Quines poblacions perden o guanyen regidors aquestes eleccions municipals i per què?

Les eleccions municipals d'aquest 26 de maig veuran modificades la representació en nombre de regidors a 37 ajuntaments de tot Catalunya. En 18 localitats pugen el nombre de regidors, mentre que en 19 en perden.

Casualment, a tot Catalunya, el balanç dels regidors que es perden i els que es guanyen és el mateix: 38.

Càlcul en relació a la població

Aquest fet es dona pels canvis demogràfics en cada municipi. El càlcul de regidors que formen el consistori es fa en funció del nombre d'habitants que recull l'últim cens. En aquests comicis s'ha revisat respecte a les eleccions del 2015, segons el cens de gener del 2018.

Per assignar els regidors s'utilitza la següent escala:

Per exemple, en el cas de Barcelona, que té més de 1.600.000 habitants, li correspondrien 25 regidors perquè supera els 100.000 habitants, i per als 1.500.000 habitants restants, li correspon la suma d'1 regidor per cada 100.000 habitants més, que són 15. Això suma 40 regidors, i se n'afegeix un més perquè el resultat ha de ser imparell. Així els ciutadans de Barcelona estan representats per 41 regidors.

Cada cop que es passa, a l'alça o a la baixa, alguna d'aquestes franges el nombre de regidors que representen la població es modifica.
Tots els municipis que passen a tenir 7 regidors, és a dir que superen els 250 habitants, també passen a tenir llistes tancades.

En aquest mapa es poden consultar els regidors que corresponen a cada municipi i si han variat. També hi estan marcats els que modifiquen la representació.

Cassà de la Selva guanya 4 regidors

Destaca en aquest mapa el cas de Cassà de la Selva, que guanya de cop 4 regidors. Això passa perquè en aquest municipi s'han superat els 10.000 habitants, 10.358 segons l'últim padró, i en aquesta franja l'augment de regidors, que en els altres casos és de 2, es duplica.

Un altre dels municipis destacats és el de Girona. El consistori tindrà a partir d'ara 27 regidors, 2 més que abans perquè la capital ha superat els 100.000 habitants, en concret té 100.226 veïns.

Hi ha municipis que varien en cada convocatòria d'eleccions perquè la població fluctua en un llindar. És el cas de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, on el ball del nombre de regidors ja ha passat altres cops, perquè la població sempre ronda al voltant dels 1.000 habitants. Els últims anys ha tornat a estar-hi una mica per sota, i per això tornarà a tenir 7 regidors en lloc de 9.

A Castellserà va passar un fet similar i l'alcalde, Marcel Pujol, va presentar un recurs al considerar que les xifres de l'Estat no coincidien amb les del padró, indicant que ara viuen 1.002 persones al poble. La subdelegació del Govern va tancar la distribució d'edils i en va assignar 7 a aquesta localitat de l'Urgell basant-se en un cens de 1.000 habitants, un menys dels 1.001 necessaris per mantenir els 9 regidors actuals.

Qui guanya i qui perd regidors

Pel que fa a les demarcacions, a Barcelona i Girona hi ha més municipis que creixen que els que perden població. En canvi, a les demarcacions de Lleida i Tarragona és on hi ha més municipis que perden regidors per la pèrdua de població i molt pocs en guanyen.

A Barcelona, només Vallcebre, al Berguedà, perd regidors i passa de 7 a tenir-ne 5, perquè no passa dels 250 habitants, 246. Mentre que 5 municipis en guanyen. Sant Pol de Mar passa d'11 a 13, el Bruc, Callús i Sant Vicenç de Torelló, passen a tenir 11 regidors i el municipi de Granera, al Moianès, passa d'un a 3 regidors en créixer per sobre dels 100 habitants.

A les comarques de la demarcació de Girona, hi ha 9 municipis que guanyen regidors, a banda de la capital i Cassà de la Selva, Boadella d'Empordà, Cabanelles, Crespià, Riumors, Rupià, Sant Llorenç de la Muga i Sarrià de Ter, que han crescut per sobre dels 250 habitants, ara tindran 7 regidors. Només Castellfollit de la Roca i la Cellera de Ter han perdut dos regidors en cada cas.

A les comarques de la demarcació de Lleida, 9 municipis perden regidors mentre només 3 en guanyen. Perden dos representants a Bellver de Cerdanya, Canejan, Riu de Cerdanya, Castellserà, Montornès de Segarra, Puigverd d'Agramunt, Talavera, Tarrés i Vallbona de les Monges. I n'han sumat dos els consistoris de la Vall de Boí, Bellpuig i es Bordes.

A les comarques més interiors de Tarragona i les Terres de l'Ebre, és on es troben els 7 municipis que han perdut regidors: Capafonts, Caseres, la Fatarella, Llorac, Margalef, el Pinell de Brai i Vallclara. D'altra banda, l'ajuntament d'Altafulla suma regidors i passa d'11 a 13.

Consulta els regidors que corresponen a cada municipi i si han canviat respecte a les eleccions del 2015., en aquest llistat:

Catalunya, 11 ciutats de 100.000 habitants

Girona és l'onzena ciutat catalana que arriba als 100.000 habitants. L'última que ho havia aconseguit va ser, el 2006, Reus, que en el padró oficial del 2017 ja en tenia 103.123. També estan per sobre dels 100.000 veïns segons dades del mateix any: Santa Coloma de Gramenet (117.597), Mataró (126.127), Tarragona (131.507), Lleida (137.327), Sabadell (209.931), Badalona (215.848), Terrassa (216.428), l'Hospitalet de Llobregat (257.349) i Barcelona (1.620.809).

Darrere de Girona, com a dotzena ciutat del país, hi ha Sant Cugat del Vallès, amb 90.664 veïns.

Pel que fa a la demarcació gironina, després de la ciutat de Girona, Figueres és la segona ciutat amb més població (45.961), seguit de Blanes (38.813), Lloret (36.878), Olot (34.194) i Salt (29.836).