Quines opcions hi ha que Biden plegui? La cursa per a la Casa Blanca, en territori desconegut

La cursa per a la Casa Blanca entra en territori desconegut després de l'actuació desastrosa del president nord-americà, Joe Biden, en el debat amb Donald Trump.

Joe Biden tenia per sobre de tot un objectiu en aquest debat: demostrar al país que encara està en forma físicament i psíquicament, que totes les reserves que, legítimament, tenia l'electorat sobre les seves capacitats eren exagerades.

Ell va voler aquest debat en una data tan llunyana del 5 de novembre com el 27 de juny, precisament, per clarificar aquest punt, i aquesta matinada tenia la gran oportunitat per fer-ho. I l'ha perdut, ha fracassat estrepitosament perquè ha aconseguit just el contrari del que volia.

Avui, m'atreviria a dir, la immensa majoria dels americans creuen que el seu president i candidat a la reelecció no està capacitat, ni per liderar la campanya electoral ni, per descomptat, per estar quatre anys més a la Casa Blanca. El mínim d'un candidat a dirigir qualsevol país és que demostri que està preparat per fer-ho i Biden, clarament, no transmet aquesta impressió.

Un debat nefast per al president

En el debat se l'ha vist desorientat, no acabava a les frases, moltes de les que deia no tenien sentit, confonia i barrejava temes, estava molt desubicat i quan parlava Trump i la pantalla estava partida se'l veia com si no estigués amb plenes capacitats.

Fins i tot quan els presentadors de la CNN li feien una pregunta, per la qual tenia dos minuts per respondre, sovint al cap de 40 segons o 50 segons es quedava callat i era el mateix presentador que li recordava educadament que encara tenia temps per explicar el seu punt de vista. Per tant, no podia ni durant dos minuts defensar una de les seves posicions, que és el mínim que se li pot exigir a qualsevol polític.

Algunes de les expressions dels comentaristes de la CNN quan s'ha acabat el debat han estat: "pànic", "perill", "desastre sense pal·liatius", "dolorós", "molt malament", "desorientació". I això que la CNN clarament és més pro-Biden que pro-Trump. La sensació que queda no és que Biden tingués una mala nit, sinó que el Partit Demòcrata té un problema estructural molt seriós i difícilment reversible.

Situem-nos en com hem arribat fins aquest moment. Feia un any que Trump anava al davant a les enquestes, també en els estats clau. Però des del debat de l'estat de la Unió al febrer, i des de la condemna judicial de l'expresident, Biden havia remuntat una miqueta i ja estava pràcticament frec a frec.

I una de les claus era que recuperava terreny entre la gran bossa de votants indecisos i poc motivats que són els que acabaran decantant les eleccions. Doncs bé, si aquesta matinada aquests indecisos han vist el debat i les eleccions fossin demà, clarament la Casa Blanca i el Congrés serien del color vermell dels republicans.

La pressió perquè Biden plegui només anirà a més

D'aquí que molts hagin arribat a la conclusió que després d'aquest debat, Biden s'hauria de retirar si els demòcrates volen tenir alguna opció de mantenir la Casa Blanca i el Congrés. El clam en privat, segons els mitjans nord-americans, és pràcticament unànime dins de la formació: "Si volem salvar el partit i el país", venen a dir, "Biden ha de fer un pas al costat".

La seva desfeta amenaça, a més, d'arrossegar congressistes, senadors i governadors, que també se la juguen al novembre. Ah, i probablement molts donants demòcrates deuen haver perdut les ganes d'invertir en la campanya.

Però una cosa és dir-ho en privat i l'altra, en públic. I cap líder demòcrata vol aparèixer com el Brutus que apunyala el Cèsar; per ara, quasi tots guarden silenci i només s'expressen exdirigents del partit o d'altres poc vinculats amb el poder actual.

Hores després del debat, li han preguntat a Biden com creia que ho havia fet i ell ha dit que creia que "li havia anat bé", i la seva dona també l'ha felicitat públicament i ha assegurat que havia rebatut molt bé el seu contrincant. Queda clar que, per si sol, Biden no marxarà.

Aquí, l'única forma perquè pogués fer el pas al costat, un pas que cap presidenciable ha fet mai a quatre mesos de les eleccions, seria que els demòcrates del Congrés, els referents històrics del partit, les persones més influents dins aquesta òrbita i, sobretot, la seva família, començant per la seva dona, engeguessin ja una campanya discreta per convence'l que marxés.

Haurien de posar-lo contra les cordes i crear un estat d'opinió massiu i inequívoc en contra seva, fent-li la reflexió que si vol salvar el país de Trump i, eventualment, la democràcia que tant diu que vol defensar, el millor que pots fer és plegar.

Ara com ara, l'èxit d'aquesta hipotètica campanya es veu difícil, començant pel tarannà del mateix protagonista. El president és un home orgullós, convençut que té una missió històrica, que sempre desafia les magres expectatives, que a empentes i rodolons se n'acaba sortint sempre contra tot pronòstic i està convençut que no està tan malament com el percep la resta del país.

Una convenció demòcrata inèdita

En la convenció demòcrata de mitjans d'agost, Biden ha de ser nominat oficialment com a candidat a la Casa Blanca. Hi ha cap possibilitat que la convenció nomeni una altra persona? Si ell accepta marxar, sí.

Seria una convenció inèdita. De sobte, milers de delegats haurien d'acordar una sèrie de noms, que es volguessin presentar, i triar-ne un de conegut i capaç de recuperar el temps perdut.

En sonen alguns, només, com la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, o un senador d'Ohio, però són només algunes travesses periodístiques.

Sens dubte, seria una convenció turbulenta, probablement caòtica, que debilitaria la imatge del partit a tres mesos de les eleccions i molts la compararien amb la que el partit va fer també a Chicago el 1968, a rebuf del desastre del Vietnam, que va transmetre la imatge d'un partit a la deriva i que va acabar donant la victòria al republicà Richard Nixon, que sobre el paper era un mal candidat.

Una gran nit per a Trump i els republicans

Amb tot, qui es frega les mans, lògicament, són els republicans i Donald Trump. No és que l'expresident hagi estat brillant, però sí que se l'ha vist segur, en forma, amb energia i el contrast amb el seu contrincant ha estat clamorós. Fins i tot, trobo que tampoc ha fet gaire escarni de les dificultats de comunicació que tenia Biden.

Trump també s'ha beneficiat del fet que el format ideat per la CNN no permetia que els presentadors refutessin la multitud de mentides i inconcrecions que ha dit.

Sovint es diu que els debats no són transcendentals per canviar una cursa electoral, i la majoria de vegades és així, però el d'aquesta matinada a Atlanta, sens dubte, marca un punt d'inflexió dramàtic en aquesta campanya. Llevat que els demòcrates siguin capaços de fer-li un gir de 180° i oferir una altra cara als nord-americans, les probabilitats que Trump arribi a la Casa Blanca són les més altes, ara mateix, des que en va marxar fa quasi quatre anys.