Rànquing de la felicitat per països: Costa Rica, Israel i Mèxic, entre els 10 primers
Els Estats Units cauen a la seva posició més baixa, Espanya es manté i els països nòrdics continuen al capdavant
El rànquing anual de la felicitat continua liderat pels països nòrdics, amb Finlàndia per vuitè any consecutiu al capdavant, seguida de Dinamarca, Islàndia, Suècia i els Països Baixos com a països més feliços del món. És el que recull l'informe que es publica des del 2012 amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat, instaurat per l'ONU.
Espanya continua en el lloc 38, com l'any passat, després d'uns quants anys perdent posicions. L'Afganistan es manté com a país més infeliç del món (147), sobretot per la difícil situació que denuncien les dones en aquest país. A la cua també hi ha Sierra Leone (146), el Líban (145) i Malawi (144).
Fins aquí, poca novetat respecte a l'any anterior, però l'Informe Mundial de la Felicitat 2025, sobre el grau de felicitat dels habitants dels diferents països del món, recull alguns resultats destacables.
Per primer cop dos països llatinoamericans han irromput a la llista dels 10 primers: Costa Rica, que ocupa el sisè lloc, i Mèxic, el desè.
Destaca també el fet que Israel, que continua bombardejant Gaza després de l'atac de Hamas del 7 d'octubre del 2023, ocupa la vuitena posició. De fet, baixa tres posicions, però és que el 2023, abans de l'esclat del conflicte, va donar la sorpresa en situar-se com el quart país més feliç del món.
Va ser quan, juntament amb Nova Zelanda, van entrar en la llista dels 10 primers, que fins aleshores només havien format països europeus.
Per la seva banda, Palestina perd cinc posicions al rànquing i passa del lloc 103 al 108.
Per contra, la guerra no ha fet perdre posicions a Rússia, que passa del lloc 72 al 66. En canvi, la invasió que pateix Ucraïna des del 2022 ha fet perdre sis llocs al país, que se situa en el 111è lloc.
Com s'avalua la felicitat?
Aquestes classificacions s'extreuen amb una mitjana de tres anys de l'avaluació de la qualitat de vida. S'estudien des del PIB fins a l'esperança de vida, la sensació de llibertat, la generositat, la percepció de corrupció i tenir algú amb qui comptar.
S'elabora a partir de dades de l'enquesta de Gallup World Poll i altres fonts, inclosa la Lloyd's Register Foundation World Risk Poll, i l'anàlisi d'experts en ciència del benestar de la Universitat d'Oxford, la Xarxa de solucions per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el consell editorial de l'informe.
Aquests factors ajuden a explicar les diferències entre les nacions, mentre que els rànquings en si es basen únicament en les respostes que donen les persones sobre com valoren les seves pròpies vides.
La gent és més amable del que ens pensem
L'edició d'aquest any s'ha centrat a estudiar, a més de la llista tradicional, l'impacte de tenir cura i de compartir la felicitat amb altres persones.
Els experts ho consideren un motor de la felicitat col·lectiva, que durant la pandèmia va augmentar pels actes de generositat, però que ara han perdut força.
"Ser amable i esperar l'amabilitat dels altres són factors que pronostiquen més felicitat, ja que generen més probabilitat d'evitar esdeveniments negatius importants, com ara la delinqüència o les dificultats econòmiques", apunta el document.
A més, l'estudi revela que la gent és més amable del que esperem col·lectivament.
En preguntar si algú tornaria o creu que tornaria una cartera perduda, es va detectar que la gent és "massa pessimista" en comparació amb la realitat:
"Els índexs reals de devolució de carteres són aproximadament el doble del que la gent espera", diu l'informe.
Aquest aspecte esdevé rellevant quan es veu que els nòrdics són els més feliços i els que més confien en l'amabilitat dels altres.
I, per contra, en altres conceptes que se'n deriven, com la confiança o cuidar i compartir, expliquen caigudes com les que s'han detectat en la societat nord-americana.
Els EUA, cada vegada menys feliços
Els Estats Units registren la seva pitjor marca a la llista, en baixar fins al lloc 24, després d'ocupar l'onzena posició l'any 2011.
Un dels aspectes que reflecteixen la percepció de la generositat i de tenir algú amb qui comptar --cuidar i compartir-- són les dades sobre les persones que mengen soles. Als Estats Units, en les darreres dues dècades han crescut un 53%.
Això "reflecteix un individualisme de la societat que va en contra de la tesi que diu que compartir aporta felicitat", diu l'informe.
Això també s'associa a la mida de les famílies o les persones que comparteixen una mateixa llar.
"Sopar sol no és bo per al teu benestar. Les persones que mengen sovint amb altres són molt més felices i aquest efecte es manté i es té en compte la mida de la llar."
Per això destaquen que a les societats llatinoamericanes, caracteritzades per tenir llars més grans i forts vincles familiars, es detecta més benestar relacionat amb el suport social i la cura de les persones, entre altres paràmetres, com és el cas de Costa Rica o Mèxic. Però també alerten que tot té un límit:
"La felicitat augmenta amb la mida de la llar fins a quatre persones, però per sobre d'això la felicitat disminueix."
També es destaca que "les persones que viuen soles són molt menys felices que les persones que conviuen amb altres".
Els joves se senten més sols
Aquesta tendència cap a la soledat s'ha fet més evident en els últims anys entre els joves menors de 30 anys. I això ha fet variar la posició d'alguns països on, sobretot després de la pandèmia, s'ha detectat entre els joves i les dones com baixava la percepció de felicitat.
El 2023, el 19%, una cinquena part, de joves adults de tot el món van informar que no podien comptar amb el suport social, un 39% més respecte al 2006. No obstant això, l'informe apunta que es tracta d'una percepció, i espera que com que "sovint subestimen la benevolència d'altres persones", aquest resultat potser és menys greu, sense treure importància als problemes i reptes que afronten els joves arreu del món.
L'informe defensa que el grau de confiança en la benvolença dels altres també té un profund impacte en la política de cada país, i ho relaciona amb les tendències populistes dels joves.
"El populisme es deu en gran part a la infelicitat. Però si els populistes són d'esquerra o de dreta depèn de la confiança. Les persones que confien en els altres es desvien a l'esquerra. Els que no, giren cap a la dreta."
Un paràmetre que també té a veure amb la percepció de corrupció que es demana als enquestats.
Els països emergents escalen posicions
Al món, els països més emergents són els que escalen posicions en el rànquing.
A Europa registren pujades importants Lituània (16) i Eslovènia (19). De fet, els països que més punts han guanyat a l'últim recompte són tots a l'Europa Central i la de l'Est: Sèrbia (31), Romania (35), Letònia (51), Bulgària (85) i Geòrgia (91).
Altres països del continent registren pitjors resultats. Espanya, per la seva banda, es queda al 38 i continua la tendència a la baixa que porta des del 2021, quan va ocupar el lloc 24. És significatiu el fet que l'estat espanyol se situï entre El Salvador (37) i Estònia (39).
D'altra banda, Alemanya, que l'any passat va baixar fins al 24, recupera dues posicions, seguida del Regne Unit (23), que ocupa la posició més baixa dels del 2017, Polònia (26), França (33), Itàlia (40), Malta (48) i Portugal (60).
A Sud-amèrica, Belize (25) té la millor posició i Nicaragua (47) és el que més puja. Destaquen també l'Uruguai (28), el Brasil (36), El Salvador (37), Panamà (41) i l'Argentina (42), mentre que Veneçuela baixa del lloc 79 al 82, a l'última posició del seu continent.
A l'Àfrica, els més beneficiats són Togo, que malgrat estar al lloc 127 ha escalat 20 posicions, i el Congo (100), i a l'Àsia destaquen sobretot la Xina (68), Mongòlia (77), les Filipines (57) i el Vietnam (46).
L'informe conclou també que la desigualtat de la felicitat dins dels països ha augmentat aproximadament una quarta part respecte a les dues últimes dècades, mentre que la desigualtat de felicitat entre països s'ha mantingut més o menys constant.
