Quina escola triar? Les preferències de les famílies, amb una concertada que creix

Ja se saben les dades definitives de sol·licituds per entrar a I3 (l'antiga P3) i a primer d'ESO per al curs que ve, que confirmen que la concertada creix.

En concret, les dades de tot Catalunya d'I3 mostren que als centres públics hi ha hagut 1.077 sol·licituds menys que el curs passat i, en canvi, 1.041 més als centres concertats.

Pel que fa a primer d'ESO, el descens als instituts públics és de 937 sol·licituds menys, mentre que als centres concertats n'hi ha 294 més que el curs passat.

En total, entre primària i secundària, la concertada guanya unes 1.300 sol·licituds respecte al curs anterior, mentre que la pública en perd unes 2.000.

En el curs que ara s'ha acabat ja hi va haver unes 600 sol·licituds més a la concertada respecte a la pública a I3 i, paral·lelament, a primer d'ESO van ser 694 menys a la pública i 228 més als centres concertats.
 

Els centres públics continuen tenint molts més alumnes

Cal tenir en compte que hi ha molts més centres concertats que no pas públics que tenen continuïtat entre la primària i la secundària, i en aquests centres no cal fer sol·licitud per passar de l'una a l'altra.

De tota manera, encara continua sent majoritària l'opció de l'escola pública: a tot Catalunya hi ha hagut 38.176 sol·licituds d'I3 públic en primera opció, enfront de 17.729 que han posat una concertada al davant.

Pel que fa a primer d'ESO, 48.627 famílies han optat per un centre públic en primer lloc per 6.801 que han optat per situar al capdamunt de les opcions un de concertat.

Això vol dir que a infantil gairebé el 70% ha triat la pública com a primera opció, mentre que a secundària el percentatge és gairebé del 88%.

En conjunt, les preisncripcions han baixat, per un lleu descens de la natalitat.
 

Canvi de tendència?

Alguns experts relativitzen aquest traspàs. Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill, alerta que parlar de canvi de tendència és prematur i que cal tenir en compte tres factors a l'hora de llegir les dades: En primer lloc, la xifra concreta de la davallada a la pública -un miler d'alumnes- en relació amb el volum general. Segons Nadal, "veníem d'uns anys de creixement de la demanda i ara es podria estar reajustant".

En segon lloc, al canvi en el decret d'admissions -fa quatre anys- que preveu una reserva de places per a l'alumnat vulnerable a l'escola concertada. "Això l'hauria fet més accessible a una sèrie de famílies que abans no podien optar-hi", valora Nadal, abans d'afegir: "És possible que la concertada s'hagi obert més i hagi estat una opció per una part de famílies que abans, per la barrera del preu, no optessin al seu territori." 

Finalment, per la baixada de ràtios impulsada pel Departament d'Educació. Una mesura que s'ha implantat a l'escola pública, però amb més dificultats a la privada a causa del decret de concerts.

Per tant, segons Nadal, "si l'escola concertada no fa aquest ajustament, s'acaba produint un desequilibri i es perd oferta pública, i això acaba tenint efectes sobre la segregació escolar".

Altres veus apunten a un altre factor, la necessitat de la pública de millorar l'estabilitat dels equips docents. "Necessiten estabilitat dels equips, aquí tenim molt a millorar a la pública, necessiten un bon lideratge de centre, un projecte educatiu  i pedagògic sòlid", argumenta Anna Jolonch, directora del Centre de Lideratge Educatiu Barcelona.

Des del sindicat USTEC-STEs, Iolanda Segura remarca que això "és responsabilitat de l'administració, que podria assegurar unes plantilles estables als centres públics, però com que es fa una política d'inestabilitat en sortim perjudicats a l'escola pública".

A Barcelona, la pública guanya per poc

A la ciutat de Barcelona la situació està força més equilibrada: a I3 hi ha hagut 10.690 sol·licituds, 5.567 de les quals han optat per la pública, el 52%, i 5.123 per la concertada, el 48%.

Pel que fa a l'ESO, hi ha hagut 7.119 sol·licituds, 4.716 de les quals venien de la pública i han optat per la pública, el 83%, mentre que 943 que venien de la pública han optat per la concertada, el 17%.

Els que han passat d'un centre concertat a un de públic són 209, el 19%, mentre que els que han passat de concertat a concertat han estat 873, el 81% del total, i 378 han marxat de la ciutat.

Segons les dades de tot Catalunya facilitades pel Departament d'Educació, al voltant d'un 90% de famílies han aconseguit la primera opció sol·licitada tant a I3 com a primer d'ESO.

A banda del canvi d'opcions de les famílies, en aquestes xifres hi influeixen altres variants, com el descens de la natalitat, la mobilitat geogràfica de les famílies i els possibles repetidors.

Tancament de grups d'I3 a la concertada

Un cop feta l'assignació de places, un any més es confirma el tancament de grups als centres concertats que, a diferència dels públics, poden oferir tots els grups a l'espera de la tria de les famílies.

En canvi, les públiques surten amb menys oferta, d'acord amb les estimacions demogràfiques, i hi ha hagut una davallada de 1.800 alumnes a I3 i de 1.100 a primer d'ESO.

Però amb la preinscripció ja tancada, a I3 hi haurà 898 grups a les concertades, 36 menys dels que s'oferien, mentre que n'hi haurà 2.108 de públics, 18 més dels previstos inicialment.

A primer d'ESO, en canvi, es mantenen les previsions fetes: hi haurà 1.951 grups als instituts públics, un més dels previstos, i 947 als concertats, xifra que coincideix amb l'oferta inicial.

Continua creixent la detecció d'alumnat vulnerable

Es manté el nombre de places reservades per a l'alumnat que necessita un suport per una situació de vulnerabilitat econòmica: a I3 s'ha fet una oferta de 13.388 places, 58 menys que l'any passat.

A primer d'ESO, en canvi, hi ha un miler de places més que el curs passat: en total són 16.418 places reservades.

Tant en escoles com en instituts han crescut el nombre de sol·licituds de famílies per ocupar aquestes places.

La reserva de places per a aquest alumnat es considera que és una de les eines que permeten lluitar contra la segregació escolar.