Rebaixen a la meitat la petició de pena per als mossos que acompanyaven Puigdemont
El dia que el judici ha quedat vist per a sentència, la Fiscalia manté l'acusació d'encobriment, però rebaixa la petició de presó de tres anys a un i mig
Aquest dijous a l'Audiència Nacional ha quedat vist per a sentència el judici contra els mossos d'esquadra que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el 2018. La Fiscalia manté l'acusació pel delicte d'encobriment, però rebaixa la petició de pena a la meitat, de 3 anys a 1 i mig, que, en cas de ser condemnats, evitaria que entressin a la presó.
El fiscal, Emilio Miró, ha considerat que els agents acusats no haurien d'haver portat Puigdemont, que sabien que hi havia una euroordre i l'haurien d'haver detingut perquè també són policia judicial. Ha argumentat que el viatge va ser més llarg per esquivar la detenció de l'expresident.
"Comparant el trajecte d'anada i el de tornada no és normal, i hem d'inferir que la raó per la qual feien el viatge de tornada tan llarg era evitar algun filtre que pogués detectar la identitat d'aquesta persona buscada i evitar que fos detinguda."
L'advocat de la defensa, Cristóbal Limón, ha demanat l'absolució i ha insistit al jutge que la detenció de Puigdemont va ser una operació d'estat.
"Des del govern de Mariano Rajoy es va donar per fet que Alemanya compliria amb l'euroordre sense protestar. Era el pitjor país on se'l podia detenir, segons va dir una font de l'executiu. Fins i tot es va publicar que la decisió de fer la detenció a Alemanya i no a Dinamarca va ser per la seguretat que Merkel no fallaria a Rajoy. Va ser una operació d'estat. Puigdemont era i segueix sent l'enemic públic número 1."
Limón ha afegit que Puigdemont no és "ni un pròfug de la justícia ni un exiliat", sinó un ciutadà europeu que trasllada la residència a Bèlgica i que, des d'allà, es presenta a la justícia cada vegada que l'hi demanen.
De quatre cotxes, el més conegut
Els agents acusats, Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea, han fet ús del dret a l'última paraula només per dir que a Waterloo hi havia vehicles disponibles i que se'ls va dir expressament que agafessin el que era "conegut i localitzable", perquè no s'havien d'amagar de res.
En la primera sessió de dimarts, van declarar que no van pensar mai que estiguessin cometent cap acte il·lícit i que no van fer d'escorta, sinó que estaven de vacances. Van explicar que van arribar a Waterloo el 19 de març del 2018 per ajudar Puigdemont amb "el dia a dia" de la casa i el 23 de març els van dir -persones que no van identificar- que havien de fer un viatge amb cotxe per recollir l'expresident a Estocolm i tornar-lo a Brussel·les, on s'entregaria a la fiscalia belga.
