Rebrot de processionària en entorns urbans del Penedès i el Garraf: "Hi ha bosses arreu"

Veure processionària per terra o bé les típiques bosses blanques on fan el niu aquestes erugues penjant de la branca d'un pi és força habitual al nostre país. El que no és tan usual és que això passi en l'entorn urbà, entre cotxes i carrers asfaltats, i el que encara és més estrany és veure grans quantitats d'aquests insectes lluny dels boscos.

Aquest any, diverses poblacions del Penedès i el Garraf han constatat un rebrot de processionària destacat als carrers, cosa que ha fet saltar l'alarma. 

És el cas de Vilafranca del Penedès. La tardor de l'any passat van fer el tractament preventiu habitual per impedir que la processionària fos un problema per a la ciutat. Ara, pocs mesos després, s'han vist obligats a tornar a intervenir-hi.

Parlem amb la tècnica de Parcs i Jardins de la capital de l'Alt Penedès, Vera Mestre Soler:

"Ha estat molt bèstia. És com si s'hagués format una altra generació d'erugues. Els altres anys havies d'anar puntualment a algun lloc perquè el tractament no s'havia agafat prou bé, però enguany han sortit bosses per tot arreu."

El tractament preventiu que es fa habitualment a la tardor és amb productes químics, però el que estan aplicant ara, just abans de la primavera, és reactiu. Concretament, són una mena d'anelles que abracen el tronc de l'arbre. 

En aquesta època, les erugues surten dels nius que pengen de les branques dels pins i comencen a baixar tronc avall amb la intenció d'arribar a terra, formar la típica processó (d'aquí li ve el nom) per acabar trobant el lloc més adequat on enterrar-se. Passat un temps, cap a l'estiu, sortiran amb forma de papallona.

Amb aquestes anelles trampa, però, queden atrapades a mig camí, abans d'arribar a terra i quan encara tenen forma d'erugues.

A banda, els operaris també s'enfilen amb grues fins a aconseguir arribar als nius i enretirar-los manualment. 

Tot plegat, un maldecap als municipis amb més afectació, sobretot pel risc que suposa d'urticàries o bé de reaccions al·lèrgiques a conseqüència del contacte amb persones o animals domèstics. En nuclis urbans, amb molta més densitat de població, és un problema, en particular en zones sensibles com parcs infantils o bé escoles.

Què està passant amb les erugues?

A Catalunya, els últims anys, la presència de la processionària ha anat a la baixa. L'hivern de l'any passat la intervenció, principalment amb mitjans aeris a les zones boscoses, va quedar per sota de les 100.000 hectàrees a tot el país, lluny de les més de 150.000 hectàrees del 2017. Ara bé, què passa al Penedès i al Garraf, on s'estan veient en nuclis urbans de forma tan destacada? Parlem amb dues persones expertes perquè ens aclareixin dubtes.

En Jonàs Oliva és professor de la UdL i investigador del Centre Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Ens explica que bona part de les causes s'han d'anar a buscar en el canvi climàtic perquè "està desorganitzant aquests organismes i fa que alterin el seu cicle reproductiu habitual. És molt més difícil de predir i controlar."

En aquest sentit, amb situacions com les que viuen diverses poblacions del Penedès i el Garraf, a banda dels investigadors, les administracions també hi tenen el focus posat per esbrinar si es tracta d'un fet anecdòtic o bé cal començar a considerar un segon tractament anual de forma habitual. 

Des del Departament d'Agricultura, Jorge Heras, expert en sanitat forestal, avisa que "s'estan allargant els terminis de la processionària". I això, en zones amb un clima molt concret, com el del Penedès i el Garraf, on aquest any es dona el cas que ni ha fet molt fred ni tampoc ha fet molta calor, pot acabar provocant que hi hagi "erugues en diferents estadis" i es puguin arribar a duplicar o triplicar les generacions d'erugues en un mateix any.