Recuperar l'olfacte perdut per la Covid: recomanen entrenament en lloc de corticoides

L'entrenament de l'olfacte és preferible al tractament farmacològic en persones que han perdut aquest sentit a causa de la Covid. Així ho conclouen diversos experts, que no consideren prou demostrats els beneficis dels corticoides en aquest trastorn.

El text s'ha publicat com a punt de vista –no com a recerca- a la revista International Forum of Allergy & Rhinology. El signen 21 especialistes de diversos països, encapçalats per Caroline Huart, de les Clíniques Universitàries Saint-Luc de Brussel·les.

Els autors assenyalen que molts malalts de Covid –més de la meitat– experimenten problemes d'olfacte a causa de la infecció, si bé el percentatge de prevalença varia molt. En tot cas, es tracta d'un dels símptomes destacats per alertar sobre una infecció per SARS-CoV-2.

La recuperació espontània, expliquen, es dona en la majoria de casos, però el temps a aconseguir-ho varia molt. Així, a les cinc setmanes el 63% dels malalts tenen l'olfacte normalitzat; als dos mesos ja hi ha entre el 54% i el 79% de pacients recuperats; als tres mesos, el 86% i als sis mesos un 95% d'afectats de Covid ja han recuperat del tot l'olfacte.

Per tant, consideren que –tenint en compte els articles publicats– aquest trastorn es recupera en una immensa majoria de casos a curt o mitjà termini.

Tanmateix, hi ha una minoria significativa que continua amb el problema i que en alguns casos arriba a tenir paròsmia, trastorn que fa percebre algunes olors de forma distorsionada o que fins i tot fa notar alguna olor que no es troba en l'ambient.

L'impacte d'aquest problema ha fet augmentar de forma important les consultes als metges per recuperar o normalitzar l'olfacte. Un dels tractaments utilitzats són els corticosteroides o corticoides, unes hormones esteroides que s'utilitzen en diverses afeccions.

Però, segons els autors, actualment no hi ha proves –o són molt febles– que aquests fàrmacs incideixin de forma substancial en la millora del pacient.

En canvi, sí que hi ha proves –afirmen– dels efectes secundaris que pot tenir, fins i tot, un tractament limitat amb corticoides.

Com entrenar l'olfacte

Per això i per l'elevat percentatge de millora espontània del trastorn, els autors prefereixen l'anomenat "entrenament de l'olfacte". Es tracta d'una estratègia basada en l'exposició diària a diverses aromes conegudes.

Els signants de l'article destaquen que l'entrenament de l'olfacte és senzill i barat i que no té efectes secundaris coneguts, i demanen estudis controlats per avaluar-ne l'eficàcia.

També observen que s'haurien de fer més estudis controlats i amb placebo per esbrinar més clarament si el tractament amb corticoides té eficàcia.

Bàsicament, l'entrenament consisteix a olorar unes fragàncies concretes dos cops al dia durant uns mesos. Es poden fer servir flascons d'olis essencials. Hi ha pocs centres especialitzats en la rehabilitació de l'olfacte i un és a l'Hospital Clínic, on es reeduca el cervell fins que es recupera la capacitat d'identificar olors.

Cal olorar cada aroma uns segons. Durant aquest temps, cal concentrar-se en el que s'està captant i intentar identificar l'olor. En total, cada sessió pot durar entre cinc i deu minuts i cal fer-la de fer dos cops al dia.

Per a l'entrenament s'han d'utilitzar quatre aromes molt diferents. Poden variar segon el tipus de trastorn, però les tradicionals són: floral, afruitada, especiada i resinosa, com ara l'eucaliptus.

Si bé aquest entrenament no té efectes secundaris, cal consultar l'especialista perquè estableixi si la pèrdua d'olfacte es deu a alguna causa que necessita un tractament o intervenció més important.

Factors de risc

Investigadors californians publiquen un article al mateix número d' International Forum of Allergy & Rhinology en què analitzen els factors de risc de tenir problemes d'olfacte després de la Covid. Bàsicament són el dolor en músculs o articulacions i el gènere –és una mica més usual en dones.

El dolor muscular o articular no s'havia observat fins ara com factor de risc de la pèrdua d'olfacte. Per als autors, una raó pot ser que és el reflex d'una elevada càrrega viral, i que això també pot facilitar la pèrdua d'olfacte.

Però els autors també analitzen quines olors són percebudes de forma més fàcil o més difícil quan es produeix el trastorn olfactiu. L'olor que s'identifica més fàcilment és la del tabac. En canvi, la de rosa i ceba es capten amb molta més dificultat.

L'article explica que precisament les roses s'utilitzen molt en l'entrenament de l'olfacte. Recomanen fer més estudis per establir quines poden ser les aromes més adients en l'entrenament per recuperar l'olfacte.