Quina repercussió tindran les eleccions municipals en el mapa de la política catalana

Les eleccions catalanes encara no tenen data fixada. Tocarien el febrer del 2025, quatre anys després de les del 2021. Ara per ara, res fa pensar que el resultat de les municipals les pugui fer avançar. 

La intenció del president Pere Aragonès, que és qui té la potestat de convocar les eleccions, és que el mandat duri el que ha de durar. Té marge perquè sigui així, després d'haver aprovat els pressupostos. 

Però esgotar la legislatura no serà un camí fàcil. La minoria que el govern té al Parlament, de només 33 diputats, podria fer trontollar el calendari, ni que sigui uns mesos. Els partits de l'oposició recorden constantment al govern que, si vol tirar endavant iniciatives, està obligat a pactar. 

El punt de partida

Junts per Catalunya va ser la força que el 2019 va aconseguir més alcaldies, unes 370, tot i perdre'n una seixantena respecte al 2015. 

Molt a prop va quedar Esquerra, amb 359 alcaldies, el partit que més va créixer. El PSC es va quedar en 89 alcaldies, però de ciutats grans i sobretot de l'àrea metropolitana com l'Hospitalet, el segon municipi més poblat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

El PSC i Esquerra competiran pel lideratge del vot a l'àrea metropolitana. El partit que el 2019 va aconseguir més regidors va ser Esquerra Republicana amb Acord Municipal: 3.107, passant per davant de Junts per Catalunya que, per primera vegada, es va presentar amb aquesta marca, després de Convergència i Unió. Junts va quedar en segona posició, amb 2.798 regidors i el PSC, en tercera amb 1.315. 

En canvi, en percentatge de vots, Esquerra es va situar al capdavant (23,48%), però va ser el PSC qui va quedar en segon lloc (21,92%) i Junts, tercer (15,39%). 

La CUP té 19 alcaldies, tres més respecte al 2015. Els comuns van aconseguir revalidar Barcelona i mantenir la quinzena d'alcaldies que tenien.

El PP només té l'alcaldia de Pontons, a l'Alt Penedès. Ciutadans i Vox no en tenen cap, d'alcaldia. 

Un escenari diferent 

Ara és Esquerra qui ostenta la presidència de la Generalitat, amb Pere Aragonès. 

El PSC és el primer grup al Parlament i Salvador Illa, el cap de l'oposició, perquè, tot i empatar amb 33 diputats amb ERC, els socialistes van treure més vots a les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021.

Junts per Catalunya es presentarà en solitari, sense el PDeCAT en la gran majoria de poblacions, i és fora de la Generalitat.

A la disputada cursa electoral de Barcelona, s'hi suma també Barcelona en Comú, amb l'alcaldessa Ada Colau que repeteix per tercera vegada com a candidata.   

Què passarà a Barcelona?

Tots els partits han apostat per candidats coneguts per a l'alcaldia de la capital catalana, tots. Sobre segur, per tant, conscients de la rellevància d'aconseguir-la.

Les enquestes apunten un frec a frec entre Xavier Trias, Jaume Collboni, Ada Colau i Ernest Maragall. Si no hi ha cap victòria clara, caldrà veure els pactes que hi poden haver després.

Que aquestes eleccions i sobretot Barcelona són clau ho demostrarà la implicació en campanya dels màxims líders polítics de cada partit.

El president Aragonès serà als actes d'Esquerra. Ernest Maragall compta amb dos consellers del govern tancant la seva llista, Carles Campuzano i Tània Verge. Xavier Trias ha incorporat també els exconsellers Victòria Alsina, Damià Calvet i Ramon Tremosa. 

També vindran el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a donar suport al socialista Jaume Collboni; la vicepresidenta Yolanda Díaz, de Sumar, a donar suport a Ada Colau, candidata dels Comuns; el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, als actes dels candidats del partit com Daniel Sirera.

Una mostra la vam tenir per Sant Jordi: Bolaños amb Illa i Collboni. Feijóo amb Cirera. Yolanda Díaz amb Colau. 

La CUP té de candidata Basha Changue, diputada al Parlament. Ciutadans, Anna Grau, periodista i també diputada. 

L'independentisme 

Aquestes, les municipals, són les primeres eleccions després que Esquerra i Junts per Catalunya trenquessin l'acord de govern. Sense una estratègia independentista conjunta, s'haurà de veure cap a on es decanta el votant independentista, cap a quin partit. O no anirà a votar?

Els socialistes creuen que, ara, a Catalunya es "respira convivència", com van dir el dia de Sant Jordi, i que l'acord de claredat que defensa Pere Aragonès és "buscar fórmules ja superades" (ho va dir el ministre Bolaños des de Montserrat aquest mes d'abril). 

Alberto Núñez Feijóo, també a Barcelona per Sant Jordi, deia que veu a Catalunya "una remuntada del constitucionalisme". 

Després del 28M

Els ajuntaments es constituiran el dissabte 17 de juny. Abans, hi haurà hagut, en els municipis sense majories clares, els pactes entre partits per l'alcaldia.

També s'hauran de negociar les diputacions. La composició de la Diputació de Barcelona, el juliol del 2019, no es va desencallar fins a l'últim minut, amb l'acord final entre el PSC amb Junts per Catalunya, que deixava Esquerra sense la presidència d'aquesta institució. 

En aquest context, també s'haurà de pactar el rellevant càrrec de la presidència del Parlament. Junts reclama mantenir-la. Esquerra defensa que el càrrec l'ocupi un independentista, però no garanteix encara que sigui per a Junts, perquè, com recorden els republicans, Junts ja no és al govern de la Generalitat. Si no hi ha acord entre Esquerra i Junts, el PSC podria tenir opcions de tenir aquesta presidència.  

El president Aragonès ha deixat per al juny reunir la "taula de partits", per debatre sobre com resoldre el conflicte polític. És on el president defensarà l'acord de claredat.