Radiografia: la distància entre lloguers i salaris es torna a eixamplar després de la crisi

La recuperació econòmica a partir del 2014 va traslladar-se també al mercat del lloguer; els preus havien baixat durant la crisi immobiliària i després de tocar fons, a poc a poc van tornar a disparar-se a l'alça.

Fins al punt que en els últims temps s'ha tornat a accentuar la distància entre els preus dels lloguers i la renda de les famílies, que no creix al mateix ritme.

Les últimes dades oficials disponibles són de l'any passat, i encara no recullen l'efecte que la pandèmia pot tenir sobre els preus, i tampoc la caiguda d'ingressos de les famílies afectades per acomiadaments o ERTO.

Però sigui com sigui, els números apunten que l'esforç econòmic de les llars per fer front al lloguer s'ha tornat a accentuar en els últims anys.

Els preus pugen més que els salaris

L'Observatori Metropolità de l'Habitatge es fixa en la mitjana de l'evolució dels preus i de la renda familiar disponible abans d'impostos. I dibuixa diversos escenaris. Perquè segons quin sigui el punt de partida dels càlculs, la gràfica pot variar.

L'Observatori utilitza per fer els seus càlculs la "base 100". És una manera de mesurar l'evolució d'una variable al llarg d'un període de temps. En aquest cas concret, és com posar a zero el marcador de preus i salaris en un determinat any, i calcular, des d'aquell punt, quant han crescut al llarg del temps. Per tant, quin sigui el punt de referència és important, perquè determinarà el resultat final.

Si prenem com a referència l'any 2004, abans d'arribar al punt àlgid de la bombolla, els preus del lloguer a Barcelona han pujat un 67% (la mitjana inclou les caigudes de la crisi), mentre que la renda familiar disponible per habitant, un 38%.

Clarament, els ingressos de les llars no han seguit el ritme, un fenomen que va atenuar-se durant la crisi però torna a prendre força a partir del 2016.

Si no pots veure el gràfic clica aquest enllaç.

En el cas del conjunt de Catalunya, l'evolució és similar, tot i que no tan accentuada; des del 2004, la renda de les famílies creix un 29% i els preus de lloguers pugen un 40%.

Si no pots veure el gràfic clica aquest enllaç.

Si prenem com a referència el 2008, quan els preus tenien menys recorregut a l'alça i van començar a caure per la crisi, la diferència entre preus i ingressos familiars s'escurça.

Si no pots veure el gràfic clica aquest enllaç.

Si no pots veure el gràfic clica aquest enllaç.

Mentre que si s'agafa com a punt de partida l'any 2000, amb dues dècades de perspectiva, la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies és molt més evident.

Si no pots veure el gràfic clica aquest enllaç.

Si no pots veure el gràfic clica aquest enllaç.

En qualsevol cas, l'evolució que recullen les gràfiques mostra que a partir del 2016 les diferències tornen a eixamplar-se i els salaris no creixen al ritme dels preus.

Just quan, segons els números oficials, cada cop més persones opten pel lloguer en detriment de la compra, amb preus encara més disparats i virtualment inaccessible per a determinats nivells de renda.

Els preus tornen a pujar

Els preus del lloguer són sensibles a l'activitat econòmica i l'evolució del PIB, de manera que van reaccionar a la baixa durant la crisi immobiliària (provocada, també, per una bombolla de preus a l'obra nova).

A la ciutat de Barcelona van tocar fons el 2013, i s'han anat recuperant des de llavors. El preu mitjà se situa al primer trimestre del 2020 –última dada disponible- en 980 euros mensuals, fet que suposa un increment de més del 42% respecte al 2014 quan va iniciar-se la remuntada de preus i de més del 20% des del 2008 quan van arribar al seu punt àlgid.

Uns increments que també es donen però amb menys intensitat fora de la ciutat; a la província de Barcelona, l'increment de preus detectat des del 2014 arriba gairebé al 40% i en el cas de Catalunya supera el 36%.

"L'esforç" de llogar

L'Observatori de l'habitatge de Barcelona en el seu darrer informe analitza aquestes dades pel que fa a les llars amb ingressos anuals de 35.000 i 25.000 euros. Doncs bé, les llars amb ingressos de 35.000 euros anuals a l'àrea metropolitana de Barcelona han de destinar el 31% del sou a pagar el lloguer i aquells que guanyen 25.000 euros l'any un 43,4%.

L'opció de lloguer s'imposa

Durant els últims anys, com confirma l'últim informe de l'Observatori Metropolità de l'habitatge, el nombre de llars que viuen de lloguer s'ha anat incrementant en detriment de les que opten per comprar. A la ciutat de Barcelona per exemple, més del 38% de les llars viuen de lloguer.

Un canvi de tendència que va arrencar després de la darrera crisi hipotecària del 2008 i que comença a consolidar-se especialment en els col·lectius més joves. Així, entre les llars on la persona de referència té entre 16 i 34 anys més del 71% viuen de lloguer i entre els 35 i els 44 anys un 47% opten per aquesta opció.