Recordes els somnis? Per què hi ha qui els reté més i com es pot entrenar

Tots somiem i somiem cada nit. Així ho indiquen nombrosos estudis científics i, tanmateix, en tot el que fa referència als somnis encara hi ha molts més misteris que certeses. Com ara, per què hi ha qui recorda què ha somniat i, en canvi, qui ho oblida tan bon punt es desperta.

"Recordar un somni o no depèn de moltíssimes variables", diu Marta Balagué, neuropsicòloga de l'Hospital Moisès Broggi i presidenta de la Secció de Neuropsicologia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. En una entrevista al 324.cat, remarca que hi ha tanta combinació de factors que és difícil que algun sigui determinant. 
 

Joventut, son lleuger i actitud

Els factors que influeixen en la capacitat de recordar allò que hem somniat són molt diversos. Una investigació publicada el mes passat a la revista Communications Psychology referma alguns d'aquests elements.

L'estudi, fet per investigadors de l'Escola d'Estudis Avançats IMT de Lucca, en col·laboració amb la Universitat de Camerino, conclou que les persones joves, aquelles que quan dormen tenen períodes llargs de son lleuger, les que tenen una actitud positiva cap als somnis o les que tenen certa predisposició a la divagació mental són més propenses a recordar els somnis.

"El record dels somnis no és una simple qüestió d'atzar, sinó un reflex de com interactuen les actituds personals, els trets cognitius i la dinàmica del son", defensa Giulio Bernardi, autor principal de l'estudi i professor de Psicologia General a l'escola IMT.

Sobre l'actitud positiva cap als somnis, Balagué explica que quan una persona acostuma a parlar dels somnis que recorda, aleshores és més freqüent que els recordi més. No només els que comenta, sinó també d'altres:

"Quan tu expliques un somni, en certa manera, estàs explicant una intimitat teva. Això genera una relació social més propera, que als humans ens agrada molt i això afavoreix tenir una actitud positiva cap als somnis."

Pel que fa a l'edat, a partir dels 60 anys és habitual recordar menys els somnis. Són persones que solen dur una vida més rutinària, comencen a patir una davallada de les funcions cognitives i per això poden tenir més dificultats a recordar els somnis.

En aquest sentit, els estudis indiquen que les dones acostumen a recordar més els somnis que no pas els homes: "Estem més avesades a socialitzar, ens costa menys parlar dels somnis", apunta.

Un altre element és el caràcter curiós, fantasiós o divagador. Aquells que, mentre estan fent una tasca, acostumen a desviar l'atenció cap a reflexions internes és més fàcil que siguin capaços de recordar el que han somiat.

D'altra banda, les persones amb bona memòria acostumen a recordar millor els somnis que no pas aquelles que no en tenen.

Què podem fer per recordar el que somiem

Malgrat la dificultat de poder establir una relació directa entre determinades accions i el record dels somnis, Balagué assegura que hi ha certs aspectes que ho afavoreixen. "Es pot entrenar", conclou.

Aquesta actitud positiva n'és un. Un altre és dur un diari dels somnis, tenint sempre paper i llapis al costat del llit:

"Això funciona, però ho has de fer just de seguida, perquè si comences a rebre interferències de l'entorn és molt més fàcil perdre l'accés al somni."

Per exemple, als participants en l'estudi de l'escola IMT se'ls va proporcionar una gravadora de veu i, cada dia, en despertar-se, explicaven si havien somiat o no, si creien que havien somiat però no ho recordaven o descrivien el somni, si podien.

Quan ens despertem i com ens despertem

Un factor important a l'hora de recordar o no el que hem somiat és el moment en què ens despertem, a quina fase del son correspon i la manera com ens despertem.

Al llarg del son, passem per diverses fases. En totes somiem, però és durant la fase REM -sigles en anglès de "moviments oculars ràpids"- quan hi ha més activitat cerebral i, per tant, els somnis són més intensos i fàcils de recordar.

Durant una nit en què dormim al voltant de set o vuit hores, podem passar per fins a cinc fases REM. I, si sona el despertador en ple somni en una d'aquestes fases, és més probable el record:

"Si tu somies i et despertes molta estona després d'haver somiat és molt més difícil accedir al somni. Si et despertes just quan l'estàs tenint, és molt més fàcil que te'n recordis."

Al mateix temps, si quan sona el despertador de seguida ens posem a funcionar, és molt més difícil recordar allò que hem somiat: "Si et despertes, veus que t'has adormit, t'has de dutxar, prendre un cafè, vas ràpid perquè arribes tard... tot això interfereix en el somni i a poder-lo recuperar", destaca Balagué.

Per la neuropsicòloga, el millor per recordar el somni és un despertar tranquil, tot i que admet que és difícil de controlar: "Si no tenim gaire pressa i ens quedem una estona pensant en el somni, és molt més fàcil continuar accedint-hi".

Els microdespertars, aquelles breus interrupcions del son que poden durar entre pocs segons i un minut, també afavoreixen el record d'allò que somiem.

Quins somnis recordem més

Balagué explica que, durant els somnis, la part del cervell corresponent al còrtex prefrontal dorsolateral està menys activa. És la part que ajuda a organitzar els records i, en la fase REM, està menys activa, això és el que explica que "els somnis siguin caòtics".

"Els somnis que recordem són els somnis vívids, els intensos, els estranys, que és el mateix que recordem quan estem desperts", afirma. És per això que els somnis que tenim durant la fase REM són els que acostumem a recordar més:

"Quan tens un somni estrany, tens el doble de probabilitat de recordar-lo."

La neuropsicòloga puntualitza que, quan dormim i quan estem desperts, "s'activen moltes parts similars del cervell", tot i que varia el nivell de consciència:

"Tot el que s'activa durant el somni és similar al que s'activa durant el dia, no són dos cervells diferents: fem servir les mateixes estructures cerebrals, però amb diferents funcions."

Tenir somnis més o menys clars també es pot plasmar en el fet de somiar en color o en blanc i negre. Balagué insisteix que aquest "entrenament" per recordar els somnis ajuda a augmentar-ne el detall, de manera que és més probable recordar-los en color que no pas en blanc i negre.

Més record dels somnis a la primavera que a l'hivern

Hi ha factors ambientals que també poden influir en el record dels somnis. L'estudi de l'IMT de Lucca assenyala l'època de l'any com un altre element que ho condiciona: a l'hivern, els participants recordaven menys els somnis que no pas a la primavera.

Marta Balagué apunta que, a la primavera i a l'estiu es fan més microdespertars que no pas a l'hivern, de manera que és més fàcil recordar allò que s'està somniant en aquell moment.

En canvi, si hi ha una cosa que és contraproduent per recordar els somnis és dormir poc. Menys hores de son suposen menys fases REM, per tant, menys somnis i, també, menys records.

"Si tu ets molt curiós, però estàs dormint dues hores al dia durant una setmana, possiblement quan recuperis el son no recordis els somnis per molt fantasiós que tu siguis", assegura Balagué.

La importància dels somnis

Balagué destaca que una de les funcions dels somnis és la de consolidar la memòria: "El fet de somiar és bo perquè consolidem els nostres records, consolidem els aprenentatges i les experiències i això va molt bé", diu.

Altres aspectes positius d'aquest treball cerebral que impulsen els somnis és que ajuda a evitar o endarrerir l'aparició de demències i deterioraments cognitius:

"Els records es guarden en xarxes i els somnis el que fan és activar aquestes xarxes i que les neurones es comuniquin mentre dormim i això és sa i superimportant."