Rajoy passa plana de l'aznarisme
Mariano Rajoy ha guanyat clarament el XVI Congés del PP. Obtenir el 84% del vot dels compromissaris, després dels tres mesos de calvari pels quals ha passat, no està gens malament. Si després de setmanes de lluita a mort per debilitar-lo i, fins i tot, intentar que llencés la tovallola, es salda només amb un 15% de vot en blanc, és un balanç prou satisfactori pel reelegit president popular.
A més s'ha de tenir en compte que aquest tres dies ha hagut de lluitar contra qui el va designar, a dit, per ser el seu relleu al capdavant del partit: José Maria Aznar. El president honorari del PP li ha fet la guitza de forma continuada aquí, a València. El va pràcticament ignorar en començar el congrés saludant-lo amb una absoluta fredor.
No en va tenir prou que els titulars de tots els mitjans de comunicació, de forma unànime, destaquessin en els llocs preminents que el seu discurs davant els compromissaris va ser una autèntica càrrega de profunditat contra els plans de futur de Rajoy. Va tractar de marcar-li el camí pel qual havia de transcórrer el seu nou mandat i li va voler imposar una mena de línies vermelles que no podia travessar.
Però Rajoy no li va fer cas, va presentar el seu programa i el seu equip i es va negar a les dures pressions d'Esperanza Aguirre per col·locar la seva gent a l'executiva. A més va reblar el clau i va elevar l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, al nucli més reduït de la cúpula del PP. Prou elements perquè Esperanza Aguirre se senti la gran perdedora del congrés. El que caldrà veure ara és si l'anomenada "lideressa" i el seus partidaris, bàsicament de Madrid, declaren una treva i deixen fer Rajoy o bé continuen en la seva posició crítica.
Amb tot el president del PP sap que ha superat un primer examen, però que el seu lideratge el posaran a prova les pròximes cites electroals que vénen: autonòmiques, basques i gallegues i les europees.
De moment en el seu discurs de clausura del congrés ha transmès una altra manera d'enfocar la tasca del PP. Obert al diàleg amb el govern de Zapatero i amb els partits nacionalistes. Un altre aire, una altra forma de fer oposició allunyada de l'anterior legislatura. S'ha acabat el discurs monontemàtic, diu ell mateix, de terrorisme i la nació espanyola.
Ara l'economia va malament i Rajoy veu que és la possibilitat de tombar el govern de Zapatero. Ho ha deixat ben clar en la seva intervenció final, l'executiu socialista no té rumb i desvarieja. És la seva oportunitat i vol aprofitar-la. Per això demana il·lusió i entusiasme a la seva gent, perquè segons els seus col·laboradors més directes, ha passat plana de l'aznarisme.
A més s'ha de tenir en compte que aquest tres dies ha hagut de lluitar contra qui el va designar, a dit, per ser el seu relleu al capdavant del partit: José Maria Aznar. El president honorari del PP li ha fet la guitza de forma continuada aquí, a València. El va pràcticament ignorar en començar el congrés saludant-lo amb una absoluta fredor.
No en va tenir prou que els titulars de tots els mitjans de comunicació, de forma unànime, destaquessin en els llocs preminents que el seu discurs davant els compromissaris va ser una autèntica càrrega de profunditat contra els plans de futur de Rajoy. Va tractar de marcar-li el camí pel qual havia de transcórrer el seu nou mandat i li va voler imposar una mena de línies vermelles que no podia travessar.
Però Rajoy no li va fer cas, va presentar el seu programa i el seu equip i es va negar a les dures pressions d'Esperanza Aguirre per col·locar la seva gent a l'executiva. A més va reblar el clau i va elevar l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, al nucli més reduït de la cúpula del PP. Prou elements perquè Esperanza Aguirre se senti la gran perdedora del congrés. El que caldrà veure ara és si l'anomenada "lideressa" i el seus partidaris, bàsicament de Madrid, declaren una treva i deixen fer Rajoy o bé continuen en la seva posició crítica.
Amb tot el president del PP sap que ha superat un primer examen, però que el seu lideratge el posaran a prova les pròximes cites electroals que vénen: autonòmiques, basques i gallegues i les europees.
De moment en el seu discurs de clausura del congrés ha transmès una altra manera d'enfocar la tasca del PP. Obert al diàleg amb el govern de Zapatero i amb els partits nacionalistes. Un altre aire, una altra forma de fer oposició allunyada de l'anterior legislatura. S'ha acabat el discurs monontemàtic, diu ell mateix, de terrorisme i la nació espanyola.
Ara l'economia va malament i Rajoy veu que és la possibilitat de tombar el govern de Zapatero. Ho ha deixat ben clar en la seva intervenció final, l'executiu socialista no té rumb i desvarieja. És la seva oportunitat i vol aprofitar-la. Per això demana il·lusió i entusiasme a la seva gent, perquè segons els seus col·laboradors més directes, ha passat plana de l'aznarisme.
