Raquel Andrés: "Les xarxes socials ens roben la vida real" (i II)
Tenia curiositat per saber més d'una jove que amb 23 anys escriu un llibre molt documentat sobre internet. La seva veu és encara la d'una adolescent però argumenta bé el missatge que deixa. Raquel Andrés Durà no dubta quan alerta dels perills de les xarxes socials al seu darrer llibre, "Los ángeles no tienen Facebook". Diu que pertany a la generació Messenger però es nega a tenir perfil al Facebook, el Tuenti o el Twitter. Es queixa de que internet es carrega les converses presencials entre amics, elimina el concepte de privacitat i ens converteix en éssers passius que no lluitem per res.
(Continua de la part primera)
Al llibre esmentes que l'expert d'internet Enrique Dans treu ferro als perills de les xarxes per als joves i que, en la teva opinió, hem d'estar molt atents
Els mitjans de comunicació tenen molta culpa d'haver augmentat l'ego d'Enrique Dans. No dubto que aquest senyor parli amb molt coneixement de causa, però l'informe de Harvard que va presentar per demostrar que els temors de la xarxa no són reals... el poso en dubte. Un dels exemples que esmento és la història d'una jove que a través del Facebook va agregar joves de la seva edat que li demanaven fotos cada cop més lleugera de roba, fins a exigir-li fer-les amb sostenidors. En negar-s'hi, la van amenaçar d'explicar-lo a la família, a l'institut, etc. Això és real. Abans també hi havia els pederastes i els perills d'aquesta mena, però ara hi són amb més facilitat. Qui sigui pare n'ha de ser conscient.
L'activisme digital, és real?
Ja que qüestiones tant el paper de les xarxes socials, quin rol creus que hi han tingut les revoltes àrabs o el 15-M?
Les xarxes socials són només un canal. Als països àrabs es pot qüestionar molt el que han suposat perquè la penetració d'internet és molt baixa. És absurd pensar que abans de les xarxes socials no hi havia revolucions. El Maig del 68 què va ser, llavors? Hi ha tingut molt més pes Al-Jazzeera, per exemple. Reconec que han anat bé perquè des d'aquí sabem què ha passat allà. I amb el 15-M penso el mateix. L'ús de les xarxes aquí és més alt que als països àrabs, però el meu entorn familiar s'ha assabentat del 15-M pels mitjans, independentment del tractament que hi hagin donat.
Parlant dels mitjans, també ets crítica amb ells...
Sí, perquè ja no poden competir amb la rapidesa de la informació publicada a moltes mans, ho hem vist amb aquestes revoltes. S'han de dedicar a aprofundir en el contingut, que no ho estan fent. Només informen quan saben que hi ha un fet molt noticiable, però ara els fets són notícies quan molta gent els transmet. També m'amoïna l'ús del Twitter, que obliga a allargar les jornades laborals. Arribes a casa i continues tuitejant amb el teu perfil professional.
Tanques el llibre amb un missatge apocalíptic: "El càncer de la societat moderna és la passivitat". Què vols dir?
Que no podem fer la revolució asseguts al sofà de casa i clicant el botó "M'agrada" del Facebook. Cal que hi hagi una reciprocitat del que fas a internet amb el que passa al carrer. La vida és molt més que una pantalla. Les xarxes socials no són més que una forma de descentralitzar el poder, que tots estiguem agrupats en un mateix lloc.
Quin perill hi veus a això?
Si un dia explota aquesta eina, tanca o s'espatlla, què passa amb tot el que hi havia allà? D'altra banda, què passa amb la gent que s'ha quedat fora d'aquestes eines, la gent que decideix no ser-ne partícip? Se'ls margina? Les xarxes socials perpetuen l'"statu quo". El que jo dic és que no podem quedar-nos només davant de l'ordinador, hem de fer alguna cosa més.
Al llibre esmentes que l'expert d'internet Enrique Dans treu ferro als perills de les xarxes per als joves i que, en la teva opinió, hem d'estar molt atents
Els mitjans de comunicació tenen molta culpa d'haver augmentat l'ego d'Enrique Dans. No dubto que aquest senyor parli amb molt coneixement de causa, però l'informe de Harvard que va presentar per demostrar que els temors de la xarxa no són reals... el poso en dubte. Un dels exemples que esmento és la història d'una jove que a través del Facebook va agregar joves de la seva edat que li demanaven fotos cada cop més lleugera de roba, fins a exigir-li fer-les amb sostenidors. En negar-s'hi, la van amenaçar d'explicar-lo a la família, a l'institut, etc. Això és real. Abans també hi havia els pederastes i els perills d'aquesta mena, però ara hi són amb més facilitat. Qui sigui pare n'ha de ser conscient.
L'activisme digital, és real?
Ja que qüestiones tant el paper de les xarxes socials, quin rol creus que hi han tingut les revoltes àrabs o el 15-M?
Les xarxes socials són només un canal. Als països àrabs es pot qüestionar molt el que han suposat perquè la penetració d'internet és molt baixa. És absurd pensar que abans de les xarxes socials no hi havia revolucions. El Maig del 68 què va ser, llavors? Hi ha tingut molt més pes Al-Jazzeera, per exemple. Reconec que han anat bé perquè des d'aquí sabem què ha passat allà. I amb el 15-M penso el mateix. L'ús de les xarxes aquí és més alt que als països àrabs, però el meu entorn familiar s'ha assabentat del 15-M pels mitjans, independentment del tractament que hi hagin donat.
Parlant dels mitjans, també ets crítica amb ells...
Sí, perquè ja no poden competir amb la rapidesa de la informació publicada a moltes mans, ho hem vist amb aquestes revoltes. S'han de dedicar a aprofundir en el contingut, que no ho estan fent. Només informen quan saben que hi ha un fet molt noticiable, però ara els fets són notícies quan molta gent els transmet. També m'amoïna l'ús del Twitter, que obliga a allargar les jornades laborals. Arribes a casa i continues tuitejant amb el teu perfil professional.
Tanques el llibre amb un missatge apocalíptic: "El càncer de la societat moderna és la passivitat". Què vols dir?
Que no podem fer la revolució asseguts al sofà de casa i clicant el botó "M'agrada" del Facebook. Cal que hi hagi una reciprocitat del que fas a internet amb el que passa al carrer. La vida és molt més que una pantalla. Les xarxes socials no són més que una forma de descentralitzar el poder, que tots estiguem agrupats en un mateix lloc.
Quin perill hi veus a això?
Si un dia explota aquesta eina, tanca o s'espatlla, què passa amb tot el que hi havia allà? D'altra banda, què passa amb la gent que s'ha quedat fora d'aquestes eines, la gent que decideix no ser-ne partícip? Se'ls margina? Les xarxes socials perpetuen l'"statu quo". El que jo dic és que no podem quedar-nos només davant de l'ordinador, hem de fer alguna cosa més.
