Reclamen més regulació per l'esclat de supermercats 24 hores als carrers més cars de Barcelona

El que havia estat la seu del Departament d'Economia de la Generalitat avui és un supermercat 24 hores precintat que estan buidant. La Casa Heribert de Barcelona, un immoble modernista catalogat com a Bé d'Interès Local situat a la rambla de Catalunya, es va convertir en un establiment d'alimentació que operava --fins fa unes setmanes-- sense llicència d'obres ni tampoc d'activitats. 

Uns metres més enllà, al carrer Pelai, un dels més transitats del centre de la ciutat, l'Ajuntament també acaba d'expedientar un altre comerç d'aquest tipus per incomplir tres normatives. Aquestes situacions han contribuït a posar els supermercats 24 hores sota el focus polític i mediàtic a Barcelona, en un moment en què s'estan estenent als carrers més cars i cèntrics de la ciutat. A l'Eixample ja se'n compten a desenes. 

L'Ajuntament no en té un cens exacte, però a tota la ciutat, entre el 2020 i el 2024 s'han donat gairebé 700 llicències de supermercats de fins a 300 metres quadrats, els que per normativa poden obrir les 24 hores del dia. Segons Jaume Artigues, president de l'Associació de Veïns de la Dreta de l'Eixample, s'hauria d'haver regulat millor des del Pla d'Usos del districte:

"És un dels problemes que tenim perquè és molt feble i amb sancions molt baixes." 

Els veïns de la zona tampoc veuen de bon ull la proliferació d'aquests establiments 24 hores, els quals, diuen, "estan només enfocats al turisme, amb preus abusius i, a més, perjudiquen el comerç de proximitat", explica Roser Batalla:

"Jo no hi entro per principis, és un desastre. Cada vegada n'hi ha més i els petits ‘colmados' que dèiem abans, de tota la vida, no en queden al centre de Barcelona."

"Quan fa sis anys vaig començar a treballar aquí, a la rambla de Catalunya, només n'hi havia un, però ara n'hi ha molts més", destaca Sabrina Martín, que com Yolanda García es pregunta "què estan pagant, com ho fan? És que no ho entenc, es toquen l'un amb l'altre."

Liberalització horària

Un element que ha afavorit l'esclat de supermercats 24 hores ha estat la liberalització horària. Un article de la llei catalana de comerç limitava que només poguessin obrir 24 hores els supermercats de fins a 150 metres quadrats.

L'Estat, però, ho va recórrer per invasió de competències, i el Tribunal Constitucional li va donar la raó l'any 2022. Ara se segueix el topall estatal, que actualment és de 300 metres quadrats, i això, és clar, ha obert la porta a més establiments. 

A l'Ajuntament li preocupa aquest fenomen

Davant l'expansió dels establiments d'alimentació 24 hores, el govern municipal estudia què pot fer per preservar la diversitat comercial a la ciutat i reforçarà les inspeccions, mentre l'oposició reclama més mesures pel que considera, diu, "un fenomen descontrolat". 

El grup municipal d'Esquerra Republicana va incloure, aquest dimarts, un prec a la comissió d'Ecologisme i Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona sobre aquesta qüestió.

La regidora Eva Baró va demanar "que es posin els recursos humans i normatius necessaris pel que fa a la gestió i atorgament de les llicències" a aquests establiments, els quals, assegura, estan "abocats a donar servei als passavolants i turistes, en detriment del comerç de barri que feia xarxa i ajudava en la cohesió social i veïnal".

"Són negocis sense ànima que afloren i proliferen com bolets sense saber com han pogut obrir, sota quina llicència ni com ho han aconseguit. Calen més recursos, més contundència i més inspeccions."

La primera Tinenta d'Alcaldia i responsable de l'Àrea d'Urbanisme, Laia Bonet, va recordar que aquests comerços "ja estan regulats per diverses normatives i, tot i que sempre són millorables, el cert és que no partim de zero: hi ha eines damunt la taula i el marc regulador que tenim és favorable al control d'aquesta realitat".

Bonet va admetre que "comparteixen la preocupació per la proliferació d'aquests establiments", alhora que va defensar que "estan fent la feina per controlar aquest fenomen" i que ja treballen en una estratègia que incorpora més accions per garantir el compliment de la normativa. 

En un any, gairebé 400 expedients de correcció de deficiències subsanables

Els mecanismes de control són els mateixos per qualsevol tipus de negoci. Els diferents òrgans d'inspecció de l'Ajuntament s'encarreguen de realitzar inspeccions als locals que són denunciats per veïns o que s'incorporen a algun pla d'inspecció d'ofici.

Si l'activitat incompleix la normativa, i en funció de la gravetat de l'incompliment, es procedeix a incoar el corresponent expedient disciplinari que genera ordres d'adequació o ordres de cessament, i sancions.

En aquest sentit, a nivell de ciutat, en els darrers cinc anys s'han incoat 43 expedients sancionadors i 197 ordres d'adequació i/o cessament, de les quals 56 són al districte de l'Eixample.

A banda, entre l'últim trimestre del 2023 i avui, s'han inspeccionat 79 locals de comerç alimentari 24 hores, que han donat lloc a la tramitació de 241 expedients de correcció de deficiències subsanables a la llicència d'activitats, 2 infraccions d'ocupació indeguda a l'espai públic, 55 infraccions de gestió de residus, 62 de la normativa de Salut Pública, 51 de temes relacionats amb Hisenda i 34 relacionats amb la normativa de contractació de treballadors.