Rècord de denúncies a l'Oficina Antifrau, que reclama més protecció per als alertadors

L'Oficina Antifrau va rebre 350 denúncies l'any 2020, de les quals 151 afecten ajuntaments i 52, la Generalitat. En el que portem del 2021, ja s'han superat les 400 denúncies, una xifra rècord que se situa molt per sobre de les 150 que rebia, de mitjana, els anys anteriors.

Un dels motius d'aquest increment podria ser la posada en marxa del servei de denúncies de manera anònima, que ha provocat un augment del 20% respecte de l'any anterior. Tot i això, des de l'Oficina Antifrau es reclama més protecció als alertadors, que són les persones que avisen d'un possible frau, i que sovint s'han d'enfrontar a querelles contra ells.

Un exemple d'alertadora és l'exregidora de l'Ajuntament de Sabadell Carme Garcia, que va alertar sobre la trama de corrupció urbanística que va sacsejar la ciutat l'any 2012. Un avís que ha portat l'exalcalde socialista Manuel Bustos a la presó amb una condemna de tres anys. Garcia afirma que no era l'única persona que era conscient de les irregularitats:

"Moltes persones de Sabadell podrien haver estat persones alertadores. A Sabadell, era vox populi que passaven coses que eren irregulars i que afectaven el bé públic."

Però les conseqüències d'explicar els possibles fraus fan tirar enrere molta gent. Segons el Baròmetre del 2020 de l'Oficina Antifrau, els principals obstacles de la gent per denunciar són la dificultat per aconseguir proves, la por de les represàlies, pensar que el culpable no serà castigat i no saber on denunciar. De fet, l'exregidora de l'Ajuntament de Sabadell reconeix que li va costar explicar els fets:

"Del 2010 que es comença la investigació i que jo ho sé, i que pràcticament no ho sabia ningú més, o poqueta gent, fins al 2012. Aquells dos anys per mi van ser molt durs i difícils en tots els sentits. No entraré en detalls. Després, quan esclata el cas Mercuri, reconec que m'allibero una mica perquè com a mínim aquella investigació ja és pública. Et sents, aleshores, una mica més protegida."

Quan una persona fa una denúncia s'enfronta sovint a querelles i conseqüències en contra. Per això, el director de l'Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, demana que es tingui més potestat per protegir els alertadors:

"Que se li doni alguna eina perquè pugui realitzar aquesta protecció, com l'andalusa o la valenciana, que és la potestat sancionadora. Si nosaltres li donem la condició d'alertador a aquell que ha fet la denúncia, està limitada perquè puguin actuar contra ell amb represàlies, és a dir, no el podrien acomiadar."

Qui són els alertadors?

L'Oficina Antifrau de Catalunya adopta el terme "persona alertadora" per fer referència a qui adverteix sobre comportaments indeguts, en considerar preferible incloure un matís positiu a termes que incorporen els prejudicis que, encara avui, arrossega la denúncia, i també per indicar que ens trobem en un context més ampli que el definit per a la persona denunciant en el dret administratiu.

Les persones alertadores són una peça rellevant, segons l'Oficina Antifrau, en la lluita contra el frau i la corrupció.

Manuel Bustos, a presó pel cas Mercuri

L'Audiència de Barcelona va ordenar l'ingrés a la presó de l'exalcalde socialista de Sabadell Manuel Bustos per complir la condemna de tres anys de presó per haver retirat multes de trànsit a la seva dona i a un dels seus fills quan ocupava el càrrec el 2012. Aquesta és la segona condemna de Bustos pel cas Mercuri.

El Tribunal Suprem va confirmar la sentència i la pena de 3 anys de presó i els 16 d'inhabilitació a Bustos el març passat, i l'Audiència de Barcelona va iniciar els tràmits per a l'ingrés a la presó, que va quedar pendent quan la defensa va demanar una suspensió. Però, finalment, l'Audiència Nacional ha rebutjat la petició.

No troba suficients les al·legacions de la defensa: que Bustos és pare de tres fills, un dels quals menor, i que un d'ells té una discapacitat; tampoc veu excepcionals les càrregues econòmiques que suposarien per a la família el seu ingrés a la presó. Encara menys, considera que es tracta de fets d'"escassa gravetat i episòdics", com esgrimia la defensa, que també negava que es tractés d'un cas de corrupció política.

Més casos de corrupció: cas Pretòria  

L'exalcalde del PSC de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz ha ingressat, aquest desembre, a la presó de Quatre Camins, condemnat per l'anomenat cas Pretòria, en què es van jutjar actuacions il·lícites en operacions urbanístiques desenvolupades entre el 2002 i el 2009 a Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, així com els guanys que els acusats van ingressar en els seus patrimonis directament o bé a través d'intermediaris.

L'antic alcalde socialista va renunciar al càrrec el 2009 arran de la seva imputació. Muñoz va ser condemnat per l'Audiència espanyola a cinc anys i vuit mesos de presó i a pagar una multa de 5,4 milions d'euros per delictes de corrupció. També es va condemnar l'exdiputat del PSC Luis Andrés García, Luigi, i els exconvergents Lluís Prenafeta i Macià Alavedra.