Quina és la qualitat de l'aire que respirem: les xifres des del Montsec fins a l'Eixample
L'Eixample de Barcelona i la plana de Vic són els únics llocs de Catalunya on s'han superat els llindars de contaminants a l'aire durant el 2022
L'Eixample de Barcelona i la plana de Vic són els punts amb els pitjors registres de qualitat de l'aire a Catalunya. Són els dos únics llocs on es van superar els límits de contaminants en l'aire durant l'any passat, segons ha informat el Departament d'Acció Climàtica.
L'anuari de la qualitat de l'aire 2022 destaca que a tot Catalunya es van complir tots els valors de referència marcats per la llei, excepte el diòxid de nitrogen a l'Eixample i les partícules inferiors a 10 micres a Osona. En aquest últim cas va ser al punt de mesurament de Manlleu (hospital comarcal), on es van registrar episodis puntuals de concentracions elevades de partícules PM10.
En el cas de l'ozó troposfèric, a la plana de Vic i al Prepirineu s'han superat alguns valors del llindar de protecció de la salut humana.
De l'any passat també destaquen els episodis de presència de pols d'origen africà, amb sis avisos preventius en total per concentracions moderades de partícules en suspensió.
Les partícules, especialment les més petites, augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars, respiratòries i càncer de pulmó.
El temps estable de l'hivern va afavorir l'estancament de contaminants, mentre que els episodis de calor intensa van impulsar l'augment de l'ozó troposfèric.
Diòxid de nitrogen, la capa marronosa de contaminació
En el cas del diòxid de nitrogen (NO2), dels 63 punts de mesurament on es controla la presència d'aquest contaminant, només el de l'Eixample de Barcelona ha superat el valor màxim anual establert (42 micrograms per metre cúbic en el valor límit anual, quan el màxim permès és de 40).
En aquest gràfic es pot veure que, com el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès concentren els punts amb menys qualitat de l'aire. La contaminació pot provenir del trànsit o la indústria, o ser de fons, que vol dir que prové d'una combinació de fonts.
L'NO2 és un gas de color marronós i olor forta. La principal font de contaminació, en aquest cas, és el trànsit (terrestre, aeri i marítim) i la indústria.
Perjudica el sistema respiratori i redueix la capacitat pulmonar. Hi ha estudis que indiquen que l'exposició prolongada al diòxid de nitrogen increment els símptomes de bronquitis en nens asmàtics.
En el medi ambient redueix la fertilitat dels sols i acidifica els llacs, cosa que porta a la pèrdua de vida animal i vegetal.
Tot i que les dades han pujat respecte als dos últims anys, marcats per les restriccions de mobilitat per la pandèmia, es manté la tendència a la baixa si es compara amb la mitjana entre els anys 2015 i 2019. Un 95% dels punts de mesurament tenen valors inferiors als d'aquest període anterior a l'esclat de la covid.
La cara pessimista és que, si agafem com a referència la proposta de la Comissió Europea per revisar els valors màxims permesos de contaminants de l'aire (es vol rebaixar a la meitat el màxim anual, fins al 40 µg/m3), aleshores les dades són dolentes. Passen d'1 a 29 els punts de mesurament que incompleixen el llindar, la majoria concentrats a l'àrea de Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat.
Ozó, un contaminant afavorit per la calor
L'ozó troposfèric (O3) és un contaminant complex, perquè és secundari, és a dir, es genera a l'atmosfera a partir de precursors, com els òxids de nitrogen i la radiació solar. Situacions de calor extrema com les de l'estiu passat afavoreixen l'aparició d'aquest gas.
L'ozó pot afectar les mucoses i les vies respiratòries. Causa tos; irritacions a la faringe, al coll i als ulls; dificultats respiratòries; disminució del rendiment; empitjorament de la funció pulmonar, i malestar general. També pot originar asma i malalties pulmonars.
L'anuari recull que, en el període 2020-2022, s'han registrat mitjanes diàries de concentracions d'ozó superiors als valors fixats en 4 dels 37 punts on es poden mesurar: han estat les estacions del Montsec (Observatori Astronòmic), Montseny (la Castanya), Vic (estadi) i Tona (zona esportiva).
Les dades indiquen una millora respecte a anys passats. Durant el 2020 van ser 5 estacions, i el 2019, 7, mentre que el 2021 només van ser 2.
En altres zones es van superar els llindars que obliguen a informar la població: l'àrea de Barcelona, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la plana de Vic, el Maresme, les Comarques de Girona i el Pirineu Oriental.
- ARXIVAT A:
- ContaminacióMedi ambient
