Ramaders que han de sacrificar totes les vaques per un positiu de tuberculosi: "És tancar portes"

Abans del 15 d'abril, Marc Sirvent haurà d'haver sacrificat totes les vaques de la seva explotació, un total de dues-centes cinquanta. La raó: s'ha confirmat entre el bestiar un contagi per tuberculosi bovina i s'ha de fer un anomenat buit sanitari. A més del cop econòmic, el cop moral és molt dur, segons assegura aquest ramader de Bolvir, a la Cerdanya:

"És tancar portes. El cost de tornar a omplir és molt elevat. I les ajudes que et donaran no són prou per tornar a tenir el volum d'animals que teníem fins ara."

A l'estiu les seves vaques pasturaven a Taús, a l'Alt Urgell. Molt a prop s'hi troba Cal Simón, una altra explotació de Cabó, a l'Alt Urgell, on aquest any també han hagut de sacrificar prop de 800 vaques lleteres després que a l'escorxador es detectés un animal amb lesions compatibles amb la tuberculosi. Aquest fet els ha fet abandonar el negoci de la llet. Segons explica Josep Obiols: "Després de quatre generacions hem deixat de munyir llet i ara engreixem bestiar d'un tercer. No tenim cap animal en propietat."

Catalunya, regió indemne de tuberculosi

La Unió Europea va declarar el gener del 2023 Catalunya regió indemne de tuberculosi. L'assoliment d'aquest estatus sanitari va ser possible gràcies a l'esforç conjunt de l'Administració i el sector que durant més de 30 anys han estat treballant en programes d'erradicació de la malaltia.

Tot i això, la malaltia continua present al territori i durant el 2024 s'han detectat tres focus de tuberculosi bovina entre l'Alt Urgell i la Cerdanya i un altre focus en una explotació de cabres del Pallars Jussà. S'han hagut de sacrificar prop de 1.700 caps de bestiar. 

Aquests casos, però, no suposen cap canvi en l'estatus sanitari, ja que la incidència continua per sota del 0,1% del total de bovins de Catalunya i inferior al 0,2 d'explotacions ramaderes.

En aquesta última fase d'erradicació és quan els protocols són més estrictes per evitar que es propagui, i per això els ramaders han hagut de sacrificar tots els animals.

El paper de la fauna salvatge

Els ramaders creuen que la fauna salvatge seria la font d'infecció. La raó és que alguns animals salvatges, com el senglar i el cabirol, poden ser reservoris de la malaltia i transmetre-la al bestiar, a través de les secrecions respiratòries o bé amb el contacte amb la femta.

Josep Obiols, de Cal Simón, explica que diàriament veuen animals salvatges als prats de la zona i fins i tot entren a alimentar-se dins les granges, on poden tenir contacte amb les vaques i transmetre'ls la malaltia: "Les vaques estan controlades, tancades, amb un sanejament oficial cada any, que paga el ramader i, en canvi, la fauna salvatge campa lliurement i també en van sortint de positius, però no se sacrifiquen."

També Marc Sirvent creu que les seves vaques es van infectar pasturant a la muntanya: "Bevent aigua, llepant els rocs de minerals, amb contacte directe... s'han contaminat allà."

De fet, segons dades del Departament d'Agricultura, aquest any s'han mostrejat més de 4.600 animals salvatges i s'ha confirmat la presència de tuberculosi en 40 (39 senglars i 1 cérvol). També s'ha trobat anticossos en una trentena.

Moltes vegades són els mateixos caçadors que extreuen mostres dels animals que abaten, tal com explica en Gerard Cardona, que és caçador i també ramader: "Nosaltres com a ramaders som els primers interessats, perquè, a més, som els primers afectats. Tant pel dany que fan a les nostres finques com per les malalties que poden transmetre al bestiar."

Ho fan amb el suport del Departament, que els va fer una formació i els fa arribar el material per extreure les mostres, que després s'envien al CReSA, el Centre de Recerca en Sanitat Animal, on s'analitzen per detectar malalties com la tuberculosi però també la llengua blava, la pesta porcina o la brucel·losi.

Les demandes del sector ramader

El sector ramader creu que són els únics perjudicats i demanen més fermesa amb la fauna salvatge i flexibilitzar els protocols sanitaris. 

"Només hi ha una solució, sigui radical o no, que és reduir la fauna salvatge. Perquè si les coses van com ara està fent el departament, amb cinc anys, al Pirineu no quedarà cap vaca, perquè les mataran totes", destaca Sirvent.

Arran d'aquests darrers casos, el Departament d'Agricultura s'ha compromès a "estudiar cas per cas, en cas que surtin nous positius perquè no sigui tan traumàtic per al ramader. Sense deixar de ser estrictes", segons Enric Vadell, director dels Serveis Territorials d'Agricultura de l'Alt Pirineu i l'Aran.

El departament també té en marxa altres iniciatives com estudis de bioseguretat d'interaccions en punts crítics entre ramaderia i fauna salvatge, ajuts a la reposició d'animals. 

També des de la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi, també s'estan elaborant diversos plans de control poblacional de la fauna salvatge per reduir el possible impacte, manteniment o propagació de la malaltia dins les zones de risc, actualment l'Alt Pirineu i l'Aran i les Terres de l'Ebre. 

Aquests plans permetrien mostrejar més fauna cinegètica i també que el departament, en casos excepcionals, pogués fer actuacions de caça dins dels vedats.

La tuberculosi bovina és una malaltia infecciosa crònica, causada pel bacteri "Mycobacterium bovis", que es pot transmetre als humans i, per tant, es considera zoonòtica.