Quina és la fortuna de Carles III, el monarca que més cobra d'Europa

Les incomptables propietats de la família reial britànica i els seus beneficis s'han mantingut durant anys sota el més estricte secret. La casa reial ha argumentat sempre que les finances són un tema privat. De fet, la fortuna de la família reial britànica no és il·legal, s'ha generat de manera legal... però és d'origen públic i cada vegada més britànics demanen explicacions.

Ningú sap què s'amaga exactament darrere les reixes dels seus palaus. Les incomptables propietats reials i els seus beneficis s'han mantingut durant anys sota el més estricte secret. La casa reial ha argumentat sempre que les finances són un tema privat i la llei els ha emparat.

Però el diari The Guardian ha fet una exhaustiva investigació. 12 experts han valorat les joies, les accions, les propietats... i 7 reporters hi han treballat durant 6 mesos. I han arribat a la conclusió que la fortuna personal de Carles III és de més de 2.000 milions d'euros.

Una llarga entrevista amb David Pegg, un dels periodistes que ho ha investigat, ens aporta llum sobre un fosc entramat de propietats i negocis.

"Molta de la riquesa de la qual es beneficien i que disfruten no és purament privada; una part és pública, una part és privada, i una part és aquesta barreja estranya a mig camí que és molt difícil d'entendre."

Pegg creu que al segle XXI el diner públic ha de ser transparent, que el poble britànic té dret a saber totes les parts de l'equació: quins beneficis obté la monarquia i què en treuen els súbdits a canvi.

Poca cosa és, però, oficial. El rei rep anualment 97 milions d'euros de l'estat; és la monarquia més ben pagada d'Europa.

​Dos ducats

Els seus ingressos es complementen amb els ducats de Cornualla i Lancaster. I no estem parlant de dues finques. 

El de Cornualla són quilòmetres de propietats disseminades pel sud-oest d'Anglaterra, amb una extensió semblant a la comarca del Gironès. Això vol dir terrenys agrícoles, granges, cases llogades... i tots els ingressos que es generen van a la butxaca de l'hereu de la corona.

El ducat de Lancaster és tan gran com el Garraf i els beneficis són per al monarca.

L'any passat, mare i fill van rebre 24 milions d'euros cadascun. 

Una herència de generacions cada vegada més qüestionada perquè són propietats tècnicament públiques, però d'ús i benefici exclusiu dels monarques.

Aquests ducats funcionen com una empresa de propietats i inversions privada, diu Pegg, i si algú els retreu que els ingressos haurien de ser pel govern Buckingham, ràpidament, al·lega que són una corporació privada.

"Però si és privat", es pregunta Pegg, "haurien de pagar impostos sobre els beneficis, no?"

Per fer-nos una idea de la dimensió de la riquesa de Balmoral, a Escòcia, no són només les 167 habitacions del castell; és que a la finca hi ha boscos, camps i 80 cases llogades.
 

Regals d'Estat

A més dels nombrosos palaus, el diari ha identificat més de 90 valuoses joies, amb els millors diamants, maragdes o robins, valorades en 600 milions d'euros.

Algunes d'aquestes joies, de les magnífiques obres d'art amb quadres de Dalí o Monet o dels exclusius segells van ser regal d'estat i ara són propietat privada dels Windsor.

Una llei del 1995 va posar fi a aquesta pràctica, però no tenia efectes retroactius.

De la flota de luxosos cotxes Rolls-Royce i d'altres marques és impossible saber quins són regalats, llogats o de propietat i, pel que fa als cavalls, passió de la difunta reina, una vegada més, no se sap quins van ser regal d'estat i quins va comprar ella.

"Qualsevol altra persona que hagués heretat el que Carles va heretar l'any passat hauria d'haver pagat centenars de milions de lliures", denuncia David Pegg, de The Guardian.

La reina va accedir a pagar impostos després del seu famós "annus horribilis", el 1992. Va ser un gran titular, però es referia només a una petita part.

El punt més difícil de la investigació van ser les accions, explica Pegg: "El banc d'Anglaterra les va ocultar durant anys, els testaments dels monarques estan segellats per jutges, no poden ser criticats al Parlament... Això són idees arcaiques i anacròniques que han de canviar".

Malgrat tot, Pegg creu que, després del Brexit i dels danys econòmics i polítics que va comportar, amb un període d'intensa inestabilitat, la gent pensa que la monarquia aporta estabilitat i continuïtat, d'aquí la popularitat de la institució.

Acumular riquesa i acaparar regals d'estat sense haver de donar explicacions als súbdits, però, no encaixa amb el perfil de monarquia moderna que vol donar Carles III, i menys en uns temps en què molta gent ho està passant molt malament.