Quins càmpings estan en zones inundables i quin risc tenen: el govern en posa 16 al punt de mira

El govern calcula que els càmpings de Catalunya que tenen un risc d'inundació inassumible en cas d'aiguats són 16, i creu que cal prendre mesures ràpidament.

Ho ha dit aquest dimarts la consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge, Sílvia Paneque, després de la reunió del Consell Executiu que ha analitzat aquesta problemàtica.

Segons ha dit Paneque, dels centenars de càmpings que hi ha al país, només 16, és a dir, el 4%, tenen un risc prou elevat per actuar-hi "de manera quirúrgica":

"Mirarem un per un quina és la casuística, però tan cert és que actuarem amb el coneixement i la col·laboració del sector com que actuarem amb determinació en aquells on no es pugui de cap manera garantir la seguretat de les persones davant de fenòmens meteorològics com els que estem vivint aquests dies."

La preocupació sobre els càmpings inundables la va expressar aquest dilluns el president de la Generalitat, Salvador Illa, posant d'aquesta manera sobre la taula una problemàtica antiga pendent de solucionar.

Ubicats a prop del mar o a les lleres dels rius

Els càmpings estan exposats als fenòmens meteorològics, siguin de mar o causats per les fortes pluges. Molts dels càmpings en zones potencialment inundables es troben a la demarcació de Girona.

Un exemple: Blanes té 12 càmpings, i 11 es troben en zona inundable, alguns a tocar del riu Tordera. També els càmpings del Pirineu són molt problemàtics, perquè molts estan instal·lats al costat de les lleres de rius.

Aquest és el mapa del risc d'inundació dels càmpings segons la base de dades de la Generalitat, i que segons la Federació Catalana de Càmpings està desactualitzat:

I aquesta és la llista en la qual es pot buscar en quina situació està cada càmping en concret:

Detecció de crescudes i plans d'autoprotecció al Maresme

En el cas de Blanes, amb 9 càmpings en zona inundable, alguns a tocar del riu Tordera, l'Ajuntament fa anys que demana als càmpings que tinguin plans d'autoprotecció vigents i a punt d'aplicar.

Segons Josep Lluís Puy, responsable de Protecció Civil d'aquest municipi, aquests plans permeten organitzar molt ràpidament l'evacuació quan hi ha perill d'inundació:

"És una mena de pla d'emergència que organitza què ha de fer el càmping en una situació. Un càmping rep un avís i es comença a organitzar abans que l'Ajuntament li digui res. De forma pròpia es comencen a organitzar, la gent que tenen a dins, si els han d'evacuar..."

Puy afirma que molts càmpings ja tenen aquests plans, i també sistemes d'alerta que els avisen quan hi ha una crescuda a la Tordera, amb sensors que detecten el cabal de manera contínua.

A aquests sistemes s'hi afegeix la informació proporcionada pel Meteocat i diverses estacions meteorològiques de la zona. Amb totes aquestes dades s'elabora una escala de riscos.

Segons expliquen a Blanes, els sistemes d'alertes van funcionar molt bé durant el temporal Gloria, i van poder actuar a temps.

El risc d'inundació als càmpings del Pirineu

La gran majoria de càmpings del Pirineu estan situats a tocar de rius, perquè és on és més pla i on és més agradable ubicar-los, però en cas de riuades, són zones amb un risc molt alt d'inundabilitat.

Els propietaris, com és el cas de Tomàs Sentenach, del càmping Sol i Neu d'Espot, consideren que el que cal fer és gestionar millor els riscos que comporten les riuades:

"Aquí a les valls d'Àneu hi havia un pla pilot que no s'ha pogut desenvolupar per falta de finançament. Penso que ha arribat el moment que ens creguem d'una vegada que el risc es pot gestionar."

Per la seva banda la presidenta de l'Associació de Càmpings de Lleida, Cel Feliu, afirma que hi ha hagut intents d'elaborar protocols de seguretat i prevenció de riscos, però que s'han quedat al calaix:

"Abans havíem tingut comissions amb l'ACA, amb Protecció Civil, amb Turisme, que es tornin a activar totes aquestes comissions i puguem dur a terme la implantació dels protocols i tenir una zona a dins del Pirineu més segura."

Els riscos no són només teòrics: per exemple, el juny del 2013 el riu Garona a la Vall d'Aran es va desbordar després de dies de pluges intenses amb neu acumulada a cotes altes.

Per sort no va haver-hi danys personals, però l'aigua es va endur part d'un edifici d'un càmping de Naut Aran, i després s'hi va construir un mur de contenció per evitar que tornés a passar.

En el record hi ha la tragèdia que es va viure el 1996 a Biescas, a la província d'Osca, quan una riuada va arrasar un càmping i va provocar la mort de 87 persones, mentre que 183 van quedar ferides.

Preocupació per les zones inundables

Les greus conseqüències dels aiguats al País Valencià, i també la gestió de les afectacions de la dana a Catalunya van portar Salvador Illa fa una setmana a comparèixer al Parlament per debatre aquesta problemàtica.

Llavors va dir que vol que els 500 municipis que encara no tenen un pla de protecció civil per fer front a les emergències el tinguin d'aquí 2 anys, i va posar l'accent en els riscos associats amb les zones inundables.

Aquest dilluns, entrevistat a Catalunya Ràdio, va mostrar-se preocupat pels càmpings inundables, i va posar aquesta problemàtica en primer terme. Aquestes van ser les seves paraules:

"Hi ha alguns càmpings que ens preocupen, i estem treballant en això, és la primera prioritat, s'ha d'ordenar allò que preocupa més i el que preocupa menys, i fer-ho. Ja s'estava treballant en això, no ho ha iniciat el meu govern, però si s'han de prendre determinacions o decisions jo el que dic és que les prendrem."

Aquest dimarts Catalunya Ràdio ha explicat que, dels 320 càmpings de Catalunya, 124 tenen un risc alt, alt-mijà o mitjà de ser afectats per una inundació, és a dir, prop del 40% del total.

El sector assegura que les dades són obsoletes

Les paraules d'Illa les va contestar aquest mateix dilluns el president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, que va dir que fa temps que treballen per solucionar-ho i que creu que s'ha generat una "alarma innecessària".

Gotanegra va respondre-li dient que fa anys que reclamen l'atenció de la Generalitat per buscar solucions, i que també hi ha hospitals, autopistes, aeroports i zones urbanes en àrees inundables:

"Jo no he sentit que es parli de tancar l'aeroport del Prat ni tancar l'autopista, ni de desallotjar segons quines zones urbanes. El nostre sector és un sector com un altre."

Segons Gotanegra, les dades amb què treballa la Generalitat són de fa prop de 20 anys i inclouen càmpings que ja no estan oberts i d'altres que han implantat mesures per disminuir el risc.

De fet, en la roda de premsa d'aquest dimarts, Paneque ha elevat el total de càmpings de Catalunya actualment a gairebé 400.

El govern es reuneix amb representants del sector

En tot cas, la polèmica generada per Illa ha fet que aquest mateix dimarts els representants dels càmpings ja hagin tingut una reunió amb el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i n'hagin demanat una altra amb Illa.

El president de la federació de càmpings ha defensat que són un sector turístic estratègic que representa el 30% de les pernoctacions totals, i ha afegit que això es mereix un respecte que creu que no hi ha hagut.

De tota manera, després de la reunió d'aquest dimarts a primera hora amb el conseller Sámper, considera que la reacció que té el govern és molt positiva i que hi ha "voluntat de buscar solucions".

En aquest sentit, ha aprofitat per queixar-se de l'anterior govern de la Generalitat, que, segons ha dit, els van cancel·lar reunions per tractar el problema i no van fer-ne el seguiment que calia.

Segons Gotanegra, el més urgent és posar les dades oficials al dia:

"Ara mateix el més important és actualitzar la cartografia abans d'implementar cap mesura, ja que la documentació actual amb què treballa la Generalitat està molt desfasada."