Què s'ensenya a classe de filosofia?
Classe de filosofia de quart d'ESO en un institut (Sara Cañete / Catalunya Ràdio)

Recomanen que els alumnes no obtinguin automàticament el C1 de català en acabar l'ESO

El Consell Lingüístic Assessor també creu que s'ha d'avaluar el nivell de català de mestres i professors quan comencen a treballar

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El Consell Lingüístic Assessor del Departament d'Educació, el CLA, proposa que els alumnes de 4t d'ESO no obtinguin automàticament el nivell C1 de català, com passa ara.

La proposta contempla que els instituts "ofereixin la possibilitat" d'obtenir-lo "mitjançant una prova específica" en l'últim curs de l'ESO.

És la més destacada de les propostes que ha lliurat el CLA aquest dimecres al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que va fer-li l'encàrrec fa tres mesos.

L'objectiu de les propostes és "aturar i revertir el procés de minorització del català":

"Des dels centres educatius s'ha constatat un nombre creixent d'estudiants que acaben l'ensenyament obligatori sense tenir unes competències lingüístiques suficients en català."

En total el CLA ha fet 50 propostes agrupades en 6 àmbits temàtics: general, professors i mestres, projecte lingüístic, avaluació, entorn, xarxes i plataformes, i acollida.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i la presidenta del CLA, Carme Junyent, aquest dimecres en la presentació de les 50 propostes

Avaluar el català del professorat

Una altra de les propostes destacades és la necessitat d'incorporar "l'avaluació de la competència lingüística oral i escrita dels docents" quan s'incorporen al sistema educatiu.

En aquest sentit, Educació ja va avançar el gener que el 2024 exigiria als nous mestres i professors que acreditin el nivell C2 de català, requisit que ara mateix només és un mèrit.

Altres propostes són la noció que "l'actuació dels centres educatius ha de tenir un caràcter compensatori" pel que fa al coneixement i l'ús del català, i també de l'aranès a la Vall d'Aran.

També que es rebutgi en el futur "la separació en centres o grups per raó de la llengua inicial" de l'alumnat, i s'aposta perquè "el model de conjunció lingüística" sigui "l'eina principal" per garantir les competències en català i castellà al final de l'etapa obligatòria.

Pla general d'una classe de quart d'ESO de l'Institut Dertosa, a Tortosa, durant les proves de nivell. Imatge del 13 de febrer de 2019. (horitzontal)
Classe de quart d'ESO de l'Institut Dertosa, a Tortosa, durant unes proves de nivell, el febrer de 2019 (ACN)

La llengua no pot ser "una tria personal" del professor

Pel que fa als mestres, proposa que la llengua que fan servir mestres i professors no sigui en cap cas "una tria personal" d'aquests, i que Educació treballi per millorar la seva competència lingüística.

També es proposa que el departament defineixi "un marc comú de referència per a la revisió i creació dels Projectes Lingüístics de Centre" els PLC, que han de formar part dels Projectes Educatius de Centre.

En aquest sentit, es proposa que els PLC puguin preveure "l'ús del castellà com a llengua d'aprenentatge" i també d'altres llengües com a "llengües auxiliars d'aprenentatge".

En el preàmbul de les propostes, el CLA assegura que "són necessàries mesures àmplies" per aconseguir que el català sigui "la llengua de confluència" a Catalunya:

"Cal una actuació coordinada de les administracions i de la societat civil en què l'educació en general, especialment en l'àmbit escolar, ha de jugar-hi un paper cabdal."

Un organisme col·legiat per "impulsar la llengua catalana"

La Generalitat va crear el CLA el març amb l'encàrrec de definir "les estratègies necessàries per impulsar la llengua catalana (i occitana, on s'escaigui) als centres educatius".

Presidit per la lingüista de la UB Carme Junyent, el formen 13 experts dels àmbits educatiu, lingüístic, del dret i de la divulgació.

 

ARXIVAT A:
Educació Català
Anar al contingut