Quin és l'origen de la Lleona de Girona: esculpida per a una casa benestant al segle XIII
Per primer cop, un estudi monogràfic s'endinsa en l'escultura de la Lleona de Girona. És, sens dubte, un dels símbols emblemàtics de la ciutat i es data la seva creació a finals del segle XIII.
L'estudi també apunta que es va esculpir per a una casa benestant --en comptes de la imatge que n'ha quedat, que va crear-se per identificar un hostal.
La recerca, obra de l'historiador d'art Miquel Àngel Fumanal, analitza detalladament tot el que fins ara es coneix sobre l'escultura i aporta dades tant curioses com inèdites.
Per exemple, que al segle XIX sovint se la descrivia com una mona, que la base i el capitell de la columna que es conserva al Museu d'Art són posteriors al fust i a l'escultura de la lleona o que la pedra té restes d'una dotzena de coloracions diferents.
La lleona és, en realitat, un lleó
L'estudi "La Lleona de Girona. Noves aproximacions des de la història de l'art" fa una revisió exhaustiva de la peça més turística de la ciutat. Encara que ara no es pugui fer, la llegenda diu que qui faci un petó al cul de l'escultura segur que torna a Girona.
Tot i que se la conegui com la Lleona, l'escultura que s'arrapa al capdamunt de la columna és, en realitat, la d'un lleó. L'obra original, tallada en pedra calcària nummulítica de Girona, mesura 366 x 46 x 38 centímetres i està dividida en nou fragments.
Actualment, es conserva al Museu d'Art de la ciutat. La que hi ha a la plaça de Sant Fèlix, a tocar dels peus de la basílica, és una reproducció del 1995, que, alhora, va substituir una primera rèplica del 1985.
Moltes incògnites
Al voltant de l'escultura, però, encara planen moltes incògnites. Ara, Fumanal ha dut a terme un estudi sense precedents sobre aquesta peça icònica de la ciutat.
És una revisió exhaustiva sobre totes les dades que se'n coneixen, que ha permès situar l'escultura dins un context artístic, precisar-ne la cronologia, la naturalesa material i les vicissituds que ha viscut al llarg del segle XX.
D'entrada, Miquel Àngel Fumanal se centra en la història de l'escultura. Si bé les dades documentals més antigues són de mitjans del segle XIX, i associen la Lleona a un antic hostal del carrer Calderers, l'últim estudi es remunta fins a l'època medieval per analitzar totes les mencions de lleons i hostals gironins.
A partir d'aquí, i també a través d'una anàlisi comparativa amb altres columnes de grans dimensions i escultures similars, l'historiador situa l'escultura original a finals del segle XIII.
També se sap que al segle XIX estava ubicada a l'extrem oposat del carrer Calderers, i que acompanyava la façana del Mesón Hostal de la Lleona.
L'estendard d'una casa benestant
Tot i això, segons precisa el Museu d'Art referint-se a la monografia, "no va ser creada per a aquest establiment, sinó molt possiblement per a l'espai exterior d'una casa benestant, idea que queda reforçada amb el gest del cap de la lleona, que es gira cap a l'espectador en actitud de vigilància".
L'estudi monogràfic també aporta dades inèdites i curiositats al voltant de l'escultura. Així, la figura animal s'ha identificat de diferents maneres al llarg de la història. Sovint, al llarg del segle XIX, se la descrivia com una mona.
A més, l'estudi científic de la peça original ha identificat fins a una dotzena de coloracions diferents de la pedra (fruit de successives repintades fetes en època moderna).
Els resultats també han evidenciat que la base i el capitell de la columna són posteriors al fust i a l'escultura de la Lleona (potser com a part d'una restauració o reconstrucció posterior).
Envestida per un carro
La monografia també fa referència a la considerable trencadissa que l'escultura i la columna van patir a mitjans del segle XIX. L'any 1866, un carro que entrava a la ciutat va estavellar-se accidentalment contra la columna i la va fer caure.
Va ser aleshores quan un particular va fer donació de la peça al Museu Provincial i l'obra va entrar a formar part del seu fons arqueològic, al claustre del monestir de Sant Pere de Galligants (on va estar entremig de marededeus, capitells, escuts, mènsules i finestrals). L'any 1979 va entrar a formar part del fons del Museu d'Art de Girona, on s'exposa actualment.
L'estudi "La Lleona de Girona" té una seixantena de pàgines:
"Malgrat els nombrosos interrogants que encara queden pendents, l'estudi en profunditat de la Lleona (o del lleó) de Girona ha aportat dades i informació rellevant que permeten revisar els coneixements que hem assumit tenir fins ara d'aquesta peça escultòrica."
Són les conclusions de Miquel Àngel Fumanal en el llibre que es presentarà aquest dissabte al migdia al Museu d'Art de Girona.
Paral·lelament, l'objectiu de la monografia és obrir camins i hipòtesis perquè la peça es continuï estudiant en un futur. La directora del Museu d'Art, Carme Clusellas, assegura que la publicació "no només aporta llum sobre un dels símbols més estimats de Girona, sinó que també reivindica el paper del museu com a custodi del patrimoni cultural de la ciutat".