Quins efectes pot tenir el confinament en la salut dels infants

El confinament també pot repercutir d'alguna manera en la salut dels infants. En general, els infants i adolescents s'han adaptat bé. Però un dia més de confinament pot afegir un gram més d'ansietat, una mica més de desgast, com ja han notat en algun servei de teràpia infantil i familiar telefònica i gratuïta.

La psicòloga Míriam Miguel explica que el fet de no poder-se moure, de no poder descarregar tensions del dia a dia, no poder rebre llum o sortir, estan tenint conseqüències pel que fa a aspectes emocionals com la irritabilitat, dificultats per dormir o dificultats en la dinàmica familiar.

Des de la Societat Catalana de Pediatria insisteixen, però, que no els estan arribant casos greus ni un augment significatiu de consultes.

Pepe Serrano, de la Societat Catalana de Pediatria, explica que els nens tenen una capacitat extraordinària a adaptar-se als canvis i que aquest confinament no hauria de suposar cap trastorn per als infants.

"Els nens tenen una capacitat d'adaptar-se tremenda, un confinament d'un mes o de dos mesos no hauria de suposar un gran problema per a un nen que estigui dins dels estàndards de la normalitat.

"Com trobar-hi sentit, Consells pràctics per a joves durant el confinament", guia publicada @joventutcat https://t.co/B6Bn7CQAC2

— SCPediatria (@SCPed) April 11, 2020

Segons la Montse Pàmias, psiquiatra infantil de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell explica que els pares s'haurien de preocupar si hi ha nens que havien adquirit hàbits i de cop i volta van endarrere i els perden.

Pàmias diu que els nens tenen moments baixos i poden estar tristos i irritables, però si és de manera continuada s'hauria de consultar directament el pediatre. "També s'ha d'estar alerta si els nens verbalitzen que volen morir-se o que volen anar amb algú que ha mort", segons la psiquiatra.

Des de la psiquiatria infantil també constaten que, de moment, no hi ha cap augment significatiu de patologies. No tots els nens tenen el mateix risc, ni totes les famílies, ni totes les situacions.

Segons Pàmies, en el cas dels nens que tenen un pis més petit, sense vistes, és a dir, un entorn no tan favorable, s'incrementarà el risc. Òbviament, també dependrà de les característiques individuals de cada nen, i de la capacitat que tenen els pares i els tutors de fer més portables aquesta situació.