Recuperen la motxilla del pare mort fa 40 anys a la muntanya: "Era com una càpsula del temps"

L'alpinista argentí Guillermo Vieiro, conegut com el domador de l'Aconcagua, tenia 44 anys quan va morir en una expedició al Tupungato, un volcà de 6.570 metres d'altitud als Andes, a la frontera amb Xile. D'això fa 40 anys.

"Des que va morir, la meva mare va tallar tot el vincle amb la muntanya i amb aquell ambient, que va quedar una mica vetat", explica al 324.cat la seva filla Guadalupe, que tenia nou mesos quan es va quedar sense pare, que també va deixar dos fills més, Azul i Rodrigo.

L'any passat, de la manera més inesperada, la figura de Guillermo Vieiro va passar al primer pla, quan Gabriela Cavallaro, guia de muntanya, va trobar la seva motxilla amagada en una glacera. Feia una ruta pel volcà i va veure una cosa amagada a la glacera que li va cridar l'atenció: "Es veia una motxilla, una piqueta, cordes...". 

Només van poder rescatar una càmera de Súper-8 i dos carrets de fotografies. Després de revelar-ho, van descobrir fotos de l'expedició del 1985 i un vídeo del cim on sortia Leonardo Rabal, alumne i company d'expedició de Vieiro.

La motxilla, que "estava com soldada al gel",  es va quedar a la muntanya.

Recuperar la motxilla

La Gabriela es va posar en contacte amb la Guadalupe per explicar-li la troballa. La filla no s'ho acabava de creure:

"Era tot molt estrany, una bogeria, perquè no teníem ni idea que hagués quedat res del meu pare a la muntanya i a les fotos tenia un aspecte impecable, malgrat que havien passat gairebé 40 anys".

D'allà va sortir la idea de fer una expedició per recuperar la motxilla, liderada per la Gabriela Cavallaro, on van participar les dues filles de l'alpinista mort. 

"Físicament i emocionalment era molt fort. Em vaig deixar guiar i vivia el dia a dia perquè no volia generar més ansietat".

Guadalupe explica que va sentir que "ell estava molt present, en tot moment":

"Vaig sentir que ell ens acompanyava, que anàvem a retrobar-lo. En 11 dies vam tenir un bon clima i allà no és normal i no hi va haver ni una gota de vent a l'últim moment".

"No es tractava només d'arribar a la motxilla, sinó de recórrer amb respecte i admiració cada pas del camí", explica la guia, Gabriela, satisfeta d'haver aconseguit entregar als fills Azul, Guadalupe i Rodrigo la motxilla del seu pare "després de 40 anys adormida la glacera sud".

El contingut de la motxilla

Guadalupe, la petita, és l'única dels germans que ha tingut contacte amb la muntanya, escalant i esquiant, però mai s'ha interessat pels cims, com el seu pare. 

Arribar fins als 6.100 metres, on era la motxilla, no és fàcil i menys encara si no es té experiència. Guadalupe va arribar fins als 6.000 metres, quan la pressió que sentia se li va fer insuportable. La seva germana, Azul, es va quedar a un campament a 4.600 metres.

L'últim tram el van fer els guies i el càmera, que van entregar la motxilla a la Guadalupe:

"El dia final era molt desafiant i em va impactar emocionalment ser tan a prop del lloc de l'accident. No ho podia processar. Però quan vaig veure la motxilla vaig sentir una gran alegria".

Guadalupe va esperar fins a trobar-se amb la seva germana Azul per obrir la motxilla, que més tard mostrarien també al seu germà Rodrigo:

"Va ser molt emocionant. Era com obrir una càpsula del temps. Era poder connectar amb el passat d'una manera molt física".

Dins de la motxilla hi havia una jaqueta, un sac de dormir, cordes, una ampolla d'aigua i pastilles, tot increïblement ben conservat.

Els onze dies d'expedició van quedar enregistrats per la documentalista i periodista Melina Tupa i el càmera Javier Gutiérrez, amb l'objectiu de fer un documental en un any.

Tota aquesta història també ha servit perquè les germanes Vieiro poguessin conèixer la figura del seu pare a través d'amics seus que s'han posat en contacte amb elles. Guadalupe el descriu com "una persona amb objectius molt elevats, amb ambició i empenta, que compartia el seu coneixement en molts cursos als centres de muntanya".