Radovan Karadzic, amb barba i cabells blancs i llargs, irreconeixible en ser detingut
L'expresident de la República Sèrbia de Bòsnia i Hercegovina Radovan Karadzic s'ha negat a declarar en el seu primer interrogatori a Belgrad, el que es considera el pas preliminar per a la seva extradició a la Haia, davant el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia. Els serveis secrets serbis el van localizar a Belgrad fa unes setmanes i els van detenir ahir a la nit quan anava a agafar un autobús a Belgrad. Karadzic presentava una imatge totalment irreconeixible, portava barba blanca i cabells blanc llargs, i no va oferir cap tipus de resistència. Feia 13 anys que Radovan Karadzic estava en recerca i captura pel genocidi i crims de guerra comesos durant la guerra de Bòsnia. Està acusat de ser l'instigador de més de 20.000 morts entre el 1992 i el 1995.
Radovan Karadzic, un dels homes més buscats del món, ha estat detingut a Sèrbia més de deu anys després d'haver desaparegut, l'any 1996. Poc després de les onze de la nit, hora catalana, la presidència sèrbia n'ha confirmat la detenció per part de les forces de seguretat del país, sense donar-ne més detalls, i ha destacat que se l'ha traslladat a les autoritats judicials internacionals perquè se'l sotmeti a judici a la Haia. Encara no s'ha fixat la data per traslladar-lo, però els responsables del TPI ja han celebrat la detenció.
La premsa de Belgrad revela que el presumpte criminal de guerra serbobosnià duia barba i els cabells blancs llargs en el moment de la seva detenció. Alguns rotatius expliquen que les autoritats l'havien localitzat feia un mes i que la captura es va fer sense violència i quan portava un sac de viatge, ja que pretenia marxar de la capital sèrbia.
Karadzic portava un document d'identitat fals amb el nom de Dragan Dabic i treballava en un consultori de medicina alternativa. Karadzic és psiquiatre.
El cap polític dels serbobosnians ha estat interrogat durant la nit per la policia a Belgrad -primer pas per l'extradició al TPI- i només ha transcendit que ha fet ús del dret de guardar silenci.
El cap de les massacres de Sarajevo i Srebrenica
Nascut el 19 de juny del 1945 a Montenegro, Radovan Karadzic és psiquiatre professional i poeta amateur.
El 1990 va ingressar al Partit Democràtic Serbi. El 1992 es va convertir en el dirigent de l'autoproclamada República Sèrbia de Bòsnia, on va encapçalar la campanya contra la població que no fos sèrbia, és a dir, pràcticament el 50% de la població.
L'estiu del 1995 el tribunal de la Haia el va acusar de crims de guerra, juntament amb el general Ratko Mladic, cap de l'estat major, per la matança de civils durant la guerra de Bòsnia (1992-1995). Se l'acusa d'haver autoritzat la mort de 12.000 persones durant el setge de Sarajevo, que es va allargar 43 mesos. Aquell mateix any, el tribunal el va acusar de genocidi per haver orquestrat la massacre de 8.000 musulmans a Srebrenica.
També se'l considera responsable d'haver fet servir 284 soldats de les forces de les Nacions Unides com a escuts humans per evitar la intervenció de l'OTAN contra les posicions de l'exèrcit serbobosnià, entre el maig i el juny del 1995. El 1996, temps després que l'actuació de l'OTAN portés al final de la guerra, va perdre el poder.
Les forces internacionals de Bòsnia van intentar localitzar diverses vegades Karadzic a l'est del país, a la zona muntanyosa on se suposava que s'amagava. També van escorcollar cases de suposats membres de la xarxa de suport a Karadzic i altres fugitius.
Mentrestant, milers de persones han celebrat, als carrers de Sarajevo, la detenció de l'home que va assetjar la ciutat durant 43 mesos. Molts han sortit en cotxe per fer sonar el clàxon. La ràdio pública bosniana ha emès fragments dels discursos de Karadzic durant la guerra.
