El nou medicament per a l'Alzheimer, un repte majúscul per al sistema sanitari català

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) fa uns dies va aprovar el primer medicament que aconsegueix alentir la progressió de l'Alzheimer. És una aprovació molt restringida, que a la pràctica beneficiarà entre un 7% i un 10% dels pacients, ja que la EMA ha autoritzat l'ús del medicament per a aquells pacients amb menys probabilitat de tenir efectes secundaris adversos.

Encara pot trigar entre un i dos anys a arribar a Espanya. Un temps durant el qual se n'haurà de negociar el preu amb la farmacèutica i preparar el sistema sanitari per a fer aquest tractament, que no és fàcil.

El nou fàrmac s'ha d'administrar cada 15 dies, per via endovenosa, durant una hora, almenys durant 18 mesos.

Això vol dir que demanarà d'una infraestructura i personal qualificat per atendre els pacients en aquest tractament, explica el neuròleg Juan Fortea Ormaechea, director de la Unitat de Memòria de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, un dels dotze que participen en l'assaig d'aquest medicament, el Lecanemab, a Espanya.

"Estressarà molt el sistema, això no es pot amagar. Estem parlant d'hospitals de dia, de molt personal qualificat en neurologia, neuropscologia i sobretot infermeria."

I això, almenys en un primer moment, només ho podran assumir els grans hospitals. Fins i tot un hospital com Sant Pau, que ha participat en els assajos clínics, s'haurà d'adequar.

"Nosaltres hem estat administrant el fàrmac, hem format part de l'estudi clínic, en un grup molt reduït. Inicialment, podríem tenir capacitat per a les primeres dosis, però a mesura que anés creixent, el sistema quedaria totalment saturat", augura Alberto Lleó, cap Neurologia de l'Hospital Sant Pau.

Més pacients per accedir al tractament

Abans d'arribar al tractament, s'ha de fer un diagnòstic biològic de la malaltia. "Avui en dia encara veiem persones que diuen 'per què m'he de diagnosticar d'Alzheimer si no hi ha tractament'", diu Lleó, però ara, "en disposar d'un tractament amb un benefici clínic, canvia radicalment la visió que la societat té de la malaltia".

Actualment, és possible diagnosticar l'Alzheimer fàcilment amb una anàlisi de sang, fins i tot abans que apareguin els primers símptomes. Juan Fortea preveu que, amb el nou fàrmac, hi haurà una allau:

"Ens vindrà molta gent de cop, perquè l'Alzheimer és una malaltia molt freqüent."

Aquest sistema encara està pendent de validar per la Unió Europea, i encara pot trigar uns mesos, però Fortea creu que s'estendrà ràpidament a mesura que hi hagi més demanda. Ara el diagnòstic es fa analitzant el líquid cefalorraquidi extret amb una punció lumbar, un sistema més perillós, més invasiu i que no es pot fer en qualsevol centre i requereix una especialització.

També es pot fer amb una Tomografia per Emissió de Positrons, PET amiloide, una prova de neuroimatge que permet visualitzar l'acumulació de plaques de proteïna beta amiloide al cervell, però que té un cost molt més elevat.

L'Alzheimer és encara una malaltia poc diagnosticada, però la possibilitat de tractament, i la facilitat del diagnòstic farà, segons els especialistes, que augmentin els malalts i els candidats al tractament.

Actualment, no hi ha un bon registre de pacients amb Alzheimer a Catalunya. Això fa que sigui difícil saber el nombre absolut de candidats, però les xifres relatives oscil·len entre el 7% i el 10% dels pacients que s'en podrien beneficiar.

Colls d'ampolla al sistema sanitari

"Ningú pot resoldre aquest repte sol", diu Marco Inzitari, expert en geriatria i referent del Pla de Demències de Catalunya.

"Entre la primària per un costat, i l'alta especialització per l'altre, hi ha tota una capa al mig, amb moltes consultes de trastorns cognitius i demència interdisciplinaris que també poden ajudar a fer una bona funció de filtre", proposa Inzitari.

Però no és l'únic coll d'ampolla que es pot generar. Els pacients s'hauran de fer, obligatòriament, almenys quatre ressonàncies magnètiques de seguretat per controlar els possibles efectes secundaris: inflamació cerebral o petites hemorràgies cerebrals, que solen aparèixer en els primers 6 mesos de tractament.

Les ressonàncies magnètiques són un tipus de prova costosa, que demana d'una tecnologia concreta i per a la qual ara hi ha llistes d'espera llarguíssimes.

D'altra banda, també per facilitar tot el procés, s'està treballant en administracions subcutànies del tractament, cosa que facilitaria poder-lo fer en centres de menys complexitat.

També cal preparar la resta de centres d'atenció mèdica i les urgències, de cara als malalts en tractament que han d'estar molt ben identificats i registrats per tenir en compte les interaccions amb altres tractaments i saber com tractar-los.

Un repte ineludible de gestió, professional i econòmic

El repte és majúscul, però ningú no dubta que s'ha d'afrontar. "Cal posar-s'hi molt aviat, perquè la cosa vindrà més de pressa del que ens pensem", diu Lleó.

El sistema sanitari a Catalunya, i a Europa, és molt diferent dels Estats Units on ja s'administra. O el cas del Regne Unit, on el medicament va ser aprovat, però la sanitat britànica no el finança. Ara, en el termini de dos anys s'ha de negociar amb la farmacèutica el preu del medicament.

"I també econòmicament s'ha de veure quin és l'impacte i com ho podrem assumir" diu  Marco Inzitari.

A més, Fortea afegeix que "aquest no és el final del camí" i que tot el que es pugui preparar des del principi servirà per al futur:

"Vindran molts altres tractaments que es beneficiaran de les infraestructures i de la capacitació de professionals que tindrem per aquests."

El lecanemab va néixer a Europa, quan als anys 90 el suec Lars Lannfelt va fundar una companyia per desenvolupar un anticòs monoclonal contra la proteïna beta-amiloide, que s'acumula al cervell dels pacients. Posteriorment, la companyia sueca va ser adquirida per la japonesa Eisai que va desenvolupar el medicament amb la nord-americana Biogen amb el nom comercial de Leqembi.

A més del Lecanemab, abans de final d'any s'espera un segon fàrmac, el Donanemab, ja aprovat als EUA, que redueix un 35% la progressió de l'Alzheimer i s'administra cada 30 dies.

Actualment, hi ha més de 180 medicaments en estudi, amb mecanismes variats.

Hub Alzheimer Barcelona

La Fundació Pasqual Maragall i els hospitals de la Vall d'Hebron, el Clínic, Sant Pau i el del Mar s'han unit per crear el Hub Alzheimer Barcelona per convertir la ciutat en un referent internacional en la investigació contra les malalties degeneratives.

El hub s'ha presentat oficialment aquest dilluns amb l'objectiu de transformar el futur de la recerca i l'atenció als afectats per la malaltia i facilitar la formació i la difusió de tots els coneixements.

A Catalunya, s'estan assolint importants avenços en aquest camp gràcies en part a l'ajuda i l'impuls d'organitzacions i empreses com la Fundació Pasqual Maragall o l'ACE Alzheimer Center Barcelona que ha participat en els assajos clínics del medicament que s'acaba d'aprovar.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 130.000 persones diagnosticades d'Alzheimer.