Quinze dies d'incertesa fins que el Suprem es pronunciï sobre les hipoteques

Suspensió de judicis pendents en matèria d'hipoteques, retirada d'informació per part dels bancs, que tornen a perdre a la borsa, i incertesa, sobretot, dels ciutadans que aquests dies tenien previst signar una hipoteca.

De moment, segons expliquen notaris i entitats financeres, l'impost el continua pagant el client com fins ara, tot i que, en molts casos, els diners es deixen en dipòsit fins a tenir la sentència definitiva, aprofitant que hi ha un termini de 30 dies per pagar-lo.

Aquesta és la situació generada per la decisió del president de la sala tercera del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, de deixar en suspens la sentència emesa dijous de la setmana passada pels sis jutges del tribunal contenciós administratiu d'aquesta sala.

La sentència "és ferma i no susceptible de revisió", segons ha reconegut aquest dilluns el mateix president del Suprem, Carlos Lesmes, però la incertesa sobre el seu abast no es resoldrà fins d'aquí dues setmanes, quan el plenari de la sala tercera s'hi pronunciarà de manera definitiva.

Els 31 magistrats que la integren hauran de decidir qui pagarà, a partir d'ara, l'impost sobre actes jurídics documentats quan se signi una hipoteca i, sobretot, si tants ciutadans que ja n'han signat una tenen dret a la devolució d'aquest import, que la sentència diu que l'han de pagar els bancs.

"El més lògic hauria estat fer-ho quinze dies abans"

Per José María Fernández Seijo, magistrat del jutjat mercantil número 3 de Barcelona, aquest període de dues setmanes d'incertesa no és excessiu, perquè "en els temps judicials, per bé o per mal, quinze dies no són una tragèdia".

Seijo, que ha intervingut en el programa "Els Matins" de TV3, reconeix, això sí, que "el més lògic hauria estat fer-ho quinze dies abans" que es dictés sentència, i no quinze dies després. És el mateix retret que jutges i fiscals van fer aquest dilluns a Díez-Picazo -demanant-li, en alguns casos, la dimissió-, amb l'argument que el plenari podia de debatre sobre la sentència abans que estigués deliberada i emesa, però no després de ser comunicada públicament.

El magistrat també ha volgut remarcar que "han condemnat la hisenda pública i no les entitats financeres" i ha reconegut que, per a l'àmbit econòmic, la incertesa sí que pot tenir conseqüències serioses:

"El que, en principi, seria una petita tempesta en un got d'aigua es pot convertir, per l'efecte d'ales de papallona, en una cosa que penso que ni ningú volia ni ningú havia previst i és que torni a afectar tot el sistema financer, que és el que ens fa pànic a tots."

Per evitar aquestes possibles conseqüències negatives, el govern espanyol ha celebrat que el Suprem s'hagi marcat una data per resoldre tots els dubtes definitivament. Així s'ha expressat la ministra d'Economia, Nadia Calviño, a Onda Cero:

"Tot allò que afecti les hipoteques és tremendament important i sensible en el nostre país, perquè per a la majoria dels ciutadans la compra de casa seva és segurament la decisió més important, des del punt de vista legal i econòmic, de la seva vida. Cal tenir seguretat jurídica. (...) Em sembla que el millor és que la situació s'aclareixi tan aviat com sigui possible i, en aquest sentit, és positiu que el Suprem ja s'hagi marcat una data i que en pocs dies tinguem clares les implicacions d'aquesta sentència."

Des de l'àmbit econòmic, Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers, ha remarcat aquest dimarts, també en una intervenció al programa "Els matins" de TV3, que, el mercat de les hipoteques és "competitiu" i acabarà ajustant el cost global de la hipoteca mitjançant els tipus d'interès, les comissions o altres conceptes. De manera que, al final, "les coses quedin més o menys en el mateix".

"Si els consumidors deixen de pagar aquest impost, amb la qual cosa tenen un estalvi, l'impost continua allà i es carrega igual sobre l'operació, i el paguen els bancs. És lògic que, d'alguna forma, s'ajustin els preus per repartir el cost de l'operació."

Soler també ha defensat que si el Suprem estableix el caràcter retroactiu de la sentència "hi haurà embolics judicials, moltíssims perdedors i segurament uns quants guanyadors, que seran els bufets d'advocats que gestionin totes les reclamacions", que faran que "segurament es col·lapsin alguns jutjats".