Recollida porta a porta, un model de reciclatge necessari pels experts que espanta els polítics

El novembre del 2022, Manlleu va estrenar la recollida porta a porta a tot el municipi. Per unanimitat, el ple va votar a favor d'aquest sistema, en què els veïns treuen, en dies establerts, cada fracció de residus a la porta de casa. Els havien concedit una subvenció per posar en marxa el porta a porta. Però no és gaire habitual implantar aquest model, gairebé sempre acompanyat de controvèrsia, pocs mesos abans de les eleccions.

"En pocs mesos hem passat del 65 al gairebé 85% de recollida selectiva. Els residus són una gran font de generació de contaminació i no tenia sentit que ens féssim enrere amb un projecte que feia temps que treballàvem", defensa Maite Anglada, regidora de Medi Ambient de Manlleu.

La recollida de residus i els problemes de neteja que sovint ocasiona són qüestió de debat a les campanyes electorals per a les municipals. Però el cert és que el reciclatge continua sent un repte pendent en molts pobles i ciutats.
 

Un canvi necessari de model

De fet, a Catalunya el reciclatge fa anys que està estancat. L'any 2021, al 47%. És a dir, només un de cada dos residus que es generen s'acaben reciclant, incomplint des de fa anys amb els objectius que marca la Unió Europea i dels quals encara som molt lluny. El 2020 caldria haver assolit el 50% de reciclatge. I el 2025 s'hauria d'arribar al 55%. Però els objectius encara van més enllà: un 60% el 2030 i un 65% el 2035.

L'única manera d'assolir aquestes xifres passa, irremeiablement, per "canviar el model" de contenidors d'escombraries oberts que predomina ara mateix a Catalunya i optar "per sistemes de recollida selectiva individualitzats", com els contenidors intel·ligents o el porta a porta, tal com apunta l'ambientòloga i experta en gestió de residus Gemma Nohales.

La clau d'aquests sistemes, diu, és que "permeten identificar l'usuari, és a dir, que no hi hagi anonimat, i que ajuden a corresponsabilitzar", de manera que les administracions saben el nombre i el tipus d'aportació de residus que fa cada usuari, i això permet introduir bonificacions per a qui recicla millor. A tot arreu on s'ha implantat el reciclatge ha crescut.

Un municipi, un model

A hores d'ara, més de 300 municipis tenen un sistema de recollida porta a porta, però representen, només, l'11% de la població, perquè la gran majoria són pobles petits. Recentment, s'hi han incorporat ciutats com Ripollet, amb gairebé 40.000 habitants, però les grans ciutats encara són una minoria.

"Per aquest canvi de model hi hauran de passar tots els municipis, perquè, si no, no assolirem els objectius", destaca Nohales.

Per aconseguir superar els obstacles d'implantar models com el porta a porta a grans ciutats, els experts recomanen adaptar el sistema: "Tots els ajuntaments diuen que el seu municipi és diferent, però no és cert; cada municipi té les seves característiques, però en tots els casos és possible i moltes ciutats ho han fet", explica l'ambientòloga.

Explica que el que cal és plantejar un model adequat a cada ciutat o dissenyar solucions per als edificis més grans i, per tant, amb més veïns. A Manlleu, per exemple, als blocs de més de 15 habitatges disposen d'un contenidor comunitari per a l'orgànica, que només es pot obrir amb un clauer. Una mesura per facilitar la recollida i no col·lapsar els carrers estrets amb els cubells de residus.

En aquesta ciutat osonenca també s'ha decidit, per exemple, mantenir els contenidors de vidre al carrer, mentre que la resta han desaparegut de la ciutat.

El desgast polític, un fre per avançar

La por dels ajuntaments a pagar un alt cost polític per implantar el porta a porta ha fet fer marxa enrere a alguns municipis que s'estaven plantejant canviar de model, però que finalment ho han aturat. I és que, inicialment, és un sistema que pot aixecar controvèrsia perquè suposa un gran canvi d'hàbits per als ciutadans.

Es va veure, per exemple, al barri de Sant Andreu de Barcelona. Les protestes d'una part dels veïns contra el porta a porta van aconseguir aturar el desplegament d'aquest sistema per tots els carrers on estava previst i ha quedat reduït a una petita zona. I això que la intenció inicial de l'Ajuntament era fer arribar el porta a porta als barris de Sant Andreu, Sant Antoni i Horta el mateix 2021.

Amb una "crisi climàtica i energètica", Nohales veu "una urgència" canviar els models de recollida selectiva. De fet, explica el contrast entre les controvèrsies que genera aquí i el reclam que suposa en altres parts del món: "En molts països els partits polítics ho porten al programa electoral com una mesura positiva; és una qüestió de cultura política i de valentia", destaca.
 

Un model, a la llarga, més barat

Però si alcaldes i alcaldesses no en tenen prou amb l'emergència climàtica per actuar, els experts asseguren que hi ha també arguments econòmics per implantar el porta a porta.

I és que per cada tona de residus que no es recicla i s'envia a l'abocador o a la incineradora cal pagar un cànon, que s'encareix any rere any. És a dir, que el cost de no reciclar és cada cop més elevat per als ajuntaments, malgrat que el porta a porta és un sistema més car de desplegar que els contenidors tradicionals.

Però, a més, l'Agència Catalana de Residus retorna una part del cànon si es recicla molt. "Com més residus selectius tinguis, menys pagaràs de cànon i més retorn del cànon tindràs per la recollida selectiva que has fet", resumeix Nohales.

I hi ha també beneficis per als usuaris. A Sant Andreu, s'ha retallat un 20% la taxa de recollida de residus per a aquells que facin un mínim de 40 aportacions anuals d'orgànica, i encara poden obtenir una altra bonificació del 14% si fan servir el punt verd 15 o més vegades a l'any.

A Manlleu, la part fixa de la tarifa és de 142 euros, però els que van almenys 4 cops a la deixalleria tenen un descompte de 10 euros. I pel que fa a la part variable, penalitza qui no recicla de forma correcta.

Els contenidors intel·ligents: una recollida amb menys qualitat?

El porta a porta no només permet augmentar el reciclatge, sinó també controlar que no es barregen residus a les bosses. I això ajuda a assegurar-ne la qualitat. És a dir, que no hi ha materials "impropis" que embrutin els envasos, per exemple, i dificultin el reciclatge.

Aquest control no és tan senzill amb altres sistemes individualitzats, com els contenidors intel·ligents, que s'obren amb una targeta, però que no permeten una supervisió tan exhaustiva del que s'hi aboca.

"És un model més incipient. Sembla que els resultats són bons, tot i que no arriba als nivells del porta a porta. N'hem de veure encara el recorregut", opina l'experta en gestió de residus.

El de contenidors intel·ligents és el model triat per grans ciutats com Cornellà de Llobregat. L'objectiu és revertir les minses xifres de reciclatge, que amb prou feines arriba al 30 %.

De moment s'han instal·lat 1.500 nous contenidors, però es poden obrir només prement un botó, sense necessitat d'identificar-se amb una targeta. Aquest canvi, el més rellevant, no arribarà fins a l'últim trimestre d'aquest any, ja després de les eleccions.

Amb el nou model de contenidors ja instal·lat, que implica prémer un botó i un pedal per obrir-lo, una part dels veïns de Cornellà abandona les escombraries al carrer en lloc de dipositar-les dins dels cubells. Per això l'Ajuntament ha elevat les sancions fins als 850 euros per aquests casos. Perquè una part fonamental de l'èxit dels nous sistemes de recollida selectiva és, també, el civisme.