Recta final per retocar la llei d'amnistia: què busquen ERC i Junts a les "esmenes vives"

El Congrés votarà aquest dimarts la llei d'amnistia. El text és el que es va aprovar a comissió de justícia, on es van pactar canvis entre socialistes i els partits independentistes, però encara hi ha recorregut per a algun canvi més.

Esquerra i Junts han mantingut vives algunes de les esmenes, que també s'hauran de votar al ple.

El debat de dimarts és l'última oportunitat per als partits per introduir canvis en el text. 

Què són les esmenes vives?

Són les que encara es poden debatre en el ple d'aprovació de la llei d'amnistia. Fins ara, els partits han negociat els canvis al text a la comissió de justícia del Congrés.

Fa una setmana, d'aquesta comissió en va sortir el document final de la llei, amb les reformulacions que van pactar els partits.

Algunes esmenes, però, no van tenir prou suports. No s'han aprovat, però han quedat vives i es tornaran a votar al ple. 

Això sí, es votaran tal com han arribat, perquè és complicat fer-hi canvis. Si es vol modificar l'esmena, només que un partit de la cambra s'hi oposi no es podran admetre. I al Congrés hi ha PP i Vox, oposats frontalment a la llei.

Així, els partits no podran transaccionar, és a dir, negociar canvis a les esmenes, perquè s'arrisquen que no s'admetin.

Per aprovar-les cal majoria simple. 

Què diuen les esmenes d'ERC i Junts

Junts pot intentar introduir canvis a través d'onze esmenes, de tres més pactades amb el PNB i d'una última acordada amb ERC.

Esquerra manté "vives" per al debat de dimarts dues esmenes més.

Els republicans volen que es puguin retornar les multes de la llei mordassa i suprimir el llindar de gravetat en l'exclusió de les tortures.

Junts vol, entre d'altres, ampliar dos mesos el període que abasta l'amnistia. Volen que comenci a comptar des de l'1 novembre del 2011 amb l'objectiu que hi entrin les causes que afecten el personal de la Conselleria d'Exteriors i que se segueixen al Tribunal de Comptes.

També reclamen garantir l'aplicació immediata de l'amnistia.

 El PP també té vint esmenes parcials per derogar tots els articles d'una llei que consideren anticonstitucional.

Què passa amb el terrorisme?

Un dels punts de la llei que es podria modificar és l'article 2, on s'explica què queda exclòs de l'aplicació de l'amnistia.

Inicialment, el text excloïa de l'amnistia els delictes de terrorisme "sempre que hi hagi recaigut sentència ferma".

A la comissió de justícia, ERC, Junts i el PSOE van pactar esborrar aquesta menció i establir que no seran perdonats els actes de terrorisme que hagin causat violacions greus de drets humans de forma manifesta i amb intenció directa.

Així, es podria incloure en l'amnistia el cas de Tsunami Democràtic, que instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón i que atribueix a l'expresident Puigdemont i a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el delicte de terrorisme.

Junts, però, no està satisfet amb el resultat i vol eliminar del text la referència al terrorisme. Una qüestió que ja es va parlar amb el PSOE i que té difícil encaix tant pels socialistes com de cara a Europa. Tot i així, el partit manté tres esmenes en aquest sentit, dues de les quals pactades amb ERC i el PNB.

L'objectiu és blindar els casos on hi ha aquest tipus d'acusació. En principi, amb els tràmits previstos, sembla impossible que els procediments judicials oberts per terrorisme tinguin una sentència ferma abans de l'entrada en vigor de la llei.

Com arriba la llei d'amnistia?

Si, com és previsible, no hi ha canvis, prosperarà el text aprovat en comissió, en què Esquerra, Junts i el PSOE van modificar alguns articles. El més destacat va ser el referent al terrorisme, perquè quedi fora de l'amnistia només si es vulneren drets humans. També es va reformular el que diu que els jutges hauran d'acordar l'alçament immediat de qualsevol mesura cautelar, encara que hi hagi recursos d'inconstitucionalitat o qüestions prejudicials.

Aquests canvis busquen donar més seguretat jurídica als possibles afectats. Però la interpretació i la decisió final dependrà dels jutges. I aquí, l'exministra de Podem Ione Belarra augura que la llei tindrà un futur complicat.

Belarra augura una "ofensiva judicial salvatge" contra l'amnistia "pitjor que contra la llei del 'només sí és sí'", en què a l'empara de la norma es van rebaixar penes a alguns condemnats.

Aprovada la llei al Congrés, passarà al Senat i allà el PP farà servir la seva majoria absoluta per dilatar-ne la tramitació fins a dos mesos. Després, la llei tornarà al Congrés, on s'espera que s'aprovi, molt probablement, a finals d'abril.