Radiografia de les centrals nuclears espanyoles: Garoña, l'única de primera generació en funcionament
A Espanya hi ha vuit centrals nuclears en funcionament, en sis emplaçaments diferents. La més antiga és la de Garoña, amb un reactor nuclear d'aigua en ebullició de General Electric, idèntic als de la central de Fukushima. També és l'única que queda de la primera generació de centrals nuclears.
La central nuclear de Garoña va començar a funcionar el 1971 i ha estat motiu de polèmica últimament, a més d'escenari de protestes de grups ecologistes que en demanen el tancament. I és que la llei dóna de vida màxima a les centrals nuclears 40 anys, i aquesta planta ja els complia aquest any.
Després de molta controvèrsia, el govern de Zapatero va optar per una solució intermèdia: deixar-la funcionar fins al 2013, una pròrroga de dos anys. Arran de l'accident de Fukushima, el govern alemany ha ordenat el tancament provisional de les set centrals anteriors al 1980 que encara hi ha en funcionament al seu país.
Les altres dues centrals de primera generació van ser la de Zorita, oberta el 1968 i tancada el 2006, i la de Vandellòs I, engegada el 1972 i tancada el 1989, després de l'accident que la va inutilitzar.
Segona generació
La resta de centrals espanyoles en funcionament són totes posteriors a l'any 80. El 1981 es va posar en marxa la primera central de segona generació, la d'Almaraz I, i després van venir quatre centrals més d'aquesta generació, més evolucionada que la primera. Entre aquesta hi ha Ascó I, va començar a operar el desembre de 1984, i Ascó II, que es va posar en marxa el març de 1986.
Tercera generació
De tercera generació només n'hi ha dues, Vandellòs II i Trillo, obertes el 1987 i el 1988, respectivament. L'any següent va haver-hi l'accident a Vandellòs I, i el programa nuclear espanyol va quedar aturat.
Els últims mesos la tendència pronuclear ha anat guanyant pes a Espanya. Com a exemple, la modificació feta pel Congrés dels Diputats al febrer per eliminar el límit legal de 40 anys. Ara s'haurà de veure si aquesta tendència sobreviu a l'accident del Japó.
Després de molta controvèrsia, el govern de Zapatero va optar per una solució intermèdia: deixar-la funcionar fins al 2013, una pròrroga de dos anys. Arran de l'accident de Fukushima, el govern alemany ha ordenat el tancament provisional de les set centrals anteriors al 1980 que encara hi ha en funcionament al seu país.
Les altres dues centrals de primera generació van ser la de Zorita, oberta el 1968 i tancada el 2006, i la de Vandellòs I, engegada el 1972 i tancada el 1989, després de l'accident que la va inutilitzar.
Segona generació
La resta de centrals espanyoles en funcionament són totes posteriors a l'any 80. El 1981 es va posar en marxa la primera central de segona generació, la d'Almaraz I, i després van venir quatre centrals més d'aquesta generació, més evolucionada que la primera. Entre aquesta hi ha Ascó I, va començar a operar el desembre de 1984, i Ascó II, que es va posar en marxa el març de 1986.
Tercera generació
De tercera generació només n'hi ha dues, Vandellòs II i Trillo, obertes el 1987 i el 1988, respectivament. L'any següent va haver-hi l'accident a Vandellòs I, i el programa nuclear espanyol va quedar aturat.
Els últims mesos la tendència pronuclear ha anat guanyant pes a Espanya. Com a exemple, la modificació feta pel Congrés dels Diputats al febrer per eliminar el límit legal de 40 anys. Ara s'haurà de veure si aquesta tendència sobreviu a l'accident del Japó.
