Ràdios espia: què són i com funcionen les misterioses "number stations"

Des de l'època de la Guerra Freda hi ha un misteri amagat a les ones de ràdio: són les conegudes com a "estacions numèriques" que no només encara existeixen, sinó que han tornat a augmentar l'activitat coincidint amb la guerra d'Ucraïna o les eleccions als Estats Units.

Les anomenades "number stations" són emissores de ràdio que emeten en ona curta i que estan envoltades de misteri perquè s'hi senten veus que reciten una sèrie de números aparentment aleatoris o sèries de paraules i tornen a quedar en silenci.

El radioaficionat i bloguer, Jordi Brunet, explica que l'ona curta és "una banda de ràdio que va dels 3 als 30 megacicles, i permet escoltar emissores d'arreu del món". Aquestes estacions permeten enviar missatges xifrats d'una punta a l'altra del planeta. "Són les freqüències que fan servir també els radioaficionats per comunicar-se a llarga distància", explica Brunet.

Després de la caiguda del teló d'acer, alguns països de l'Est han revelat alguns mètodes que feien servir les policies secretes de l'època comunista per enviar missatges de ràdio als seus espies. Un emissor central enviava una sèrie de números i lletres xifrats i un receptor d'ona curta en coneixia el codi i la freqüència per poder-los desxifrar.

"Se suposa que els espies tenen uns codis per desxifrar el missatge que s'enviarà a un dia i una hora concret. Si no tens aquest codi no pots saber què diuen."

Missatges xifrats que pot escoltar qualsevol

Aquestes emissions les pot escoltar qualsevol que tingui una bona ràdio que rebi ona curta. Hi ha radioaficionats que pengen les seves descobertes a "X", canals de YouTube que publiquen canvis en aquestes emissores o que en troben de noves, i fins i tot pàgines amb les freqüències i les graelles d'emissions.

Però a causa dels senyals de Wifi i Bluetooth ja no es poden sentir amb una ràdio portàtil domèstica. Es necessita una antena i un equip professionals. Tot i això, Brunet explica que un equip de tècnics de la Universitiat de Twente, a Holanda "han creat un receptor SDR per internet on hi ha un apartat de "chatbox" on la gent penja freqüències on hi pot haver comunicacions militars o d'estacions numèriques, ja sigui del bloc rus o inclús de l'OTAN".

Emissions històriques que han inspirat cançons

Una de les emissions més conegudes es diu Swedish Rhapsody i emetia des dels anys 50 des de Polònia. S'hi escolta una música, que és la polca "Luxemburg", però els radioaficionats que van caçar l'emissió la van identificar erròniament com a Swedish Rhapsody, i de vegades s'hi sent una nena recitant números en alemany.

La teoria és que es tracta d'una veu sintetitzada per una màquina automàtica creada per la Stasi anomenada Sprach. Aquesta màquina es va fer servir fins al 1998, i parla amb el to modificat perquè semblés una nena. Amb un simple canvi de cartutx canviava de l'alemany al castellà.

Una altra d'aquestes ràdios misterioses va inspirar el grup de rock nord-americà Wilco, que va titular el seu quart disc "Yankee Hotel Foxtrot" (2002). Fa referència a una gravació on una veu de nena anava recitant "Y, H, F" en alfabet fonètic de l'OTAN: Yankee, Hotel, Foxtrot i que sona al final de la cançó "Poor Places".

Un recopilatori d'emissions misterioses

L'enregistrament està inclòs en una col·lecció de 4 CDs anomenada "The Conet Project" que va editar un estudi de gravació el 1997 i que va reeditar el 2013. La col·lecció recopila desenes de senyals d'aquestes emissores espia. El nom té a veure amb la paraula "final" en llengües eslaves que se sentia al final d'algunes transmissions, i moltes s'han fet famoses amb el nom amb què les va publicar "The Conet Project", com "The Swedish Rhapsody" o "The Lincolnshire Poacher".

Però la més inquietant de totes és "The buzzer". És un senyal emès des de dues emissores als afores de Moscou i Sant Petersburg que es repeteix 25 cops per minut. Això ha despertat moltes teories, la més conspiranoica és la "Teoria de la mà morta". Igual que passava en un capítol de "Lost", se suposa que és un senyal que indica que no passa res i que quan es deixa de sentir, presumptament és quan Rússia llança un atac atòmic automàtic. Però tal com explica Jordi Brunet, el més probable és que sigui un marcador, "un so per identificar que s'emet en aquesta freqüència".