Quin és el secret per arribar als 100 anys? L'experiència de l'Agustí i l'Antònia
"Quin és el secret per arribar als 100 anys?" Tothom se li acosta a fer-li la mateixa pregunta. "La primera cosa: jo menjo molta verdura. I la segona, no bec licors", és una de les respostes d'Antònia Floresta. Va néixer el 26 d'octubre del 1921. Té 102 anys.
És una de les persones a Catalunya que passen del segle de vida amb molt bona forma. Igual que l'Agustí Solans, de 104 anys. "Jo, si he fet anys, és perquè m'he adaptat molt a les circumstàncies", diu ell.
Des de principis de segle, la xifra de persones centenàries s'ha multiplicat per tres. Hem passat dels 775 el 2003 als 2.514 el 2023, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT). La gran majoria, 2.099, són dones.
I una vida centenària té episodis de tots colors. L'Antònia, que va rebre la Medalla Centenària de la Generalitat quan va complir els 100, diu que ha viscut "coses bones, coses dolentes... malalties i coses".
Tots dos van viure la Guerra Civil de ben a prop. L'Antònia, quan el front va arribar a Seròs, casa seva, un poble que fins aleshores havia viscut tranquil. Davant de casa seva, tres persones hi van morir per "un petard" dels que explotaven a banda i banda del Segre.
"Va venir la República. Es van matar molts capellans. I les catifes de les esglésies en fèiem mantes. Vaig ser ingressat a la guerra. I el conflicte va durar anys, per tant, la joventut va ser perduda", recorda l'Agustí, un dels últims supervivents de la lleva del biberó.
I amb la vellesa, fruit del temps, han hagut de viure coses que no han pogut triar. Un dels moments més tristos per a l'Antònia va ser la mort del seu marit, de "jove", just quan podien gaudir d'estar junts, sense obligacions. "Ja s'havia jubilat i podíem viure una mica bé, nosaltres, la parella... i es va morir."
Apuntar-se a fer punta de coixí la va animar. I llegeix molt. S'hi pot estar un parell d'horetes diàries. Això sí: no vol saber res de llibres "de por, de morts i coses així".
Sobre això, l'Agustí també té una resposta: "Por de morir-me? No. Lògicament he de morir-me. És llei de vida. Hem de donar pas als que venen".