Quin és el risc sanitari per la dana? Trilla alerta d'accidents, intoxicacions i salut mental

L'epidemiòleg de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Antoni Trilla, creu que no s'ha de fer alarmisme amb la situació sanitària derivada dels efectes de la dana.

El sistema sanitari espanyol, diu Trilla, és potent i pot donar resposta a les necessitats que sorgeixin: "La situació sanitària, per sort, ara no és la prioritat, és un risc que s'ha de controlar, però no és la prioritat".

I en aquest sentit, recorda alguns precedents a Europa: "Fa anys, hi va haver inundacions molt importants a Alemanya i els Països Baixos, amb una xifra de morts com la d'aquí, van donar recomanacions sanitàries com aquestes i al final no s'hi van registrar epidèmies, només infeccions molt localitzades".

Quins són els riscos principals

Per tot això, Trilla ha descartat un escenari d'epidèmia: "Evidentment, hi ha risc de malalties infeccioses, però es pot considerar relativament baix". Per Trilla, els problemes sanitaris més comuns seran uns altres:

"El risc principal no són les infeccions, com s'ha dit, sinó els accidents, els cops, les coses que passen en una situació tan complexa d'haver d'aixecar molt de material pesant o de passar per llocs complicats."

I també alerta d'altres accidents relacionats amb les feines de rescat com el de la vintena de voluntaris que es van intoxicar aquest dissabte a Xiva pel monòxid de carboni que emetia una de les màquines per bombar aigua d'un garatge.

La situació als hospitals

A Antoni Trilla no li consta cap situació de col·lapse als hospitals valencians, que funcionen amb normalitat. "Els companys de València, a través del col·legi de metges, expliquen que ha rebut ferits, naturalment, però per cops, gent que ha caigut, coses així".

"L'altre perill són les persones que requereixen un tractament crònic, que s'han de controlar, i que en tots aquests dies segurament no han pogut seguir les pautes o, fins i tot, poden no haver rebut la medicació que els toca."

Un altre element de preocupació des del punt de vista sanitari són els problemes de salut mental que poden presentar els afectats per la riuada i que segurament es manifestaran més tard, quan el xoc dels primers dies es vagi esvaint.

"Més endavant hi ha un aspecte que s'ha de tenir molt en compte, que els supervivents tinguin problemes de salut mental, perquè l'horror que han viscut és terrible."

Infeccions ja conegudes

L'absència d'aigua de boca en moltes poblacions i la presència d'aigües fecals contaminades pot provocar episodis d'infeccions com gastroenteritis o diarrees.

Són bacteris i infeccions conegudes que es vehiculen a través de l'aigua o els aliments i que poden donar quadres de malestar i vòmits, explica Trilla: "Les infeccions que es poden donar són del tipus gastroenteritis. Diarrees provocades per bacteris o per virus. Si ha marxat la llum una de les coses que s'ha de tenir molt en compte és no menjar res de la nevera que s'hagi pogut fer malbé, són coses bastant reconegudes per tothom, no són bacteris desconeguts".

En aquest sentit, Trilla recorda mesures bàsiques que tant els ciutadans del País Valencià com els voluntaris que hi han d'anar han de tenir presents, com rentar-se les mans o l'ús de mascaretes, sobretot als espais tancats: "Intentar utilitzar sempre l'aigua en bones condicions, una bona higiene de mans, encara que sigui amb gel hidroalcohòlic, i les mascaretes pels que vagin a treballar a llocs tancats, com garatges on hi ha certa acumulació a l'aire, està bé".

"Pels que treballen a l'aire lliure, és una precaució recomanable, però difícilment hi haurà contaminació per aquest tipus de bacteris per via aèria, llevat de les condicions especials que afecten els equips de rescat."