Recollir ferralla, un recurs precari de supervivència temporal per alguns nouvinguts

Les persones migrades s'incorporen a una gran varietat d'activitats econòmiques a Catalunya i una de les més recurrents és el reciclatge. Per als que acaben d'arribar, recollir ferralla és un recurs de supervivència temporal.

Altres de més instal·lats comercialitzen roba, sabates, mobles i electrodomèstics usats. També en l'aprofitament d'aliments descartats pel mercat hi trobem la implicació de persones migrades.

El programa "Valor afegit" ha visitat tres experiències de migrants recicladors.

Recollida de ferralla

En Mussa So té dinou anys i fa vuit mesos que va arribar del Senegal. La majoria dels que es dediquen a recollir ferralla pel carrer són joves com ell i també venen del Senegal. És una ocupació que consideren provisional, fins que arribin a legalitzar la seva situació a Espanya, que pot arribar al cap d'uns anys.

"La ferralla és una feina molt dura i es guanyen pocs diners. No m'agrada, però quan tingui papers buscaré una altra feina."

Federico Demaria és professor d'economia a la Universitat de Barcelona i ha estudiat el fenomen. Calcula que, a Barcelona, hi ha unes 3.000 persones que són "recicladors informals", un col·lectiu que considera que té "altíssima vulnerabilitat social":

"La gran majoria són immigrants del nord d'Àfrica i que han arribat fa menys de dos anys a Espanya. Es dediquen a la ferralla com a activitat principal, treballen deu hores al dia, seixanta a la setmana. En recullen uns 100 quilos al dia i guanyen, de mitjana, uns vint euros al dia. És a dir, no arriben a 500 euros al mes."

Un reciclador recull uns cent vint quilos de ferralla al dia, entre la qual predomina el ferro i, a molta distància, l'alumini, els cables i altres metalls. El ferro és el material de menor preu, va a 19 cèntims el quilo, mentre que el coure és el més valuós, a 5,6 euros.  

Entre tots els recicladors de Barcelona recullen més de 100.000 tones cada any, però molts no aconsegueixen sortir de la marginalitat.

Mehmet Matsut és un d'aquests casos. "Tinc 58 anys, he nascut a Bulgària i soc d'origen turc", ens explica, "ara visc als carrers de Barcelona, el novembre farà sis anys que vaig arribar".

Federico Demaria apunta que la solució per a la mala situació d'aquest col·lectiu ha de venir de diverses parts. Per una banda, apunta a les ferralleries, que considera que podrien pagar preus més elevats pels materials que els hi compren. També creu que els mateixos productors de metalls s'haurien de fer responsables i, per últim, també parla de les autoritats públiques, com l'Ajuntament de Barcelona i les deixalleries, o la mateixa ciutadania:

"Si milloréssim aquest sistema i el convertíssim en un sistema a domicili, on ells vinguessin a casa per agafar allò que tu no necessites i que et costa portar a la deixalleria, com a ciutadans els podríem pagar alguna cosa pel servei que ens donen."  

La Unió de les segones oportunitats

La Yolanda Apoli és la gerent de la Unió de les Segones Oportunitats, una associació de persones migrades que treballen en el reciclatge de roba, mobles i coses de la llar.

Tenen dues botigues a Badalona, on els arriben productes usats d'entitats i particulars que en fan donació a l'associació. Les persones que hi compren ho fan, sobretot, pels preus baixos, però la Yolanda Apoli en destaca la lluita contra el malbaratament alimentari:

"Jo soc una dona africana i tinc molt clar des que era petita la importància de la comunitat i el reciclatge. Som una unió de segones oportunitats de persones migrades, vulnerabilitzades. Ara hi ha persones de tot el món amb qui treballem en reciclatge tèxtil, mobiliari i lluitem contra el malbaratament alimentari."

Les persones migrades acabades d'arribar venen amb uns valors contraris al consumisme de les societats occidentals. Tenen mentalitat d'aprofitament dels recursos que neix de la necessitat econòmica, però que en aquesta associació es vol connectar amb un estil de vida sostenible i el respecte al medi ambient que guanyen terreny als països rics.  

Amadou Ba és un jove senegalès que treballa amb l'associació. Va arribar en pastera fa un any  i ara treballa a la Unió de les Segones Oportunitats venent-hi coses de segona mà, com ara roba, sabates, televisors o llums.

Un cas similar és el de l'Adam Mandong, que també és senegalès. Ell ajuda cosint la roba que ho necessita. "Jo sé cosir perquè el meu pare i la meva mare van treballar cosint molts anys", narra. La feina de costura de l'Adam serveix per recuperar peces que tenen algun defecte, però també per donar-los un altre aire incorporant-hi teles africanes i construir així un discurs intercultural.

La reparació és una activitat constant en aquests locals i es complementa amb tallers de creativitat amb la costura, amb altres de català i castellà i, fins i tot, de foment de l'autoestima, com ara el ioga. Un valor que destaca la Yolanda Apoli:

"Vam començar com una associació de dones migrades, vam incloure-hi també persones autòctones per totes les seves habilitats i també per les seves vulnerabilitats. Ara estem en procés de convertir-nos en cooperativa, hi ha quatre persones treballant i som cada vegada més sostenibles."

Migrants que reciclen aliments

Al magatzem d'Es Imperfect hi arriben pomes massa petites i amb taques a la pell que les exclouen de la gran distribució que va als mercats i supermercats del país. El mateix passa amb les albergínies gegants o amb defectes a la pell. Pomes, albergínies o carabasses passen a l'obrador per ser transformades.

Les persones que treballen aquí són socialment vulnerables per diferents motius i la majoria són d'origen migrant. L'empresa funciona sota l'empara de la Fundació Espigoladors, que també es dedica a recuperar aliments del camp que els pagesos no poden vendre al mercat per la seva aparença. Però un cop transformats, ningú pot percebre cap diferència amb els del supermercat.

Marta Carreras és la cap de l'obrador. Valora el procés de transformació de l'empresa que va començar el 2018 com a Fundació Espigoladors i el 2021 es va convertir en una empresa d'inserció laboral:

"El que fem és donar feina a persones vulnerables, d'exclusió social. Vam començar amb 5 o 6 persones i ara ja en som 25."

Moltes de les persones migrants que hi ha a Imperfect Food venen de zones rurals del Marroc. D'allà porten el coneixement i les pràctiques d'aprofitament de fruita, verdura o plantes aromàtiques. Aquella manera de fer artesanal i familiar encaixa molt bé amb l'objectiu de la petita cadena de producció d'envasats de l'empresa.

Ehsan Ben Alelu és una altra de les treballadores i evoca el seu passat al Marroc, on ja feia pràctiques de preparació d'aliments.

"La meva mare i la meva àvia feien conserva de codony, de llimones i aigua de tarongina. La meva família cada any recull les flors de la tarongina i en fan un elixir per fer dolços. A la nostra família fem moltes coses a casa."  

Imperfect Food ha transformat més de mig milió de quilos d'aliments en la seva lluita contra el malbaratament de menjar. Les persones migrants participen en aquest procés aportant-hi la feina i els coneixements que van adquirir al seu país d'origen.