Quines són les 8 famílies polítiques que formen la nova Eurocambra, que bascula cap a la dreta

Aquest dimarts s'ha constituït la desena legislatura del Parlament Europeu, que va sortir de les eleccions del 9 de juny passat i que s'estendrà fins a l'estiu del 2029.

En el primer ple a Estrasburg, els eurodiputats ha elegit la presidenta de la Cambra, que continuarà sent la maltesa del Partit Popular Roberta Metsola i ostentarà el càrrec fins al gener de 2027.

En el seu discurs, Metsola ha promès treballar per unir les persones i ha assegurat que els ciutadans necessiten un Parlament fort.

La candidata alternativa a Metsola, l'exministra d'Igualtat i eurodiputada de Podem, Irene Montero, ha rebut 61 vots enfront dels 562 de la candidata popular. 

L'hemicicle queda format per vuit famílies polítiques.

A l'esquerra: socialistes, verds, The Left (L'Esquerra). Els liberals, al centre. I a la dreta els populars europeus són el primer partit, amb el centredreta tradicional de la CDU alemanya o el PP espanyol. Va guanyar les eleccions, manté l'hegemonia. Però els últims anys ha vist com li han aparegut competidors per la dreta, per l'extrema dreta que ja ocupa una quarta part d'aquesta cambra.

Tres grups d'extrema dreta

Fins ara, hi havia dos grups parlamentaris a la dreta del Partit Popular europeu. Un, el dels Conservadors i Reformistes Europeus, els ultraconservadors liderats per Germans d'Itàlia de Georgia Meloni, que tenen 78 eurodiputats i seran la quarta força.  

Els ha passat per davant l'extrema dreta populista on s'ha incorporat Vox, que ha abandonat els ultraconservadors de Meloni. Aquest grup, anomenat Patriotes per Europa, té 84 eurodiputats, és la tercera força a l'Eurocambra i el lideratge ha recaigut en Viktor Orbán.

El president hongarès ha sabut assumir un rol central a la política europea aprofitant que li toca la presidència de torn del Consell de la UE, i aprofitant també que Marine Le Pen ha perdut punts després de la derrota de Reagrupament Nacional a les eleccions franceses. 

Però aquests grans grups d'extrema dreta han vist com ha aparegut un altre actor encara més a l'extrem. Es fan dir Europa de les Nacions Sobiranes. És la ultradreta euroescèptica i la lidera Alternativa per a Alemanya.  

Amb aquestes tres famílies, l'extrema dreta, com dèiem, ja ocuparà a partir d'ara una quarta part dels 720 escons de l'Eurocambra. Això vol dir que tindrà pes, que podrà influir en determinades polítiques, especialment sobre la migració o l'agenda verda, però la desunió entre aquestes tres famílies molt probablement permetrà una certa comoditat a l'hora de legislar amb la majoria clàssica de populars, socialistes i liberals. 

Populars, socialistes i liberals, la majoria clàssica

Aquesta majoria serà la que previsiblement elegirà la popular Roberta Metsola perquè repeteixi com a presidenta del Parlament Europeu. A aquest càrrec, per cert, també hi presenta candidatura pròpia el grup de l'Esquerra, que ha nomenat l'eurodiputada de Podem Irene Montero per optar a la presidència de l'Eurocambra.  

L'esquerra té 46 eurodiputats i és el grup minoritari a la bancada de l'esquerra. Per sobre hi té els Verds, amb 53 eurodiputats entre els quals s'hi ha unit Diana Riba, d'Esquerra Republicana. El grup majoritari de l'esquerra és Socialistes i Demòcrates, on s'inscriu el PSOE, que ha proposat el socialista català Javi López perquè ocupi una de les vicepresidències del Parlament Europeu. 

L'arc parlamentari el completen els liberals de Renovar Europa, que aquesta legislatura no comptarà amb la representació de Ciutadans, que no va obtenir cap escó després de les eleccions del 9J. 

I finalment, hi ha el grup dels No Adscrits, on s'apleguen les forces que no troben afinitat amb cap de les vuit grans famílies, o bé que ningú les ha volgut a les seves filies. En aquesta família hi ha Junts, que en l'anterior legislatura va ser vetada, precisament per Ciutadans, per formar part dels liberals on històricament hi havia hagut Convergència i Unió. 

Junts, però, començarà la legislatura sense ocupar l'escó al Parlament Europeu. Això és perquè la presidenta Roberta Metsola no l'hi ha concedit perquè la junta electoral central diu que abans l'eurodiputat de Junts ha de jurar la Constitució a Madrid.  

Comín va demanar mesures cautelars al tribunal de la UE, però no ha obtingut una resposta a temps i avui ja no pot ser al ple. Haurà d'esperar que, d'aquí a unes setmanes, el TJUE li pugui concedir mesures cautelars o, a molt estirar, esperar la sentència definitiva del TJUE a tot aquest contenciós, que s'espera per al 26 de setembre.