Romeva: "No vaig marxar perquè el que hem fet és lícit, legítim i fins i tot legal"

"Em considero un pres polític". Aquestes han estat de les primeres paraules que l'exconseller d'Exteriors, Raül Romeva, ha pronunciat en el judici del procés, durant el qual ha defensat que no ha comès cap il·legalitat:

"No vaig marxar perquè el que hem fet és lícit, legítim i fins i tot legal."

Romeva ha manifestat que és "impossible" dir que van promoure una insurrecció popular: 

"Ho fèiem tot a so de bombo i platerets, amb llum i taquígrafs. Volíem dialogar, però sempre trobàvem cadires buides, telèfons penjats i portes tancades." 

El seu interrogatori ha començat a dos quarts de cinc de la tarda d'aquest dimarts, en la quarta sessió del judici, després de la declaració de l'exconseller de la Presidència de la Generalitat Jordi Turull. Romeva ha declarat en castellà, però deixant constància que no se li ha permès fer-ho en català amb traducció simultània.
 

"Em considero un pres polític"

Tal com va fer l'exvicepresident Oriol Junqueras, Romeva només ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde. Ho ha fet també sense cap paper damunt la taula i ha coincidit també a presentar-se, més enllà de la seva trajectòria professional, com un "pres polític":

"En aquests moments sóc diputat al Parlament de Catalunya suspès de les seves funcions per aquest tribunal. I avui fa un any, 365 dies, que estic a la presó i per tant em considero un pres polític."

Romeva s'ha definit com "demòcrata, republicà i europeista" i ha afegit, també seguint el fil de Junqueras, que "circumstancialment, 'estic' independentista". A més, s'ha reivindicat com a home de pau:

"He militat sempre en la convicció que la construcció de la pau és la millor de les eines possibles, justament, per construir comunitat. Ho he fet en l'àmbit privat, en el professional, en l'àmbit polític, i és una de les raons que m'han portat a defensar el que he defensat i defenso encara avui."

I ha aprofitat la intervenció per ressaltar la "paradoxa" que ell segui al banc dels acusats mentre Vox exerceix l'acusació:

"Quan dic que sóc demòcrata, republicà i europeista, ho dic perquè poso de manifest uns valors per sobre d'una circumstància temporal.

"I si em permeten, una paradoxa: els qui defensem avui aquests valors tan importants ens trobem en el banc dels acusats, i en canvi, els que amenacen de forma ostensible aquests valors de l'Europa dels drets i llibertats, s'asseuen avui a l'estrada entre les acusacions."

El dret a l'autodeterminació

L'exconseller ha dedicat bona part de la seva intervenció a defensar la legitimitat i legalitat del dret a l'autodeterminació. Ha remarcat que els tractats internacionals que ha signat Espanya inclouen el dret dels pobles a decidir el seu futur, i ha subratllat que Catalunya s'hi ha llançat després d'haver-ho "intentat tot abans":

"Entre els molts supòsits que han fet que en els últims anys s'exercís el dret a l'autodeterminació, n'hi ha un d'especialment significatiu, que és el que porta a defensar-lo en la mesura que s'ha intentat tot abans.

"Això funciona molt bé en el cas que ens ocupa, en el cas de Catalunya, perquè és un exemple clar d'haver intentat fer les coses d'una altra manera sense cap èxit, sense cap possibilitat d'avanç."

Romeva ha comentat que, sempre que ha concorregut a unes eleccions, el programa que defensava incloïa el dret a l'autodeterminació. Ha explicat que al món hi ha hagut 54 referèndums d'autodeterminació des del 1991, dels quals 26 s'han fet "sense el consentiment de l'Estat matriu".

Al seu parer, un referèndum encaixa en la Constitució espanyola:

"La Constitució espanyola en cap dels seus articles prohibeix explícitament exercir el dret a l'autodeterminació. És qüestió de voluntat política.

"Això és el principi democràtic tal com ho veiem. I no ho hem inventat nosaltres. Aquest principi emergeix d'uns col·legues seus, del Tribunal Suprem del Canadà, en una sentència de l'any 98, en relació amb el Quebec."

"No hi ha un sol tractat internacional, ni un sol tractat europeu, que prohibeixi explícitament el dret a l'autodeterminació." 

De federalista a independentista

L'exconseller ha relatat el seu viratge des del federalisme fins "pujar al vaixell de l'independentisme", arran de la sentència de l'Estatut, perquè considera que va "trencar el pacte constitucional del 78". Romeva ha descrit la sentència del Constitucional del 2010 com una "ruptura emocional":

"Les acusacions apunten un relat basat en uns fets, però obvien el més important, la qüestió central, que és com aquesta sentència del Constitucional va afectar en el més íntim de les emocions de molta gent.

"Si això no s'entén, és impossible comprendre per què avui hi ha 72 diputats i diputades al Parlament que defensen la independència, quan fa 5 o 10 o 15 anys eren només un grapat."

Romeva ha argumentat que sempre ha buscat el diàleg, però ha subratllat que "per arribar a acords, hem de parlar". I ha afegit que el diàleg ha de ser en el marc polític, i no en el judicial.

"Quan estem davant d'una situació de confrontació de legitimitats, el més sensat i democràtic és negociar. Però negociar en l'àmbit polític, no en una sala penal. Negociar políticament, entre actors polítics i trobar consensos i acords entre actors polítics."

"Manifestar-se no és alçar-se"

"Rotundament, no". D'aquesta manera ha contestat l'exconseller quan el seu advocat li ha preguntat si mai havia acceptat l'ús de la violència o la intimidació per aconseguir l'objectiu del dret a l'autodeterminació.

"Rotundament no. Mai, mai, hem fet cap incitació a la violència."

Romeva ha explicat que el 20S era a Madrid i, per tant, no va viure directament la concentració davant del Departament d'Economia, però l'ha defensat com una forma de protesta pacífica:

"Manifestar-no és alçar-se. De la mateixa manera que protestar no és un tumult. I que opinar no és un delicte, que jo sàpiga."

I ha considerat que és "perniciós" que se'ls acusi de rebel·lió quan "les úniques armes" han estat "les de la Guàrdia Civil":

"Mai per mètodes violents i molt menys utilitzant armes. Ho dic perquè és la definició que s'utilitza per acusar-nos de rebel·lió i d'alçament. Però és que les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil. Cap altra. Per tant, crec que és absolutament perniciós pretendre que hi hagi un alçament quan els fets demostren exactament el contrari."

També ha rebutjat les acusacions de malversació del departament que dirigia i s'ha preguntat com se'ls pot acusar per unes conferències:

"La majoria de les acusacions que se'ns fa, o per les quals se'ns imputa un mal ús dels recursos públics tenen a veure amb conferències, amb participació en debats, ponències, com la conferència que vam fer al Parlament Europeu.

"Com pot ser il·lícit fer un a conferència al Parlament Europeu?"

Crida a participar en l'1-O: "Era la nostra obligació"

L'exconseller d'Exteriors ha admès que el govern va cridar a participar al referèndum de l'1 d'octubre i ha justificat que era el que havien de fer i estaven decidits a respectar-ne el resultat, fos quin fos:

"Per descomptat. Era la nostra obligació, a la mobilització lliure i òbviament no partidista. (...) No només apel·lem a la participació, ens vam comprometre a respectar el resultat fos el que fos."

Romeva ha destacat que l'1-O va veure violència, però "mai per part de la ciutadania, sempre per part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat", i ha qualificat d'antidemocràtica l'actuació policial:

"Aquest comportament d'aquest dia no s'enquadra en absolut en el comportament del que hauríem d'entendre com una policia democràtica en un país democràtic."

L'extitular d'Exteriors ha manifestat que la declaració d'independència va servir per "reiterar" la necessitat d'una negociació política:

"Es va votar una resolució sobre la independència de Catalunya sobre la base del mandat emergit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i l'1 d'octubre de 2017. A partir d'aquí, reiterem un cop més la necessitat d'iniciar un procés de negociació per donar sortida a aquesta declaració, a aquest mandat polític."

Romeva ha acabat l'interrogatori demanant al Suprem que "torni la carpeta" de la qüestió catalana als polítics: 

"Havien de fer política i no en van fer i van passar a vostès, els tribunals, la decisió de respondre a una qüestió que els pertoca a ells. No assumeixin aquesta responsabilitat, retornin la carpeta al lloc d'on mai hauria d'haver sortit: la política." 

La declaració de l'exconseller d'Exteriors s'ha allargat una hora i mitja. Passades les sis de la tarda, el Suprem ha suspès la sessió fins aquest dimecres, quan està previst que declarin Josep Rull i Dolors Bassa.
 

La Fiscalia demana per a Romeva 16 anys de presó per rebel·lió i malversació de cabals públics, mentre que l'Advocacia de l'Estat vol per a ell 11 anys i 6 mesos de presó per sedició i malversació. Vox, que és l'acusació popular, li demana 74 anys de presó per rebel·lió, organització criminal i malversació.

Interactiu relacionat: Les claus del judici al procés independentista