Quins són els millors terrenys per instal·lar plaques solars a la demarcació de Barcelona

El 90 per cent del consum elèctric de la demarcació de Barcelona es podria cobrir amb instal·lacions fotovoltaiques situades en terrenys on l'impacte ambiental seria baix.

Ho assegura un estudi de la Diputació de Barcelona que indica, a més, que es pot aconseguir sense tocar espais naturals ni sòl amb un bon potencial agrícola.

Un mapa interactiu que s'ha presentat aquest dilluns mostra --per comarca i per població-- quins terrenys són els més idonis. En la majoria de poblacions analitzades s'hi cobriria el 100% del consum elèctric actual.

Aprofitar antigues pedreres o abocadors

La proposta passa per ocupar el 2,4% de la superfície de la demarcació, unes 18.859 hectàrees que pertanyen a espais on, segons la Diputació, l'impacte al territori seria baix.

Això, després d'analitzar les 776.366 hectàrees d'aquest territori i excloure'n més de 700.000 pel seu valor natural, paisatgístic i agrícola.

Concretament, 10.136 hectàrees són considerades amb el nivell màxim de prioritat (les òptimes) i ocupen sòls antropitzats, és a dir, espais degradats per l'activitat humana, com antigues pedreres; 1.623 hectàrees estan catalogades amb potencial alt i 7.100 hectàrees, amb potencial mitjà.

En total, s'hi podrien generar 22.837 GWh, dels 25.347 GWh que es van consumir el 2022 (segons l'ICAEN).

Un 140% del consum, sumant-hi les plaques en teulades

Si a més de les plaques, en aquests terrenys s'hi afegissin també les plaques en cobertes d'edificis, amb un potencial per abastir el 50% del consum segons la Diputació, la quantitat d'energia elèctrica produïda suposaria el 140% del que es consumeix.

Des de la institució, però, asseguren que la progressiva electrificació, especialment en àmbits com el transport, farà augmentar el consum de manera significativa, cosa que reduiria aquest superàvit, o fins i tot es necessitaria més electricitat, que podria sortir d'altres tipus d'energies verdes no incloses en aquest estudi.

A més, les dades de potencial fotovoltaic en teulades no inclouen els 36 municipis de l'AMB, que farien créixer la xifra "substancialment".

"Parcs fotovoltaics amb consens de la ciutadania i el sector privat"

La Diputació deixa fora dels possibles terrenys on es podria instal·lar fotovoltaica el sòl on no és legal fer-ho, com ara àrees protegides per la Xarxa Natura 2000 o les incloses en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN).

A més, han exclòs les parcel·les agrícoles que confirmen alguna denominació d'origen o el regadiu, que consideren "cultius agrícoles amb un valor afegit".

"Catalunya avui està a la cua de les renovables a tot l'Estat i nosaltres el que proposem són unes eines per poder accelerar", explica Marc Serra, diputat d'Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona:

"Busquem la creació de parcs fotovoltaics en zones que no tenen un impacte territorial ni ambiental i que poden generar fàcilment un consens amb la ciutadania i el sector privat."

Segons l'estudi, en 57.507 més se'n podrien col·locar, però se'ls considera de potencial baix --és a dir, no òptim perquè tenen usos agrícoles o alguna altra circumstància.

Per elaborar el mapa, la Diputació de Barcelona ha comptat amb agents del territori, com Unió de Pagesos, i incorpora propostes per salvaguardar més superfície agrícola.

Vallès Occidental, Bages, Osona i Anoia, amb més potencial

El potencial de generació d'electricitat a partir de plaques fotovoltaiques en terra és desigual a les comarques barcelonines. El Vallès Occidental és la principal, amb un 18,6% del total de la demarcació, mentre que el Bages (18,1%), Osona (17,9%) i l'Anoia (15,3%) la segueixen.

Totes quatre juntes sumen al voltant del 70% del total.

D'altra banda, les comarques del Vallès Oriental (8,6%), el Berguedà (7,8%) i el Lluçanès (5,1%) sumen un 20% més, mentre que el Garraf, la Selva i el Barcelonès sumen entre les tres un 1%.

La majoria de l'electricitat en zones amb baix impacte en terra que es podria generar al Vallès Occidental és a Sant Cugat del Vallès, amb 3.526 dels 4.241 GWh de la comarca. Gurb, a Osona (699 GWh); Fonollosa, al Bages (636 GWh), i Òdena, a l'Anoia (504 GWh), segueixen el municipi vallesà.

Un mapa pensat per ajuntaments i promotors

El visor està especialment pensat per a la consulta tant d'ajuntaments i ens locals com ara de promotors perquè contribueixin a "accelerar la transició energètica i canviar de model", en paraules de Serra.

El també regidor dels Comuns a la capital catalana ha dit, a més, que l'objectiu de generar energia renovable és no només "descarbonitzar", sinó "abaratir" el cost de l'electricitat i fer-la "més segura".

Segons ell, es podria assolir un nivell més alt de "sobirania energètica", ja que actualment la meitat del consum elèctric del país ve de l'energia nuclear i "el 84% es produeix lluny de Catalunya", bona part del qual en règims no democràtics.