Reforma del Poder Judicial: per què està encallada i quina és la disputa entre PSOE i PP

Pedro Sánchez ha plantejat per primer cop aquesta setmana reformar el poder judicial sense el PP. Des que ha decidit que es queda a la Moncloa, Sumar --a banda de Podem i els partits independentistes-- l'han pressionat perquè tirin pel dret amb la renovació del Consell General del Poder Judicial. I, de moment, donarà una última oportunitat als populars, però avisa que ja estudia "nous mecanismes" per esquivar el veto dels populars.
 

Com s'escullen els vocals del CGPJ?

El Consell General del Poder Judicial està format pel president i vint vocals, segons estableix l'article 122 de la Constitució. Per als seus nomenaments cal una majoria de tres cinquenes parts del Congrés i del Senat. I, per tant, és imprescindible que hi hagi un acord entre el PSOE i el PP per sumar la majoria requerida.

D'aquests vint vocals, vuit els escullen juristes i advocats del Congrés i el Senat. I els 12 restats, els escullen jutges i magistrats, tal com queda recollit a la llei orgànica del poder judicial.

Com es podria desbloquejar?

Una opció seria reformar aquesta llei orgànica del Poder Judicial perquè els vocals es puguin escollir per majoria absoluta. Podem ha registrat al Congrés una reforma en aquest sentit.

D'aquesta manera, el govern espanyol en tindria prou per posar-se d'acord amb els socis de la investidura per nomenar els sis – la meitat- que li toquen al Congrés. Però, en canvi, el PP podria fer servir la seva majoria absoluta al Senat per imposar els seus candidats. Ara bé, és una proposta que la Unió Europa fins ara s'hi ha mostrat en contra.

Una altra opció seria retirar la potestat al Senat de nomenar vocals.

El president interí del CGPJ, Vicente Guilarte, ha plantejat a les Corts una proposta que es basa en un sistema que limiti el pes del CGPJ en el nomenament de jutges. De manera que si se li treu poder, estarà menys disputat pels partits polítics.

Proposa que en el cas dels tribunals provincials o autonòmics, siguin els jutges del territori qui votin els presidents. O en el cas del Suprem, que sigui una comissió qualificada de magistrats del mateix Alt Tribunal. 

Algunes associacions de jutges, contra la rebaixa de majories

L'Associació Professional de la Magistratura, associació majoritària, com també les associacions Francisco de Vitoria i Foro Judicial Independiente han rebutjat l'opció dels partits d'esquerres. Aquestes dues últimes ho justifiquen així en un comunicat conjunt:

"Es profunditzaria en aquesta contaminació política si s'acordés una reforma encaminada a rebaixar les majories per renovar el CGPJ. Seria contrari al principi europeu de no retrocedir en garanties".

En canvi, l'associació Jutges per la Democràcia, de caràcter més progressista, creu que és prioritari el desbloqueig.

El CGPJ, bloquejat fa més de cinc anys

L'òrgan dels jutges fa més de cinc anys que està caducat. Des del 2018. Segons la llei de 2021, no pot escollir jutges per altres tribunals com ara el Suprem, que té nombroses vacants. I això provoca un bloqueig de la justícia, i que la resta de jutges tinguin una càrrega de feina ingent, que eternitza molts processos.

Ara queden set juristes i nou jutges. I des que va dimitir Carlos Lesmes, el jurista Vicente Guilarte n'és president interí. Tot i que ha assegurat que renunciarà al càrrec a l'estiu, fart pel bloqueig de l'òrgan.

La mediació europea, encallada

Veient que no es posarien d'acord, el PSOE i el PP van acceptar la figura d'un mediador. Es va designar el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, que va començar a fer reunions amb dirigents de tots dos partits al gener i es va marcar com a termini per arribar a un acord el mes d'abril.

Ara bé, el polític belga es va agafar una excedència per preparar la candidatura a nou secretari general del Consell d'Europa. I li ha agafat el relleu la vicepresidenta pels Valors i la Transparència, Vera Jourovà.

Però ja s'ha entrat al mes de maig, i tant socialistes com populars admeten que pràcticament no hi ha hagut avenços que puguin acostar posicions.

Què en pensen els espanyols?

La gran majoria dels espanyols consultats pel CIS, el 82,6% considera que els poders polítics i econòmics influeixen en la justícia. Només un 9,5% dels enquestats creu que sempre es manté en la imparcialitat.

El 81,4% dels ciutadans aposta per reformar el poder judicial. Només l'11,4% vol mantenir-ho com està.