Reclamen que les monges clarisses continuïn a Pedralbes: "No les traslladen, les desallotgen"

Si res no canvia, el 15 de febrer les germanes Immaculada, Pilar i Isaura --de 90, 73 i 66 anys-- hauran de fer la maleta per deixar per sempre el monestir de Pedralbes i mudar-se al que les clarisses tenen a Vilobí d'Onyar, al costat de Girona.

Tot apunta que la decisió s'ha pres perquè no compleixen la norma que diu que es necessiten almenys 5 monges per garantir l'activitat monàstica. Un argument, però, que alguns posen en dubte.

Aquest dimecres, més d'un centenar de persones --entre veïns i fidels-- s'han concentrat silenciosa i pacíficament a les portes del monestir barceloní per defensar la continuïtat de les religioses, entre crítiques a la responsable de zona de les clarisses, sor Clara.

Enmig d'una protesta amb espelmes, els assistents també han desplegat dues pancartes de suport a les religioses i han cantat algunes cançons.

Cap explicació oficial

Sarai Roman, portaveu del grup de veïns i entitats de Sarrià que han organitzat la concentració, explica que es van posar en contacte amb la responsable d'aquest orde religiós, sor Clara, que és qui hauria pres la decisió, per demanar-li pels motius. La resposta, però, va ser que "no pensaven donar explicacions".

Roman afegeix que tampoc no acaben de veure clar que el motiu del trasllat sigui que falten monges. Recorda que fins fa poc eren 5, el mínim requerit, però la mort de dues religioses entre maig i agost de l'any passat va fer caure el nombre fins a les 3 que hi ha actualment.

Quan això va passar, dues clarisses que eren a Badalona es van mostrar disposades a traslladar-se a Pedralbes per tornar a ser 5, però "no se sap per què no van arribar mai".

"Elles no poden protestar, nosaltres sí"

La portaveu del grup veïnal en defensa de les clarisses assegura que cap de les tres monges que queden volen marxar. "No les traslladen, les desallotgen", es queixa.

De fet, una d'elles, sor Immaculada, deia això fa uns dies a "El matí de Catalunya Ràdio":

"Tens la sensació que això serà per tota la vida i ara ens trobem que hem de tancar una etapa i ja veurem com serà l'altra. Una de les germanes fa 50 anys que està aquí i se li fa una muntanya haver de marxar."

Sarai Roman afegeix que aquesta mateixa religiosa, de 90 anys, li va dir "que no entenia per què no la deixaven morir a Pedralbes", alhora que demanava que, arribat el moment, les seves cendres es dipositin al monestir que ha estat casa seva. Roman fa una crida a la mobilització:

"Elles tenen ordre d'obediència, elles no poden protestar, però nosaltres sí!... Que marxin i tothom a callar? No som a l'edat mitjana, quan l'Església prenia decisions unilaterals."

Sarai Roman també recorda a l'orde de Santa Clara que a tot l'Estat hi ha 200 clarisses, de manera que creu que no seria difícil convèncer-ne dues per traslladar-les a Pedralbes.

Molt més que mató i els ous dels nuvis

Què mou aquest grup de veïns i entitats a defensar la continuïtat de les clarisses? Sarai Roman diu que ho fan, entre altres coses, per posar en valor la feina d'aquestes dones durant els 700 anys de presència al monestir, temps durant el qual "han custodiat i preservat el patrimoni artístic d'aquest lloc".

Saray Roman reivindica que les clarisses de Pedralbes són molt més que les monges que fan mató i reben cistelles d'ous dels nuvis que els demanen que resin perquè no plogui el dia del seu casament.

Són, diu, dones cultes que organitzen exposicions, xerrades i tota mena d'actes dins dels murs del monestir. Afegeix que tampoc volen que marxin perquè són història de la ciutat, i "ja s'estan perdent massa coses a Barcelona".

A banda de la concentració d'aquest dimecres, també s'ha obert una recollida de firmes a través de la plataforma Change.org que ja suma unes 1.200 signatures.

Què hi diu l'Ajuntament de Barcelona?

Quan es va saber que les clarisses marxaven, l'alcalde Jaume Collboni va dir que era "una mala notícia per a Barcelona". Tot i això, es va comprometre a mantenir la tradició de Santa Eulàlia, dia en què una representació del consistori visita el monestir:

"Perquè és una tradició centenària i hi ha un lligam històric que forma part de la tradició, i les bones tradicions s'han de mantenir perquè formen part de la nostra identitat com a ciutat."

L'Ajuntament de Barcelona fa 700 anys que manté lligams amb el monestir de Pedralbes. Tot va començar l'any 1357, quan la reina Elisenda de Montcada va sol·licitar al Consell de Cent barceloní que posés sota la seva especial protecció l'edifici monàstic i la seva comunitat.

Tot i que l'Ajuntament de Barcelona "lamenta profundament que les monges clarisses hagin de deixar el Monestir de Pedralbes", des del consistori també subratllen que respecten plenament l'autonomia i les decisions d'aquesta comunitat religiosa i agraeixen a les monges la seva dedicació i servei al llarg de tots aquests anys. I és que aquest pròxim 12 de febrer pot ser l'últim en què les clarisses reben l'alcalde de la ciutat.

Què es farà a la residència de les clarisses?

Oficialment, ningú ha donat cap explicació de l'ús que es donarà a les dependències que ara ocupen les tres monges clarisses que queden al monestir de Pedralbes.

Des de la plataforma en defensa de la continuïtat de les monges expliquen que s'estan fent moltes especulacions, però afegeixen que no tenen cap mena d'informació confirmada.

Actualment, el monestir --gestionat des del 2014 per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)-- es pot visitar. Fa tot just 3 anys, durant el mandat d'Ada Colau, l'ajuntament i el monestir van renovar el seu marc de col·laboració. Es va crear el Fons Especial del Reial Monestir de Pedralbes per a la conservació, restauració i exhibició del seu patrimoni. 

A l'acord, signat el febrer de 2022 i amb una vigència de 75 anys, es garantia la compatibilitat entre l'activitat cultural i la vida monàstica de les monges clarisses. Aquesta part de l'acord pot acabar, molt aviat, en paper mullat.