Rajoy, Sáenz de Santamaría, Torrent i Colau, entre els testimonis del judici
El Tribunal Suprem, en canvi, rebutja que testimoniïn el rei Felip VI, Carles Puigdemont i Alfredo Pérez Rubalcaba
Finalment aquest divendres s'ha fet pública la interlocutòria del Tribunal Suprem que fixa els termes definitius en què es desenvoluparà el judici contra els líders independentistes acusats de rebel·lió.
Entre els centenars de testimonis que el Tribunal accepta hi ha l'expresident del govern Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i l'expresident de la Generalitat Artur Mas.
Altres testimonis destacats són el lehendakari Iñigo Urkullu, l'actual president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, els diputats d'ERC al Congrés Gabriel Rufián i Joan Tardà, l'ex-coordinadora general de l'PDeCAT Marta Pascal, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés
El rei, testimoni rebutjat
D'altra banda, la sala rebutja el testimoni del rei Felip VI perquè argumenta que ho prohibeix expressament l'article 411 de la llei d'enjudiciament criminal.
Tampoc ha admès el testimoni del cap de la Casa Reial, Raúl Alfonsín, perquè el sistema judicial no contempla el "testimoni per substitució".
També rebutja testimonis com Carles Puigdemont i la resta d'independentistes exiliats, perquè estan "declarats en rebel·lia":
"La condició de part passiva del procés, declarada en rebel·lia i encara no jutjada, és manifestament incompatible amb el deure de declarar i l'obligació de dir la veritat que assumeix qualsevol testimoni."
Pilar Rahola i Ignacio Cosidó, tampoc
Entre els testimonis descartats pel Tribunal Suprem també hi ha Pilar Rahola, perquè els magistrats han considerat que les "valoracions" que pugui aportar al judici són "prescindibles".
Es rebutja també la prova proposada com a testimoni d'Ignacio Cosidó, portaveu del Senat pel PP, pels greus dubtes que va provocar un missatge seu sobre la imparcialitat del Tribunal Suprem.
El motiu del rebuig és que els magistrats de la sala 61 del Suprem van rebutjar per unanimitat l'incident de recusació de les defenses.
També es rebutja el testimoni d'Alfredo Pérez Rubalcaba, demanat per Vox, perquè es considera que només es pot referir a fets anteriors al 9N.
Notícia relacionada: La Fiscalia no vol recusar el jutge Marchena pels whatsapps de Cosidó
Rebutjats Chomsky i Preston per "prescindibles"
El Tribunal Suprem tampoc ha acceptat el testimoni de relators de les Nacions Unides experts en drets humans, premis Nobel o intel·lectuals com Noam Chomsky o Paul Preston, perquè no els considera perits i, per tant, com Rahola, també són "prescindibles":
"No existeix en el nostre sistema una figura processal per identificar el declarant convidat a judici perquè ofereixi les seves valoracions personals sobre els fets."
No deixa entrar els observadors internacionals
El Suprem tampoc permet que es reservin llocs per a observadors internacionals acreditats, demanats per les defenses per garantir el respecte als drets humans dels processats.
El tribunal ho argumenta dient que amb la transmissió per televisió i internet "qualsevol ciutadà" que ho vulgui pot ser observador:
"La sala coincideix plenament amb la defensa a l'hora de subratllar la importància d'observadors que converteixin la seva presència a un sa element de fiscalització de l'exercici democràtic de la funció jurisdiccional."
"Precisament per això ha autoritzat -superant així restriccions històriques encara vigents en la majoria dels països del nostre entorn- que les sessions del judici siguin televisades en directe i mitjançant streaming a la web."
"La conseqüència immediata és que qualsevol ciutadà que vulgui convertir-se en observador, nacional o internacional, del desenvolupament del judici podrà fer-ho. I no en el limitat nombre de cinc que suggereix la defensa."
La decisió coincideix amb el criteri de la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, que aquest dilluns també va considerar que amb la transmissió per televisió no es podia "oferir més transparència".
Les organitzacions que havien demanat tenir-hi observadors van argumentar que amb la transmissió no n'hi ha prou, perquè hi ha molts detalls significatius que no s'aprecien si no s'és dins de la sala.
Dos familiars per acusat
El document del tribunal presidit per Manuel Marchena també fixa en dos el nombre de seients a la sala que cada acusat tindrà per a familiars o persones pròximes. El motiu és que hi ha poc lloc:
"El simple càlcul combinat de les dimensions de la Sala de Plens del Tribunal Suprem, el nombre de processats i les acreditacions que se sol·liciten imposa la conveniència d'aquesta restricció que, a més, es justifica per la necessitat que la presència de tercers a la sala -en això consisteix precisament el contingut real de la garantia constitucional de publicitat- no estigui exclusivament vinculada al nucli familiar dels processats."
Rebutjada una prova sobre el dret d'autodeterminació
No ha estat declarada pertinent la prova pericial de dret internacional proposada per Oriol Junqueras i Raül Romeva perquè un relator internacional i un expert independent expliquessin al Tribunal Suprem "l'abast actual i el significat del dret d'autodeterminació":
"La sala no accepta una prova encaminada a explicar als seus integrants l'abast i significat d'un dret el contingut material del qual s'obté a partir de les declaracions internacionals subscrites per Espanya i de la dogmàtica que s'ha ocupat del seu estudi."
"Fer dependre de l'opinió de dos juristes -la neutralitat i preparació dels quals no es qüestiona- la conclusió sobre la legalitat internacional del dret a decidir suposa trencar de forma irreparable el significat de la funció jurisdiccional."
Les primeres 6 sessions, del 12 al 21 de febrer
D'altra banda, la lletrada de l'administració de Justícia ja ha assenyalat les 6 primeres sessions del judici, que seran el 12, 13, 14, 19, 20 i 21 de febrer, a partir de les 10 del matí. És a dir, els dimarts, dimecres i dijous de les dues primeres setmanes del judici.
Interlocutòria del Tribunal... by on Scribd
11 dies per preparar les defenses
Finalment, les defenses tindran 11 dies per preparar el judici amb els seus clients, la meitat de les 3 setmanes que havien arribat a demanar per tal que la proximitat entre la publicació de la data i l'inici de la vista no generés una indefensió dels acusats.
Aquest dijous ja es va saber que la intenció del Suprem era començar el judici el 12 de febrer. Segons va poder saber TV3, la interlocutòria estava acabada, i només faltava el vistiplau dels set magistrats que componen el tribunal presidit per Manuel Marchena, i comunicar oficialment la data d'inici.
La publicació de la interlocutòria ha coincidit amb el trasllat dels 9 presos, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, primer des de les presons on han estat els últims mesos fins a Brians 2.
Allà s'han estat una hora i mitja, durant la qual s'han reunit amb el president Quim Torra i el seu govern, i després han continuat viatge cap a Madrid en un vehicle de la Guàrdia Civil.
- ARXIVAT A:
- Judici procés
