Reestrenen la versió catalana de "La Ventafocs", una pel·lícula d'animació pionera

La Filmoteca de Catalunya reestrena al Festival de Sant Sebastià el film "Érase una vez...". La pel·lícula d'animació catalana, pionera en el cinema espanyol i que adapta el conte de "La Ventafocs", es va estrenar el 1950. Ara se l'ha sotmès durant vuit anys a una restauració que li ha permès recuperar el color i la banda sonora originals.

La coincidència de la seva estrena amb el film de Disney, que va registrar-ne el títol, va obligar a estrenar-la com a "Érase una vez...", i va condemnar la cinta catalana d'Alexandre Cirici Pellicer i Josep Escobar a l'ostracisme, malgrat que es va projectar a la Mostra de Venècia i hi va rebre un premi.

Només se'n va conservar una còpia en 16 mm en blanc i negre.

Es tracta d'un dels primers llargmetratges d'animació que hi va haver a l'estat espanyol, una rèplica d'"El cigronet valent", també creat a Barcelona tres anys abans, però de signe ideològic contrari. Si la variant quixotesca del conte del Polzet exaltava els valors patriòtics de l'època de la mà de Ramón Balet i José Maria Blay Castillo --distribuïdor, durant la Guerra Civil, de documentals franquistes--, "Érase una vez..." va aglutinar elements catalanistes i hi van intervenir destacats intel·lectuals, polítics, artístics i tècnics catalans.

Això, sumat a la coincidència amb l'estrena de Disney, va fer, segons el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, que una producció "petita i independent però molt rellevant" quedés a l'ombra de la història.

Conscients de la significació històrica de la producció, la Filmoteca de Catalunya va decidir fa prop d'una dècada recuperar-la en un format tan semblant com fos possible a l'original.

El procés va començar amb una recerca dels colors originals, aportats pels més de 100 fotogrames en 35 mm originals, que es van reinserir sobre la còpia en blanc i negre. Un procés en què s'ha treballat "fotograma a fotograma".

En el mateix procés de restauració s'ha recuperat la banda sonora original, cosa que ha fet més intel·ligibles els diàlegs; alhora, però, s'ha intentat preservar el context històric, tecnològic i artístic de l'obra, i la riquesa tímbrica dels passatges musicals.