Quines són les tècniques d'estudi més eficaces i menys utilitzades pels alumnes d'ESO

Un 78% dels estudiants d'educació secundària (ESO) admeten que ningú els ha ensenyat com estudiar i la majoria fan servir estratègies d'aprenentatge poc útils.

Són algunes de les conclusions de l'estudi més gran que s'ha fet mai a tot el món sobre com aprèn l'alumnat de secundària. S'ha fet amb una mostra de més de 3.400 estudiants de Catalunya.

L'estudi l'ha publicat la revista Cognitive Research: Principles and Implications i analitza la relació entre les estratègies d'aprenentatge de 3.414 estudiants de secundària --de 27 centres-- i el seu assoliment acadèmic. El firmen l'investigador i divulgador científic Héctor Ruiz, director de l'International Science Teaching Foundation; Marta Ferrero, doctora en Psicologia a la Universitat Autònoma de Madrid, i Fernando Blanco, professor de Psicologia Social a la Universitat de Granada. 

Els autors partien de la premissa que per reeixir acadèmicament cal estudiar seguint unes estratègies d'aprenentatge avalades per la recerca en ciències cognitives. Un aprenentatge basat en l'elaboració, l'evocació i la pràctica espaiada --que obliguen a activar el cervell-- es relaciona amb un acompliment acadèmic. En canvi, fer servir tècniques de baixa elaboració --memoritzar, subratllar, copiar-- és poc efectiu per a l'aprenentatge.  

Segons Héctor Ruiz, no cal una assignatura sobre estratègies d'estudi, però "es podria fer en tutories o, fins i tot, de manera implícita dins les matèries". 

Les tècniques més eficaces

Els autors constaten que aprovar i aprendre no sempre van de bracet i assenyalen que el sistema d'avaluació --basat en les notes-- permet estudiar a última hora, fent servir tècniques poc eficients com memoritzar, i assolir els objectius. Aquesta pràctica, majoritària i massificada, ens situa davant d'un aprenentatge efímer. 

Quines són les estratègies que permeten consolidar l'aprenentatge i fer-lo durador? L'elaboració, l'evocació i la pràctica espaiada. 

L'elaboració implica mirar d'entendre allò que s'està estudiant, més enllà de llegir-ho o memoritzar-ho. Això, segons Héctor Ruiz, es pot fer intentant d'explicar el que s'ha après amb paraules pròpies o buscant exemples i analogies de collita pròpia. 

L'evocació és autoavaluar-se, un mateix o amb l'ajuda d'una altra persona. Això, a part de permetre consolidar l'aprenentatge, ajuda a detectar què cal repassar. 

I la pràctica espaiada és entendre l'aprenentatge com una cursa de fons, distribuir-se les hores de feina al llarg del trimestre i no deixar-la per a última hora. 

L'estudi constata la relació entre l'ús d'estratègies basades en l'elaboració i l'evocació i l'assoliment acadèmic. En canvi, la pràctica espaiada, que la ciència assenyala com una de les millors maneres per promoure l'aprenentatge, no es reflecteix en les notes. I és aquí on apunten a la forma habitual d'avaluar a la secundària: "Les notes i l'aprenentatge són coses diferents."

Ara bé, si bé espaiar l'estudi no es relaciona amb el fet de treure bones notes, sí que té molt a veure amb l'objectiu final de l'aprenentatge, que és l'interès per aprendre, més enllà de les qualificacions. 

A banda dels resultats, l'estudi també conclou que les estratègies d'elaboració i evocació estan associades a una autoconfiança més gran de l'estudiant.

Un aprenentatge curtterminista

Arribats a aquest punt, els autors de l'estudi fan un advertiment: és factible aprovar la secundària utilitzant tècniques d'aprenentatge poc útils, com memoritzar o subratllar. Però és un èxit a curt termini. En un context d'universitat o oposicions quan s'arriba al món laboral, aquestes estratègies no serveixen per assolir els objectius.

Com a curiositat, Ruiz, Ferrero i Blanco constaten que molts estudiants equiparen subratllar i copiar a fer resums, de manera que no resumeixen amb paraules i deduccions pròpies, sinó copiant. Això es tradueix en una menor eficàcia de la tècnica de resumir com a estratègia per aprendre.