Rafel Simó: "Els microbis dels oceans cooperen entre ells i sostenen la vida al planeta"

"Als que estudiem la natura ens incomoda com s'ha mirat l'evolució els darrers 150 anys des d'occident, amb un darwinisme malentès, allò de "la llei del més fort". Compte que això no és ben bé així! En moltes investigacions veiem que a la natura sovintegen les solucions basades en la cooperació entre individus." Ho diu Rafel Simó, un científic de referència internacional. Ha publicat 130 articles en revistes especialitzades i ha investigat a l'Àrtic, a la Polinèsia, al Pacífic tropical, a l'Atlàntic Nord, a la Mediterrània i a l'Antàrtida. El Consell Europeu de Recerca el subvenciona amb 2,5 milions d'euros per estudiar el comportament cooperatiu del plàncton.

Jordi Vilardell: Has tornat de l'Antàrtida fa unes setmanes, on has treballat en els dos temes centrals de la teva recerca: com els microbis del mar, el plàncton, és clau per a la formació de núvols i com té un comportament cooperatiu.

Rafel Simó: Sí, ens hem centrat principalment en el mecanisme de la formació de núvols. Quan mirem l'oceà Antàrtic els models climàtics globals no ens acaben de funcionar. Ens costa modelar matemàticament la formació dels núvols, perquè encara no comprenem bé la seva microfísica, el mecanisme de formació de les gotes. Aquest és un tema súper important, perquè els núvols són el gran filtre de la radiació solar, on una part de la radiació rebota i torna a l'espai. Necessitem comprendre millor aquest para-sol que ens fan els núvols per poder fer millors simulacions del clima.

JV: En quines hipòtesis treballeu?

RS:Hi ha una zona del mar que a l'hivern es glaça i a l'estiu es desglaça. En el desglaç d'estiu el gel deixa anar nutrients i microorganismes que havien quedat atrapats al gel; en alliberar-se, coincidint amb el moment de més llum solar, a l'estiu, es produeix una explosió de vida, en forma de plàncton, al voltant del gel.

S'està consolidant la hipòtesi que aquesta zona al voltant del desglaç del gel marí és molt important per a la formació de núvols. La raó és que el plàncton deixa anar gasos a l'aire que ajuden a que el vapor d'aigua condensi i formi núvols. Hi ha una relació entre la mida de la zona de desglaç a l'estiu i la quantitat de núvols que es formen. Això implica que la quantitat de gel que es forma a l'hivern i de desglaç que hi ha a l'estiu és molt important pel clima.

JV: Per tant, amb la pèrdua de superfície de gel marí tindrem menys núvols a l'estiu?

RS:Aquest és el punt que hem de resoldre. Amb menys glaç al mar cada hivern, menys àrea de desglaç a l'estiu. La frontera entre mar i gel es va fent més petita. I és aquesta frontera la que quan es congela atrapa plàncton i quan es descongela genera l'explosió de vida, és aquí on s'emeten aquests gasos que formen núvols.

JV: Gasos que a més són fonamentals per fertilitzar la vida al planeta

RS: Sí, principalment el dimetilsulfur, que conté sofre, un element essencial per a la vida, també d'animals i de vegetals, i que als continents s'haurien anat perdent al llarg del temps si no fos pel retorn que tenim de l'aire que ens ve del mar. Aquest dimetilsulfur, que és un dels principals components de l'olor del mar, és produït principalment pel plàncton, per aquests organismes tan petits però tan abundants.

El plàncton sustenta la vida dels animals al mar, perquè se'l mengen, però també als continents, perquè a llarg termini ens retorna elements essencials i perquè ha anat acumulant a l'atmosfera bona part de l'oxigen que avui respirem. El plàncton és una part fonamental de la biosfera de la Terra.

JV: Aquest any has estat per cinquena vegada a l'Antàrtida. En aquests anys has vist pèrdua de la quantitat de mar glaçat?

RS: Sí, i molt evident. Aquest any hem tornat al Mar de Weddell. El 2015 hi havia gel molt amunt, prop de les Illes Òrcades del Sud; aquest any, en canvi, la banquisa de mar glaçat era molt lluny, molt endins del mar de Weddell, desenes de quilòmetres. Com que ens interessava trobar el gel, hem anat entrant cap al sud fins que la quantitat d'icebergs despresos de les glaceres continentals desaconsellaven la navegació. Parlant amb altres grups d'investigadors i mirant les dades de satèl·lit era evident que hi havia molt poc glaç al mar aquest any. De fet, ha estat un any de mínima extensió de glaç a l'estiu als mars antàrtics, però és que el 2022 també va ser un any rècord. O sigui que el patró es va consolidant.

JV:Sembla que tot s'accelera, un informe recent alerta de l'alentiment de la circulació oceànica planetària, la cinta transportadora de nutrients i d'estabilitat del clima. Fins ara es considerava que un alentiment important no podia passar abans d'un o dos segles, però ara veiem que en menys de tres dècades es podria alentir un 40%

RS:  Sí, i té molta relació amb el que està passant a l'Antàrtida, que ens l'havíem mirat menys i ara veiem que s'està alentint el corrent oceànic perquè el continent Antàrtic s'està desglaçant més ràpidament que no ens pensàvem. De cop hem vist que l'Antàrtida ens dóna molt poc marge, tan poc que el 2050 pot accelerar-se l'escalfament global a causa del desglaç de l'Antàrtida

JV:  L'Antàrtida és un continent molt gran, com una vegada i mitja la Xina, el seu desglaç tindria tanta inèrcia que obliga a repensar-ho tot a llarg termini. Sabem que hem de reduir les emissions un 43% pel 2030 i arribar al 0% pel 2050, però això només és el principi, després caldrà xuclar CO2 de l'atmosfera durant segles, i si anem a segles de clima extrem hem d'afrontar-ho ja, pensar a llarg termini, no només a legislatura vista o a dècada vista. Hem de plantejar-nos com viuran els fills, els nets, els besnets...

RS:  Exacte. És un tema intergeneracional, un tema que sobrepassa els terminis polítics. Hem de treballar ara per a resultats intergeneracionals, aquest és el repte que tenim, perquè nosaltres difícilment en veurem els fruits complets. Hem de poder veure alguns resultats, perquè això alimentarà les esperances de fer coses, hem de poder veure alguns fruits de la descarbonització, però això va a molt llarg termini i el resultats han de ser pensant en les futures generacions. Per això necessitem bona informació. Necessitem prendre decisions ben informades per la ciència. I també per la filosofia, perquè al final tot és el mateix. Fixem-nos que tots els reptes que té la humanitat, i potser l'emergència climàtica és el més gran, tots van en la mateixa direcció: un canvi en la manera com afrontem la vida, cap a la frugalitat, la creativitat, l'equitat, la connexió amb la terra, la cooperació, la sostenibilitat...

JV:  Cada vegada tenim més informació i algunes persones tendeixen a deprimir-se i a pensar que "els humans som una plaga". Però des d'una altre perspectiva la visió és diferent: estem començant a entendre molt millor el funcionament del Sistema Terra. Ara veiem per satèl·lit el que passa arreu, amb computació de dades estem entenem cap a on ens empenyen tendències que venen de molt lluny i també entenem cap a on hauríem d'anar. 

RS:  Sí, i tant! Fixem-nos en l'esport d'elit. Monitoritzant el cos humà, amb tota mena de sensors, hem millorat molt el rendiment. Ara tenim un planeta molt monitoritzat, des de satèl·lit, amb moltes dades, i no ha de ser per monitoritzar el desastre sinó per monitoritzar les decisions contra el desastre. Aquesta és la gran cosa: tenim més informació que mai per veure cap a on anem i per veure què s'hi pot fer.

JV: L'IPCC, el grup d'especialistes climàtics de l'ONU, diu que afrontar la crisi climàtica passa necessàriament per la cooperació entre els estats, per coordinar polítiques a nivell global. La cooperació va ser un tema del documental que vam fer plegats el 2019, on es mostrava com la cooperació és una força evolutiva, fins i tot a nivell de microbis. Aquesta és una de les teves àrees de recerca, com els microbis marins, el plàncton, cooperen entre ells.

RS: Sí, i tant! A la majoria del planeta els recursos són limitats. Quina és la solució de la natura quan hi ha recursos limitats? Hi ha bàsicament dues estratègies: una és la multitasca, un organisme capaç de fer moltes coses, i que per tant s'adapta bé a ambients canviants i pobres; i l'altra és l'associació-cooperació,  un organisme que s'associa amb altres.

Hi ha associacions-cooperacions de diversos tipus. Pot ser sense necessitat de contacte continu, per exemple, moltes algues del fitoplàncton conviuen sense necessitat de contacte amb determinats bacteris de forma beneficiosa pels dos: els bacteris obtenen matèria orgànica i les algues vitamines que produeixen els bacteris. Arriba al punt que hi ha algues que costa molt de cultivar si no conviuen amb aquests bacteris. Hi ha un altre tipus d'associació més íntima que pot conduir a la simbiosi: depredadors que mengen algues i que han evolucionat per incorporar-les al seu interior, per cultivar-les dins seu i beneficiar-se de la fotosíntesi protegint les algues.

JV:  Una relació similar a la que tenim els humans amb la nostra microbiota, els bacteris que viuen dins nostre, per exemple als intestins, i que sense ells no podem estar sans

RS:  Sí. I el que estem veient és que l'associació més íntima, l'endosimbiosi, és molt freqüent. Mirant pel microscopi veiem que l'endosimbiosi no és l'excepció, sinó que gairebé és la norma en aigües pobres, on ajuntar esforços és una alternativa a la falta de recursos.

El planeta, la natura, és fet d'associacions per tot arreu. Associacions íntimes o distants, però associacions, perquè els elements estan connectats, perquè hi ha transport de recursos d'uns a altres.

Aquesta és una gran lliçó de la natura: valorar la diversitat, igualar oportunitats, no deixar que alguns s'ho enduguin tot a costa dels altres, diversificar recursos, reciclar. Hem d'anar cap aquí. Tenim la informació, tenim el coneixement, és posar-s'hi.

Necessitem un canvi de paradigma. No només per evitar la catàstrofe, sinó perquè ens anirà millor. No és només per la crisi climàtica, és que a més són canvis cap a una societat més saludable i feliç. Tot va en la mateixa direcció.