Quins pactes poden portar Illa o Puigdemont a presidir la Generalitat i quines opcions tenen

Els primers contactes i decisions amb els resultats de les eleccions al Parlament ja s'estan produint. Hi ha dos caps de llista que aspiren a obtenir la presidència de la Generalitat: un és el líder del PSC, Salvador Illa; l'altre, el número u de Junts, Carles Puigdemont.

Així ho han expressat els dos, tant en les primeres reaccions durant la nit electoral, com en les compareixences dels partits aquest matí. L'aritmètica, però, a priori no els ho posa fàcil a cap dels dos.

Si les línies vermelles no es mouen el resultat serà el bloqueig i la repetició d'eleccions. Quines aliances han d'explorar per aplanar el seu camí a la Generalitat?

El PSC necessita un pacte a tres bandes, però ERC se n'autoexclou

El PSC va quedar primer després d'un fort ascens amb què va guanyar nou escons més que el 2021, arribant als 42. L'opció més viable aritmèticament perquè Illa assoleixi la presidència és un govern tripartit d'esquerres entre PSC, Esquerra (20) i Comuns (6). Arribaria just a la majoria absoluta de 68. 

Però només els Comuns aposten obertament per aquesta opció. "Hi ha una única possibilitat real de tenir un govern estable i fort, que és un govern d'esquerres", insistia David Cid a "Els matins" de TV3.

Els republicans ja han dit que ho descarten. El mateix Pere Aragonès, que ha anunciat que abandona la primera línia política, ha insistit aquest dilluns que no "facilitaran" una investidura socialista i que no "participaran d'operacions que necessiten l'acord de Junts i el PSC". 

Pel que fa a la CUP, també hi tanca la porta. "Amb el PSC ja vam dir que nosaltres no hi trobaríem una entesa. No hi ha modificacions", ha dit Laia Estrada també a TV3.

No seria imprescindible que els dos socis minoritaris entressin al govern, ja que tal com ha dit la portaveu del partit, la també alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, el PSC podria governar en minoria "amb acords puntuals amb la resta de forces polítiques".

En principi, el sí tant de Comuns com d'ERC és imprescindible. Però, si els republicans s'abstenen, també caldria l'abstenció de Junts. Llavors, Illa podria ser investit en segona volta, amb una majoria simple de 48 diputats.

Puigdemont busca l'abstenció del PSC

Amb els seus 35 escons, el principal impediment perquè Puigdemont assoleixi la presidència és que la majoria independentista no suma. L'enfonsament d'ERC --de 33 a 20 escons-- i la davallada de la CUP --de 9 a 4-- fan que els tres partits amb prou feines arribin als 59 escons, lluny dels 68 de la majoria.

Ni tan sols sumant l'altre partit independentista, l'extrema dreta d'Aliança Catalana, hi arriba. Però, a més, tots els partits han establert un cordó sanitari per excloure'ls.

Amb aquest escenari, l'única opció per formar el "govern d'obediència catalana" que diu que vol Puigdemont passaria per l'abstenció del PSC. Això xoca de ple, però, amb les aspiracions del mateix Illa de ser president, com a guanyador del 12M, i els vetos creuats que van expressar durant la campanya.

A més, Núria Parlon ha rebutjat aquesta opció perquè ha dit que Puigdemont "​no té una majoria legítima per encapçalar un govern".

La CUP, per la seva banda, tampoc s'ha mostrat oberta a facilitar-li el suport. Així ho ha dit Laia Estrada:

"Haurem de saber què vol fer. Si es tracta de reprendre el nostre procés d'independència, ens hi podríem entendre; si es tracta de restituir la Convergència de tota la vida, serà complicat"

Pots visualitzar totes les aliances possibles jugant amb el pactòmetre: