida té a favor, a més, la baixa densitat de població: de totes les regions és la tercera menys poblada, poc més de 360.000 habitants, i amb una gran extensió de terreny.

Barcelona, en els valors més baixos de l'epidèmia

En la gestió de la pandèmia, l'àrea al voltant de la capital catalana té a la contra l'elevat volum de població que aplega: són, en total, més de 5 milions d'habitants.

Si a això hi sumem l'elevada densitat i un elevat volum de mobilitat ciutadana, el control de l'epidèmia ha estat més complicat que en altres territoris.

Si bé Barcelona ciutat havia tingut un comportament lleugerament per sobre de les dues àrees metropolitanes, nord i sud, d'ençà de la unificació de les tres regions en una de sola, el valor global s'ha moderat més.

En qualsevol cas, l'evolució a la baixa de la corba és innegable i l'àrea de Barcelona se situa en els nivells més baixos de l'epidèmia de l'índex de creixement potencial de brot. Cal esperar que l'actualització de les dades dels últims dies, que sempre eleva els valors, confirmi aquesta tendència.

Segueix sent més baix a la regió nord, que té més població, però també molta extensió de terreny, i és un pèl més alt tant a Barcelona ciutat com a la regió sud.

Amb dades encara provisionals, en les últimes dues setmanes a l`àrea metropolitana nord s'han detectat 186 casos nous, per 328 de la sud o 366 de la capital.
 

Amb això, la taxa de reproducció mitjana a set dies s'ha situat sempre per sota de l'1 en l'àrea nord, al voltant de l'1 a Barcelona ciutat i una mica més alta en la regió sud.

De la mateixa manera, la incidència acumulada per cada 100.000 habitants té millor evolució a la zona sud, si bé tant Barcelona ciutat com la regió sud dibuixen una tendència clarament a la baixa.

Caldrà confirmar l'evolució, especialment si tenim en compte que les dades dels últims dies sempre acaben patint oscil·lacions per l'actualització constant d'informació, més encara en aquest cas, que som en cap de setmana.

El mètode de càlcul utilitzat

Els gràfics que ha elaborat TV3 es fan seguint el sistema de càlcul utilitzat pel grup de Recerca BIOCOM-SC de la UPC, molt semblant al que el Departament de Salut va assegurar que tindria en compte per avaluar les peticions d'avançar en la desescalada.

En aquest sistema es tenen en compte dos valors relatius diferents a partir del nombre de contagis.

D'una banda, s'analitza la incidència acumulada per cada 100.000 habitants els darrers 14 dies, és a dir, una taxa que ajuda a ponderar l'afectació real dels contagis sobre el total de la ciutadania d'una regió sanitària.

És, alhora, un sistema de mesura del potencial infecciós, és a dir, amb una mirada cap a futur ens situa els casos contagiosos, el volum de població que podria estar contagiant a velocitat Rho.

I què és la Rho? L'anomenada taxa Rho o taxa de reproducció és la mitjana de persones que s'infecten a partir d'un mateix cas.

Entre una i altra taxa, es calcula l'anomenat índex de creixement potencial de brot.
 

Aquest índex, a més, cal ponderar-lo en relació amb la densitat de població de cada regió sanitària. Encara que tinguessin un mateix índex de brot, Barcelona i Lleida tenen concentracions de població molt distintes i s'haurien d'analitzar de forma diferent.

En qualsevol cas, aquest és només un dels indicadors que es té en compte per avaluar el pas d'una fase a una altra de la desescalada, però n'hi ha d'altres que influeixen, com ara la capacitat de resposta del sistema sanitari de cada territori.