Recupera a l'hort de casa el cultiu de cotó a l'Ebre, oblidat des de fa 60 anys

Fa sis anys Pilar Girbes va sembrar unes llavors de cotó a l'hort de casa, a Sant Jaume d'Enveja. Les va treure d'una flor de cotó que li va donar un veí. Fascinada per la bellesa d'aquelles plantes i del seu fruit, va començar a cultivar-ne més i de diferents varietats amb l'ajuda del seu sogre, que n'havia cultivat de jove.

D'aquesta manera, Pilar, que és artesana tèxtil, va aprendre a cardar i filar el cotó i s'ha convertit en divulgadora d'aquestes fibres vegetals amb el nom de Cotó del Delta:

"M'agrada explicar que el conreu de cotó era habitual al Delta de l'Ebre, que no se'n perdi la memòria. Se'n va cultivar molt entre el 1955 i el 1968. Hi ha molta gent que no ho sap."

Així mateix, Girbes assegura que algunes persones grans del poble venen i li expliquen que van treballar collint-ne, però creu que "els joves ho desconeixen".

I és que el cotó va ser una alternativa a l'arròs, principal conreu al Delta des de finals del segle XIX. Diversos propietaris agrícoles hi van apostar, amb plantacions que abastien la indústria tèxtil, però a finals dels anys seixanta les van tornar a substituir per l'arròs, més rendible a mesura que el cultiu s'anava mecanitzant.

De fet, Girbes exposa al seu taller un rebut de venda de cotó a la companyia Algodonera de Cataluña Sociedad Anónima de l'any 1955, que era del pare del seu sogre.

L'artesana tèxtil ofereix visites turístiques a la plantació de cotó, on té unes dues-centes plantes de sis varietats diferents, i les complementa amb tallers de filat de cotó. També fa demostracions per fires artesanes i centres educatius.

És una enamorada del cotó i procura vestir sempre amb roba d'aquesta fibra. I amb el que ella cultiva, fa petits teixits amb el color natural del cotó, que pot ser blanc, verd i marró: "És un teixit totalment natural, artesà, i que té un tacte incomparable".