Raji Sourani, advocat que ha portat Israel als tribunals: "Gaza és el cementiri del dret internacional"

L'advocat Raji Sourani fa més de quatre dècades que lluita per portar davant els tribunals internacionals els crims comesos contra el poble palestí. Va fundar i dirigeix el Centre Palestí pels Drets Humans, des d'on denuncia la impunitat d'Israel i el fracàs de la comunitat internacional a l'hora de protegir la població civil. 

Insisteix que l'origen de la guerra actual està en l'ocupació israeliana, no en el 7 d'octubre, i assegura que la defensa dels drets dels palestins és una qüestió de justícia universal, que ens interpel·la a decidir en quin tipus de món volem viure.

Yasmin Córdoba: Després que casa seva fos bombardejada, va poder fugir de Gaza. La seva lluita continua, però, des de l'estranger. Com està la situació a la franja després d'un any d'ofensiva israeliana i més de 42.000 morts?

Raji Sourani: Abans del 7 d'octubre ja era desesperant viure a Gaza, però aquests últims mesos han estat devastadors a un nivell sense precedents. Tot està destruït després d'un any de mort, sang, desplaçats i inanició. Ens estan esborrant i matant de gana com mai. Hi ha famílies senceres que estan tres o quatre dies sense menjar, o només amb un tros de pa. Ara hi ha 2,4 milions de persones que han hagut de fugir i es desplacen sense rumb seguint les instruccions de l'exercit israelià.

El que fa que aquesta guerra sigui tan bruta a Gaza, Cisjordània i ara al Líban és que les vertaderes víctimes i l'objectiu militar és la població civil, que suposa més de dos terços dels morts. La xifra d'infants perduts és astronòmica. També sabem que un terç dels ferits morirà perquè no hi ha medicaments ni hospitals per tractar-los. Tot això ho sap la comunitat internacional, però ningú fa res per aturar-ho.

Y.C.: Parleu d'una "conspiració del silenci" i de Gaza com un cementiri del dret internacional. Per què?

R.S.: Tothom pot veure el genocidi a Gaza, que es transmet a temps real, i que ara també té lloc al Líban. Les Convencions de Ginebra existeixen per protegir els civils en temps de guerra, no en temps de pau. Ni la comunitat internacional ni els Estats Units pretenen forçar Israel a complir amb la llei, ben al contrari, l'encoratgen i continua el flux d'armes, així com la cobertura política legal dels crims que comet Israel.

Occident ens dona l'esquena i segueix donant suport polític, legal, econòmic i amb armament a Israel i al genocidi que està portant a terme.

Y.C.: Què va empènyer el Centre Palestí pels Drets Humans a recórrer als tribunals Internacionals?

R.S.: Amb un estudi conjunt entre el Centre Palestí pels Drets Humans i B'Tselem, organització israeliana de Drets Humans, vam comprovar que tot el que decideixen els tribunals israelians simplement serveix per donar cobertura legal íntegre als seus delictes sistemàtics organitzats, com ara els assassinats selectius, els homicidis deliberats, la demolició d'habitatges o la tortura.

El sistema legal israelià fins i tot legitima el bloqueig de Gaza. Per això vam decidir recórrer a la jurisdicció universal.

Y.C.: Al gener l'equip legal de Sud-àfrica del qual forma part va aconseguir tirar endavant la demanda per genocidi contra Israel en la Cort Internacional de Justícia, l'òrgan judicial de les Nacions Unides. Amb quins efectes?

R.S.: Malauradament, ara mateix és un triomf únicament teòric perquè continuen els crims de guerra, però va ser un moment molt emocionant, sobretot com a coordinador de l'equip legal. N'estic orgullós. Sud-àfrica va fer història en acusar Israel del crim més greu que existeix, que és el genocidi, i això davant el tribunal més important del món, la Cort Internacional de Justícia.

Almenys les mesures cautelars van permetre que entrés ajuda humanitària a Gaza i es va exigir a Israel que investigués els fets. Però tot va quedar en això i la persecució del poble palestí va continuar, igual que l'arribada d'armes i la cobertura legal i política d'Israel en tots els fòrums de l'ONU.

Y.C.: Una nova resolució de l'ONU, basada en l'opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia del juliol, considera que l'ocupació de territori palestí a Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem Est és il·legal. Un altre triomf convertit en paper mullat?

R.S.: La Cort Internacional de Justícia va decidir molt clarament que l'ocupació militar de palestina per part d'Israel és il·legal, que s'ha d'acabar i que Israel ha de retre comptes. Perquè això passi és imprescindible que s'aturi l'enviament d'armes a Israel, que comenci la recuperació i la compensació al poble palestí. Malauradament, de nou, tot i que al setembre dos terços dels membres de l'Assemblea General de les Nacions Unides hi va donar suport, la comunitat internacional no actuarà en aquesta línia i la resolució només té un poder declaratiu no vinculant.
 

Y.C.: Paral·lelament, l'altre front obert és a la Cort Penal Internacional. Al maig, el controvertit fiscal instructor, Karim Kahn, finalment va sol·licitar les ordres de detenció aturades del primer ministre Netanyahu, el ministre de Defensa israelià i tres dirigents de Hamas. Israel les acaba d'impugnar. Tindran recorregut?

R.S.: Israel té una gran capacitat per pressionar els jutges, els fiscals i el personal de la Cort Internacional de Justícia i de la Cort Penal Internacional. La decisió de Kahn va arribar tard i de forma incompleta, a diferència del procediment que han seguit amb altres líders com el president rus, Vladímir Putin, o el president de Síria, Bashar al-Assad.

Estic convençut que els tribunals internacionals de justícia no actuaran contra Israel, que acabarà tenint una cobertura legal completa per als seus actes, amb el Consell de Seguretat i l'Assemblea General de l'ONU al capdavant de la seva defensa política. No hi ha prou voluntat per part del Tribunal per perseguir-los.

Y.C.: Hamas també ha de retre comptes davant la justícia internacional?

R.S.: Per descomptat, Hamas ha d'acatar la llei i haurà de retre comptes com qualsevol partit polític. Però, ens agradi o no, s'ha de tenir en compte que formen part de nosaltres i del mosaic polític de Palestina.

Nosaltres som activistes d'una organització de drets humans i no ens agrada parlar de política, però cal recordar en tot moment que ens trobem sota ocupació fa dècades i que el conflicte no va esclatar el 7 d'octubre. Els palestins tenim, com qualsevol altra nació, dret a l'autodeterminació, a decidir, sempre en el marc de la llei, el nostre propi destí.

Y.C.: El Centre Palestí pels Drets Humans és crític amb Hamas? Israel els acusa de fer servir la població civil com a escut humà.

R.S.: Jo he viscut a Gaza tota la meva vida, hi era abans i hi seré després de Hamas. He estat empresonat 6 vegades, cinc per les autoritats israelianes i una per l'Autoritat Palestina. Vaig ser el primer presoner polític de Yasser Arafat. Si l'ocupació no ha estat capaç de silenciar-me, algú creu que Hamas podria fer-ho? Nosaltres critiquem i publiquem informes contra Hamas a Gaza i la gent ho aprecia, però no som els únics que ens atrevim a dir la veritat i a confrontar-la amb qui sigui necessari. No som els únics herois a Gaza.

Quan Israel justifica els atacs a civils amb l'excusa que Hamas utilitza la població per amagar-se, és un insult a les víctimes. Com poden fer creure que els preocupa la nostra gent quan ens estan matant i ni tan sols ens reconeixen com a poble? Per a ells nosaltres no tenim dret a existir, ens estan destruint deliberadament. No ho dic jo, ho diu la Cort Penal Internacional i el Tribunal Internacinal de Justícia. 

Y.C.: Vostè assegura que el seu enemic principal és Israel, però també els Estats Units, i que no pot distingir l'un de l'altre. Sentint els missatges en campanya electoral de Trump per guanyar-se el vot jueu, tem que els republicans tornin a ocupar la presidència dels Estats Units?

R.S.: La situació pot agreujar-se per a nosaltres, però l'administració Biden ja és còmplice de la nostra destrucció i assassinat. Els Estats Units podrien aturar la guerra en un parell de dies, com van fer el 1957, quan Israel, el Regne Unit i França van envair Gaza i el Sinaí. Però és cert que Donald Trump desitja evacuar tot Gaza, Cisjordània i Jerusalem i expulsar el poble palestí al Sinaí, com dicta la missió de Netanyahu.

Seria l'ocasió de complir amb el pla sionista d'aniquilar la nostra presència a la Palestina històrica. La Nakba pot succeir en qualsevol moment si la comunitat internacional no ho impedeix. Vist així, la situació pot ser pitjor, però ja és sagnant.

Y.C.: Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis internacionals, com el Robert Kennedy de Drets Humans i el Right Livelihood, però Israel el considera un terrorista. Creu que és també un objectiu militar?

R.S.: Van bombardejar casa meva i per sort vam poder fugir. Israel em considera un "terrorista amb corbata" perquè interpreta que faig un mal ús del dret humanitari internacional. Al meu equip d'advocats se'ns acusa de protegir terroristes a les nostres oficines. Té lògica, perquè Israel vol evitar a tota costa comparèixer davant organismes o tribunals internacionals.

Jo ja gaudeixo de reconeixement internacional i de credibilitat com a advocat de la Cort Penal Internacional, així que no necessito el reconeixement d'Israel. Sempre he sabut que hauria de pagar un alt preu per defensar els drets del poble palestí. El que m'importa són les víctimes que defensem, no la nostra història personal.

Y.C.: La seva tasca com a advocat s'havia centrat a denunciar la situació dels presos palestins a centres penitenciaris israelians. Com ha canviat això des del 7 d'octubre?

R.S.: La situació s'ha degradat més encara. A Israel la tortura és legal, física i emocional. Abans del 7 octubre ja hi havia 11.000 presoners de Gaza i Cisjordània i sabem que eren torturats, ho tenim àmpliament documentat. En l'últim any gairebé 21.000 palestins han estat objecte de desaparició forçosa i no en tenim cap notícia. Molts eren treballadors legals a Israeli altres simplement van ser detinguts als punts de control. Fins i tot els mitjans de comunicació israelians admeten que a les presons han mort 87 persones, però nosaltres sabem que en són moltes més.

Hi ha testimonis presencials que parlen d'abusos sexuals i violacions amb resultat de mort a homes i dones. Hem documentat desenes de casos. Totes aquestes persones estan ara sota el control del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, que ha declarat públicament que els presos palestins mereixen la mort, no haurien de rebre aliments i haurien de morir de gana.

Y.C.: La falta d'accés a Gaza i el bloqueig de la premsa internacional impedeix comprovar de primera mà el que succeeix a la Franja. Què es vol amagar?

R.S.: Israel no permet que equips d'investigació internacional i independent de les Nacions Unides facin els seus informes, de la mateixa manera que impedeix que els periodistes comprovin el que està passant a dins de la Franja. Els mitjans de comunicació són un objectiu i ja han mort 200 periodistes a Gaza aquest any de guerra. Haurien de permetre-hi l'accés perquè es conegui tota la veritat i l'horror de l'ocupació, però Israel vol monopolitzar tota la informació, com demostra el tancament de l'oficina d'Al-Jazeera fa uns dies a Cisjordània.

Y.C.: Què li diria personalment als membres de l'Assemblea General de l'ONU i la comunitat internacional?

R.S.: No només desitgem el final de la guerra, sinó del genocidi permanent que vivim. És una gran vergonya per a la comunitat internacional, que ho presencia i permet, quan en realitat hauria d'evitar-ho. Israel alenteix al màxim la justícia, fa tot el possible perquè ens rendim i perdem l'esperança, però això no succeirà. Tenim la certesa d'estar en el costat correcte de la història.

Les Nacions Unides han d‘imposar l'alto el foc immediat i han de retornar al poble palestí la dignitat, la justícia i la llibertat que ens mereixem i que un dia, tard o d'hora, aconseguirem.  

Y.C.: Hi ha, doncs, espai per a l'esperança?

R.S.: Dels horrors de la Segona Guerra Mundial va sorgir la maquinària de protecció humanitària actual i el dret internacional que havia d'evitar que els civils tornessin a ser l'objectiu en temps de guerra, però ara sembla que haguem oblidat l'eslògan "mai més" i les atrocitats del passat.

La defensa dels drets dels palestins no només ens afecta a nosaltres, és una lluita universal entre el que és just i el que és injust, entre el triomf de la "llei de la selva" i l'estat de dret. Ara ens toca triar en quin món volem viure.