Reconvertir les vinyes de raïm negre, una opció al Penedès i la Terra Alta pels baixos preus

Alguns pagesos del Penedès i de la Terra Alta, entre altres denominacions d'origen catalanes, han començat la reconversió d'algunes de les seves vinyes.

Ara fa uns trenta anys, els principals cellers catalans van incentivar els viticultors a plantar varietats de raïm negre. Molts van fer estudis del sòl de les seves finques per saber si eren aptes perquè hi arrelessin l'ull de llebre, el merlot, el cabernet sauvignon o l'aleshores més desconeguda syrah.

Els que van aprovar aquest examen es van decidir a renovar algunes plantacions fins aleshores dominades per les tres varietats blanques emprades per fer cava: xarel·lo, parellada i macabeu. Hi havia una raó de pes: el raïm blanc es pagava poc i el negre gairebé triplicava el preu.

"No, el meu pare no es va equivocar plantant negre. Durant molts anys li va anar molt bé", afirma Nil Font, un jove viticultor del Penedès. Aquests dies el Nil ha començat a arrencar els ceps d'ull de llebre de les seves vinyes de Torrelavit.

El preu de l'ull de llebre o el merlot està ensorrat. I no és cosa d'aquesta última verema.

"Fa cinc o sis anys que perdem diners i, al final, t'has de plantejar què fas."

I rebla el clau: "Si tinguéssim plantada alguna varietat blanca, tindríem algun benefici." Per això s'està rumiant replantar xarel·lo, molt valorat al Penedès.

Els preus han caigut perquè a La Rioja i a la Ribera de Duero hi ha excedent de vi negre i això ha acabat d'ensorrar els preus. I la sequera dels últims tres anys també ha fet caure la producció i, per tant, els diners que guanyen els pagesos.  

Tot plegat en un context general de consum de vi a la baixa. A més, els consumidors, especialment els més joves, tenen preferència per vins frescos i de baixa graduació, entre altres qualitats, que no troben en les ampolles de vi negre.

Reconversió a la Terra Alta

A la Terra Alta, la reconversió d'algunes vinyes cap al raïm blanc ja fa uns cinc anys que està en marxa. Canvien la garnatxa negra per la blanca i també planten parellada, macabeu o moscatell: es cullen més aviat i això limita el mal temps i les plagues que pot comportar.

I posats a canviar, de passada també reivindiquen que es pagui més car el raïm. "La garnatxa blanca està a preus de fa 20 anys" exclama Marc Paladella, responsable del sector de la vinya i el vi d'Unió de Pagesos a la Terra Alta. Tot i això, l'aposta pel canvi sembla imparable: la meitat de les vinyes d'aquesta denominació d'origen ja són de varietats que donaran vins blancs.

A Família Torres, un dels cellers líders en vins negres no són tan pessimistes. I donen aquests consells a qui els vulgui escoltar: qui vulgui renovar les vinyes que aposti per varietats que s'adaptin al canvi climàtic, a la zona i que tinguin una bona sortida comercial, siguin blanques o negres.

Per exemple, al Penedès hi ha demanda de garnatxa negra i n'hi ha poca de plantada, afirmen. I també recomanen apostar per les varietats ancestrals recuperades els últims anys com la forcada, que dona vins de qualitat i aporta la carta de la novetat al mercat mundial. I això és un valor segur.