Quines irregularitats denuncia l'oposició a Veneçuela i qui dona suport a la victòria de Maduro

Sis hores després del tancament oficial dels col·legis electorals de Veneçuela, i deixant enrere una tensa espera, el Consell Nacional Electoral ha anunciat la matinada d'aquest dilluns la reelecció de Nicolás Maduro per un tercer mandat, amb el 51'2% dels vots.

El líder opositor, Edmundo González, ha obtingut el 44'2% dels sufragis. L'anunci del CNE s'ha produït amb el 80% de les meses escrutades.

Poca estona abans de la publicació dels resultats, l'oposició agrupada a la Plataforma Unitària Democrática denunciava la paralització del sistema de transmissió del recompte en "bona part" dels més de 15.000 centres de votació.

I és que la candidatura de González donava per feta la victòria en aquests comicis, amb un 59% de participació, d'acord amb les dades de què disposaven.

El president de l'organisme electoral, Elvis Amoroso, ha justificat el retard i els obstacles durant l'escrutini per un "sabotatge informàtic" que serà investigat per les autoritats veneçolanes, sense donar-ne més detalls.

Per esvair les sospites de frau electoral, vuit dels deu presidenciables --a excepció d'Edmundo González i Enrique Márquez-- van signar un acord plantejat pel CNE pel qual respectarien els resultats dels comicis.

En aquest sentit, el principal candidat de l'oposició va demanar la intervenció de les Forces Armades per fer valdre els resultats electorals, en la mesura que li fossin favorables.

Com es fa el recompte electoral a Veneçuela?

El sistema de vot a Veneçuela és electrònic, cosa que el converteix en un dels més sòlids i fiables de la regió llatinoamericana. No obstant, l'escrutini i la verificació dels vots són processos diferents, i aquí és on hi ha les discrepàncies entre l'oficialisme i l'oposició.

Per votar, els electors utilitzen una màquina de votació que imprimeix un comprovant amb el seu sufragi. Seguidament, aquest paper s'introdueix a l'urna.  

Un cop es tanquen els col·legis electorals, el president de cada mesa imprimeix l'acta amb els vots emesos en aquella màquina, i en dona una còpia als observadors. Aquesta fase és pública per a tota la ciutadania.

Els membres de cada mesa signen l'acta de l'escrutini, i l'envien al Consell Nacional Electoral, a Caracas.

Ara bé, la verificació dels resultats no es fa a totes les meses, sinó només en el 52% de les urnes --escollides de forma aleatòria. En aquest pas, s'obren les urnes i es compten un a un els vots.

El recompte manual ha de coincidir amb l'acta de la màquina electoral. És en aquest punt on l'oposició denuncia que el CNE no ha entregat la majoria d'actes, i per tant no poden comparar-les amb el recompte manual dels vots.

Per això, demanen l'accés a totes les actes, per demostrar que les dades els afavoririen. A hores d'ara, la web de l'organisme electoral veneçolà està caiguda i les dades de l'escrutini no són públiques.

Amb la llei a la mà, la votació d'una mesa es pot invalidar quan no es rebi l'acta d'escrutini o quan aquesta es declari nul·la. Per exemple, si el nombre de votants és superior al d'electors, o si l'acta no està firmada per almenys tres membres de la mesa, és causa de nul·litat.

Maduro demana respecte a la voluntat popular

Un cop proclamat guanyador, Maduro ha demanat "respecte a la voluntat popular" després de vèncer amb el 51% dels vots nou contrincants a la presidència de Veneçuela.

"Això és el que faig com a president: respecte a la Constitució, respecte als poders públics i a la vida sobirana de Veneçuela (...). Defensaré la llei i els nostres anhels", ha clamat el mandatari davant de centenars de simpatitzants aplegats al palau de Miraflores.

El CNE ha publicat aquesta matinada el seu primer recompte: 5.150.092 vots favorables a Maduro. La distància amb el seu principal contrincant, Edmundo González, seria d'uns 700.000 vots: el CNE li dona el 44'2% dels sufragis.

L'oposició proclama Edmundo González com a guanyador

L'oposició, però, es nega a reconèixer la validesa del recompte. Denuncien que s'han "violat totes les normes" en aquests comicis, perquè no s'han entregat la majoria de les actes de votació.

Qui havia de ser candidata a la presidència per la PUD, María Corina Machado, ha proclamat la victòria d'Edmundo González i ha demanat als veneçolans que defensin la seva voluntat expressada a les urnes.

"Hem guanyat a tots els sectors del país, a tots els estrats del país, a tots els estats del país, a tot arreu hem guanyat", ha clamat Corina.

El seu recompte difereix del proporcionat pel CNE: "Tenim més del 40% de les actes i la informació coincideix que González ha obtingut el 70% dels vots i Maduro el 30% dels vots", ha dit la líder opositora.

Entre les irregularitats que denuncien, hi ha l'alentiment del recompte en determinats centres de votació, l'expulsió d'alguns observadors electorals, i la negativa d'imprimir les actes i transmetre-les un cop els col·legis van tancar.

A més del principal contrincant de Maduro, hi havia vuit candidats més a la presidència de Veneçuela, sense possibilitats de triomf real.

La majoria majoria d'aquests candidats han donat validesa als resultats de la CNE. Per exemple, el candidat de la Confederació Nacional Democràtica ha demanat respectar el veredicte de la CNE i ha donat suport a l'organisme electoral.

Pronunciamiento del Candidato Benjamín Rausseo a la nación. pic.twitter.com/ijYxaWc4bA

— Benjamín Rausseo (@erguachar069) July 29, 2024

Però el qüestionament dels resultats oficials han despertat protestes ciutadanes a Caracas i altres parts del país. Aquest dilluns al migdia, a la capital veneçolana, centenars de persones han sortit als carrers denunciant el que consideren un "frau electoral", i fent crides contra el president Nicolás Maduro.

L'oposició assegura que es tracta d'"expressions espontànies i legítimes", mentre el govern chavista -- en la seva narrativa habitual -- ho considera part "d'un cop d'estat" promocionat pels Estats Units.

Hi hauria una quarantena d'activistes detinguts, d'acord amb l'organització veneçolana Foro Penal, mentre l'executiu de Maduro parla de vint-i-tres policies militars ferits en els enfrontaments.  

La comunitat internacional, dividida

Aliats històrics del chavisme com l'Iran, Rússia, Cuba o Nicaragua han celebrat la victòria de Maduro i han donat validesa als resultats electorals.

La presidenta d'Hondures, Xiomara Castro, ha felicitat el poble veneçolà pel seu "triomf incontesable", i el president de Bolívia, Luis Arce, ha celebrat que "s'hagi respectat la voluntat del poble veneçolà".

Però altres governs de l'esquerra llatinoamericana, com el de Gabriel Boric o Gustavo Petro, han desconfiat de l'anunci de la victòria de Maduro i demanen un recompte verificable.

A més, els presidents de l'Uruguai, l'Argentina, Costa Rica, l'Equador, Guatemala, Panamà, el Paraguai, el Perú i República Dominicana, han signat un comunicat conjunt reclamant la revisió de l'escrutini de les presidencials. Com a resposta, el govern de Maduro ha exigit la retirada dels ambaixadors d'aquests països.

En un to més prudent, el govern mexicà ha lloat el caràcter "cívic i pacífic" de la jornada electoral, si bé confia que "la voluntat del poble veneçolà sigui respectada mitjançant un escrutini transparent".

En aquesta línia, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha demanat "total transparència" a les autoritats veneçolanes i que es facin públiques les actes electorals per verificar-ne els resultats.

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, també ha demanat "total transparència" en la verificació del procés electoral.

El pueblo de Venezuela votó sobre el futuro de su país de manera pacífica y masiva.
Su voluntad debe ser respetada.
Es vital asegurar la total transparencia del proceso electoral, incluyendo el conteo detallado de los votos y el acceso a las actas de votación de mesas electorales

— Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) July 29, 2024

D'altra banda, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha estat més contundent i ha assegurat que els resultats anunciats no representen "la voluntat dels vots ni del poble veneçolà".