Quins insectes ens piquen a l'estiu, quins no i per què ho fan

Amb l'arribada de la calor, les picades d'insecte tornen a estar a l'ordre del dia i es converteixen en un maldecap per a moltes persones. Però "no tots els insectes piquen, ni molt menys".

Així de clar ens respon el biòleg Àlex Richter-Boix quan li preguntem per les molèsties que ens poden ocasionar alguns insectes, com ara els mosquits.

"Del percentatge de mosquits que hi ha, és molt poc el que ens pica als humans. La majoria dels mosquits s'alimenten d'altres animals."

I és que els insectes són el grup animal amb més diversitat. Són la classe predominant dels artròpodes. N'hi ha més d'un milió d'espècies descrites a tot el món i encara n'hi ha moltes més per descobrir.

Explica Richter-Boix que estem parlant d'animals de sang freda i que, per tant, "el seu metabolisme depèn de la temperatura ambiental". Tot i que no són exclusius de l'estiu, sí que és durant aquesta època de l'any quan es reprodueixen més i, per tant, n'augmenta la població. Al mateix temps, amb temperatures més altes, "el seu mecanisme fisiològic funciona més bé", però també necessiten ingerir més aliment per sobreviure.

Quins insectes piquen?

D'entrada s'ha de diferenciar entre els insectes que s'alimenten de la sang, com, per exemple, els mosquits, i els que piquen només per defensar-se, com les abelles.

D'entre els insectes que ens piquen destaquen, per sobre de la resta, els mosquits. Però, a més d'aquests, també hem de tenir en compte altres animals com les vespes, les abelles, els tàvecs i mosques, les paparres, les puces o les xinxes. Veiem quines característiques té cada un d'ells. 
 

- Els mosquits 

Només una petita part de totes les espècies de mosquits ens piquen. La majoria s'alimenten d'altres animals. A Catalunya, els que ens piquen són el mosquit comú [Culex pipiens] i el mosquit tigre [Aedes albopictus]. Piquen les femelles, ja que necessiten la sang i la seva proteïna per produir ous. Ens poden picar diverses vegades i també poden ser transmissors de virus o malalties. Per sort, actualment, a Catalunya no hi circulen virus que es transmetin a partir d'una picada de mosquit.

El mosquit comú és una espècie nocturna que s'orienta bé en la foscor i localitza les seves víctimes gràcies a la respiració i la suor. D'altra banda, tenim el mosquit tigre, que és relativament nou a Catalunya; els primers exemplars es van detectar per primer cop a Sant Cugat del Vallès l'any 2004. A diferència del mosquit comú, és d'hàbits diürns. Vola baix i, per tant, pica a les zones baixes del cos, com cames i turmells.

Però no tot el que sembla un mosquit és un mosquit. Seria el cas de la Típula, un insecte volador de potes molt llargues i que sovint és percebut --erròniament-- com "un mosquit gegant", ja que pot arribar a fer de 60 a 100 mil·límetres.

La Típula no pertany a la família dels mosquits, sinó que forma part dels dípters. És una espècie totalment inofensiva per als humans, ja que no s'alimenta de sang i, per tant, no pica a les persones. Per tant, més aviat l'hauríem de protegir, ja que és essencial per al medi ambient.

Hola, me presento, soy un tipula, comúnmente conocido como "mosquito gigante."

Por el desconocimiento de muchas personas, me están quitando la vida sin ser un peligro para la salud humana. No me alimento de tu sangre, no soy un hematófago. Me alimento del néctar de las flores y… pic.twitter.com/shLdeb3i8y

— Enséñame de Ciencia (@EnsedeCiencia) April 10, 2023

- Les abelles

Les abelles s'alimenten del nèctar de les flors i només piquen per necessitat extrema, com ara per defensar el rusc o per defensar-se de depredadors. O sigui, quan se senten atacades.

L'abella de la mel [Apis mellifera] té un fibló dentat en forma d'arpó que quan ens pica, queda fixa't a la nostra pell. Llavors, part de l'aparell digestiu es desprèn i per això, posteriorment, l'abella mor. Per tant, només ens pica una vegada. En cas de picada, es recomana retirar el fibló sense pressionar.

Si una abella pica a un altre insecte, no es mor, de manera que els humans som realment el seu principal enemic.

En persones al·lèrgiques una picada d'abella pot arribar a provocar complicacions i fins i tot la mort.

- Les vespes

Les vespes tampoc piquen per alimentar-se. De fet, no piquen sinó que mosseguen, i gràcies al seu fibló retràctil, ho poden fer repetides vegades. La seva picada és força dolorosa. També piquen quan deixen anar el seu fibló que, a diferència de les abelles, no es desprèn. Les vespes prefereixen marxar abans que atacar els humans, però ataquen sense contemplacions si es tracta, per exemple, de defensar el seu niu.

Hi ha diverses espècies de vespes, la vespa comuna [Vespula vulgaris], la vespa europea [Vespa crabro], o la vespa punyal [Megascolia maculata], entre altres. A més, hem de comptar també amb la recent arribada de la vespa asiàtica [Vespa velutina], de mida molt més grossa, i agressiva amb altres espècies com les abelles.

- Els tàvecs i les mosques

Com la vespa asiàtica, el tàvec és un insecte volador també força gros en comparació a altres variants de la seva espècie. Poden arribar a tenir una mida de 3 centímetres. Les espècies de tàvecs a Catalunya s'agrupen en 3 gèneres: els Tabanus, els Chrysops, i els Haematopota. Són molt actius a l'estiu, sobretot a les hores de màxima insolació. Se'n troben en zones muntanyoses i humides, sobretot on hi ha animals grossos com equins i vaques.

Les seves mossegades poden produir protuberàncies d'intens dolor que poden convertir-se en butllofes. Això és a causa de les seves robustes peces bucals.

També podem rebre la picada de la mosca negra. Tot i que a Catalunya aquest insecte no és gaire freqüent, se'n poden trobar a l'aire lliure, en zones agrícoles i ramaderes, com, per exemple, a la zona del delta de l'Ebre. Les espècies més comunes són la Simulium intermedium i la Simulium ornatum.

- Les paparres

No es poden considerar insectes, sinó paràsits artròpodes. Es localitzen sobretot en arbustos, herbes o al damunt d'animals com els gossos. Tenen 8 potes, no tenen ales i es desplacen per terra o mitjançant les seves víctimes.

Són d'hàbits diürns i la seva picada no causa cap dolor, ja que injecten substàncies anestèsiques alhora que succionen. Se situen a les parts més càlides del cos, ja que és per on circula més quantitat de sang. Poden transmetre virus o malalties.

- Les puces

La puça és un altre tipus de paràsit (ectoparàsit) que salta d'una a altra víctima (mamífers i aus). La femella, quan s'alimenta de la sang, diposita al mateix temps els ous sobre l'hoste. No té ales, sinó que salta.

Tenen la tendència de picar en grup i als humans ho acostumen a fer a l'alçada de turmells i cames. La seva picada provoca una coïssor intensa i causa un punt hemorràgic envoltat de taques vermelles urticants a la pell. Poden transmetre malalties amb la seva picada.

- Les xinxes

L'espècie més habitual és la xinxa domèstica [Cimex lectularius]. Les xinxes són xucladors nocturns de sang. A diferència dels mosquits o les puces, succionen lentament fins a quedar tipes i augmenten diversos cops de volum.

Durant el dia s'amaguen entre els llençols, plecs de roba o esquerdes de fusta. La seva picada produeix una picor suau que pot durar unes hores. Es recomana no rascar-se i ajudar-se d'un antihistamínic.

- Altres espècies

Hi ha altres insectes que també ens poden picar, tot i que és menys habitual que això passi. És el cas dels abellots o borinots: Del gènere Bombus, l'espècie més habitual és el Bombus terrestris. Viuen en colònies, com les abelles, tot i que s'agrupen en menys individus. També tenen un fibló per picar, però no l'utilitzen gaire.

També piquen les formigues. De fet, mosseguen. A Catalunya hi ha una gran varietat d'espècies. Les més habituals són la formiga segadora [Messor sp.], la formiga roja [Formica sp.], el cuallevat o formiga dels arbres [Crematogaster scutellaris], i les petites formigues de les cases, espècies com Lasius niger i Iridomyrmex humilis. Les formigues ataquen i es defensen mossegant. Algunes espècies també piquen i injecten o polvoritzen substàncies com l'àcid fòrmic.

I no hem d'oblidar els lepidòpters, el grup de les papallones diürnes i nocturnes. L'eruga de la papallona més perillosa per la seva picada és la processionària del pi [Thaumetopoea pityocampa] en el seu estat larvari. Les erugues tenen coloracions vermelloses amb un gran nombre de pèls urticants als laterals del seu cos. Els pèls produeixen al·lèrgies i irritacions a la pell i poden, fins i tot, provocar la mort per intoxicació en cas d'ingesta.

La importància dels insectes

Alex Richter-Boix apunta una reflexió pel que fa a aquesta gran família d'animals, ja que, des de fa uns anys, la població d'insectes s'està reduint intensament a Catalunya, i això és una "notícia preocupant".

"La immensa majoria d'insectes ens és favorable. Molts d'ells són pol·linitzadors que ens fan un servei molt gran".

Els insectes suposen, doncs, un benefici enorme pel planeta. Un benefici ecològic, ja que pol·linitzen els camps i, per tant, són una de les peces claus perquè les altres espècies ens puguem alimentar. Alerta, doncs, ja que la seva disminució ens pot afectar molt més que la d'altres espècies.