Quinze anys de la catàstrofe del Prestige: les seqüeles que no s'han superat

El 19 de novembre el petroler Prestige es partia en dos i s'enfonsava a 260 quilòmetres de les illes Cíes, davant la costa gallega.

En el seu interior, a 3.000 metres de profunditat quedaven 20.000 tones de combustible i fins a 50.000 tones més s'anaven alliberant en aquells "hilillos de plastilina" que Mariano Rajoy, el llavors vicepresident del govern d'Aznar i cap de gabinet de crisi, va qualificar el vessament que després es confirmaria com el pitjor desastre mediambiental a Galícia.

"Surten uns petits filets, n'hi ha quatre en concret, son quatre regalims solidificats amb aspecte de plastilina en estirament vertical. No, no creiem que es pugui parlar de marea negra. Estem parlant d'una part important de la província de La Corunya, uns 400 quilòmetres de costa amb unes taques molt localitzades."

La marea negra, l'anomenat "chapapote", va tenyir centenars de quilòmetres de litoral gallec i francès. A Galícia, es va acarnissar amb la zona de Costa da Morte, on encara es noten les seqüeles d'aquell desastre natural.

Adela Figueroa, de l'associació per a la defensa ecològica de Galícia i líder de les desenes de milers de voluntaris que van treballar per retirar l'espessa capa de cru de les platges i costes, explica al que es van haver d'enfrontar.

"Quan arribàvem a una platja el "chapapote" s'havia enganxat de tal manera a les roques i als penya-segats que podies posar la ma fins a l'espatlla enterrada en "chapapote""

La petjada actual del Prestige

La força de l'Atlàntic ha esborrat els signes del petroli a les roques, però dins el mar l'efecte Prestige es manté. Un dels efectes ha estat la pèrdua de biodiversitat amb la desaparició d'algunes espècies.

"La coquina és una espècie de cloïssa que té la closca molt gruixuda, o la navalla, han desaparegut completament de la Costa da Morte. La cloïssa fina també ha desaparegut, de pops n'hi ha molt pocs i una espècie de besuc de roca ha desaparegut del tot. Hi havia moltes espècies de llenguado, o semblants al llenguado que criaven a les roques, ara no se'n troben."

El "chapapote" no ha marxat del tot, encara es pot trobar fuel sota les pedres, es trigarà molt a fer net.

"Hi ha platges que no son platges de sorra sinó de còdols, pedres rodones, i si les aixeques encara en trobes perquè és molt difícil que marxi del tot. Queda com solidificat, enganxat a les pedres."

Els pescadors encara treuen cru amb les seves xarxes.

"El mariners moltes vegades treuen "galetes", trossos de "chapapote", quan aixequen les xarxes de pesca. Però d'això es procura no parlar-ne massa perquè pot fer que perdin valor comercial."

El vessament va provocar milions d'euros de pèrdues en la indústria pesquera, indemnitzades per l'Estat. Quinze anys després els pescadors i mariscadors continuen damnificats pel desastre del Prestige.

Història

El Prestige es va enfonsar el 19 de novembre del 2002 a 3.000 metres de profunditat. Sis dies abans el capità havia donat l'alarma d'emergència després que una tempesta va fer una esquerda en el buc i començava a vessar petroli.

En un primer moment, els informes tècnics aconsellaven remolcar el vaixell a port controlar el vessament en una ria. Però el govern va optar pel contrari i ordena que el petrolier sigui remolcat el més lluny possible de la costa.

Finalment el buc es va partir en dos i va deixar anar els milers de tones de cru que transportava, que van arribar a la costa de Fisterra de manera descontrolada.

La localitat pesquera de Muxía es va convertir en l'epicentre del desastre i les imatges de la costa tacada de "chapapote" van fer la volta al món.

Aquesta setmana, l'Audiència de la Corunya ha notificat l'execució de la sentència, que obliga el capità de la nau i l'empresa asseguradora a indemnitzar l'Estat amb 1.573 milions d'euros.